Els Olivas - Turró (II)

Quan la Lola Turró Olivas era a la presó de Barcelona l’anava a visitar un home que treballava als estudis cinematogràfics Orphea. Es veu que se’n va enamorar i l’anava a veure sovint. La Lola li donava encàrrecs per a la família de Banyoles. Recordo que aquell home  havia vingut a casa a dinar i quan se’n tornava cap a Barcelona li vam donar un paquet amb aliments per a la Lola, i que –no ho puc assegurar- però em sembla haver sentit a dir que aquell paquet la Lola no el va rebre mai. Aquella persona va desaparèixer com per art d’encantament.  En sortir de la presó, la Lola s’hagué d’espavilar, i amb el temps aconseguí anar a viure en un pis d’una seva amiga de Barcelona.  A Banyoles no hi volia tornar perquè tenia el pressentiment de que alguna altra persona la denunciés per tornar-la a empresonar. Un dia, anà a un Niu d’Art –una sala de festes familiar d’una barriada on els espectadors podien col.laborar-. L’speaker d’aquell Niu d’Art era un home que es deia Pere Guerola i quan demanà col.laboració als espectadors, la Lola es decidí a pujar a l’escenari per recitar el monòleg de la dida de La creu de la masia. Aquell presentador quedà encisat en veure aquella dona tan atractiva. Es feren amics, i festejaren durant un temps. Ell era un dels caps de venda d’uns importants magatzems de roba. Tots dos es casaren i visqueren a Barcelona en uns baixos d’una caseta amb pati i una palmera a la barriada de Gràcia. Mentrestant, el nen de la Lola, en Miquel Busquets Turró anava creixent al redós de la família de Banyoles amb els seus cosins i la seva tia Margarideta, una dona que per pitjorar la situació anava perdent la vista. Per ajudar-los, l’Ajuntament permeté que venguessin números de la Loteria dels Cecs. I és que la Margarideta quedà totalment cega quan un dia, sortint de l’obrador de la casa d’uns amics del carrer – els Batlle, basters, a la placeta dels Estudis- tingué la dissort d’ensopegar amb un jou de fusta corbat penjat a la sortida de la botiga, clavant-se-li la  punxa de la fusta en l´únic ull bo. Ella i els fills hagueren de guanyar-se la vida venent números per les cases de Banyoles. El nen de la Lola –en Miquel-  anà a viure a Barcelona, amb la seva mare i el seu pare adoptiu, en Pere Guerola, un bon home sempre atent i servicial per a la seva Lola. La Lola i en Pere, en arribar a la jubilació, compraren un pis a les vivendes de can Puig de Banyoles on hi visqueren fins a la seva mort. La Lola morí a la residència del Sagrat Cor. Mai va voler reviure els seus records de la guerra civil i posterior empresonament. A mi només em parlava dels seus records d’infantesa, i sempre m’explicava la mateixa anècdota: de quan entrava a casa i l’avi –el que jo mai vaig conèixer- la renyava per massa esvalotada: “Sembla que ha entrat un gos”, li deia, i la feia recular perquè tornés a entrar dient “Bon dia amb Deu Nostre Senyor i la Mare de Déu”. I és que l’avi, era una persona molt de missa. Segons m’explicà el pare, en un dia d’eleccions, en anar a votar, en comptes de la papereta, a l’urna hi va posar una estampa del les que solien repartir en les esglésies quan tiraves un cèntim a la bacina. A l’endemà un municipal li va dir que havia votat a les ànimes del purgatori.