Esclops i esclopeters

ELS ESCLOPS I ELS ESCLOPETERS

 

J.O.- Antigament, i fins als anys 40, el calçat per treballar a l’exterior en dies de pluja o llocs molls, eren els esclops. Per a la mainada, dones i menestrals existien els més evolucionats socs, un calçat confeccionat a Banyoles, amb sola de fusta i l’empenya tipus borseguí de pell o xarol, que feia més fi i senyor.

S.D.- Els esclops –recordarem per als joves que no els han conegut-, eren totalment de fusta. Es construïen a partir d’un tros de  tronc de pi, i els esclopers –que els banyolins en dèiem esclopeters-, treballaven sobre una mena de banc format per un tronc de pi, emprant eines adequades com ganivetes, barrines, gúbies, enformadors, etc.  Esculpien donant forma, buidaven i adornaven amb dibuixos gravats sobre la part superior, completant-los amb una protecció pel sobre peu, anomenada cònsola, que es confeccionava amb una combinació de pell i teixit de vellut farcit de borres i es clavava al damunt de l’entrada del peu. Finalment es barnissaven.

J.S.- Direm que per donar-lo més confort i mantenir els peus calents, els usuaris dels esclops posaven palla al seu interior, i molts calçaven peücs, una mena de mitjons de felpa gruixuda abotonats.

(Recordem els artesans esclopers: Badosa, al carrer Canal amb botiga a la Porta dels Turers: Feixas, al carrer Major....)

J.O.- Fer esclops era una feina artesana que en temps passats va mantenir un cens laboral importantíssim en aquesta terra, on l’ús d’esclops era norma en cada llar. (Foto aiguats del 32 amb en Joan Olivas amb esclops).

S.D.- Hi havia esclops més matussers, els fets de fusta de pi i altres de més lleugers, de freixa o de saula, tots molt útils en dies de neu, mullenes i reblenitats, i sobretot, els pagesos els feien servir molt per anar a fangar, una feina hivernal molt continuada en temps vells.

J.S.- El fang i les glaçades també obligaven abans a la utilització dels esclops amb tanta freqüencia que van ser considerats indispensables en el decurs de moltes dotzenes d’anys. Llavors, amb la falta d’un calçat més adequat, unes bones sabates per exemple, els esclops van ser els amos principalment a pagès. D’esclops de punta enlairada en disposaven a cada casa. Cada membre de la família en tenia a l’abast almenys un parell.

J.O.- La gran demanadissa d’esclops esdevingué durant la primera guerra mundial, la del 1914 al 1918, quan l’exèrcit francès forçosament va haver-se de calçar esclops fets a Besalú perquè els alemanys tiraven sobre el terreny un líquid que escaldufava el cuir de les sabates i feia embutllofar els peus. Fou aleshores que els nostres artesans hagueren de fer hores extraordinàries.

J.S.- Avui, ja quasi no hi ha esclops i menys esclopeters. Només en queden alguns d’exposats en els establiments turístics on es dediquen a la venda de souvenirs i de records d’infantesa i joventut.

J.O.- Aquesta sabata de fusta que era l’esclop, ja hem dit que era feta d’una sola peça. En castellà en diuen “zuecos” o “almadreñas”. Els esclopeters en fèien de diferents classes.

  Hi ha un joc titulat: “Els esclops de Déu fangàven”que consisteix a passar-se pedres d’una noia a l’altre mentre es recita rítmicament la cançó pròpia del joc, que té moltes variants, com es ara: “Els esclops de Dèu fangaven, sant Joan triava el blat, Sant Pere li va al darrera, i amb el trip tripi trap, trip, trap!”.

Oficis perduts

ELS TERRISERS

 

J.O.-Els terrissers o terrisaires són les persones que fan o venen terrissa, aquesta terra cuita en la que es poden treballar objectes com olles, cassoles, gerres, etc, etc. En castellà, dels terrisaires en diuen alfareros o cacharreros. I tots nosaltres recordem que durant molts anys en una botiga cèntrica de Banyoles,-al carrer Guimerà- hi havia un rètol que deia “Alfareria”.

S.D.- No crec que a Banyoles aquest ofici de terrissaire fos gaire extés, però sí que tots hem conegut un municipal banyolí que li dèiem “el Terrisser”, i cap de nosaltres recordem haver-lo vist treballant la terrissa.

J. S.- A Banyoles i comarca hi havia més rajolers que terrisers. I també hem conegut cases que en dèiem “a cal Rajolé”. I de rajoleries, fins i tot en tenim una font: la font de la Rajoleria.

J.O.- Els rajols es feien a les bòviles, que són unes instal.lacions proveides d’un forn continu per a coure obra, generalment construida prop d’un terral, del qual són extretes les terres com a primera matèria.  I aquí a Banyoles recordem, sobretot, la bòvila de can Pepis, al carrer de Sant Martirià.

(parlar de la bòvila Pepis)

J.O- Sobre les rajoleries i la bòvila de can Pepis, que es va instal.lar a Camós, en Maurici Duran ens informa molt bé en el llibre “Camós”, editat per la Diputació de Girona. En llegirem uns fragments:

(Llibre “Camós”, pàgines 66-67)

J.S.- Però avui no parlarem de rajols. Hem començat a parlar de terrisseria, i hem convidat un terrisser o ceramista professional, que tota la vida s’ha enfangat les mans amb aquest treball. Es en........................., de Quart, Casat amb una banyolina, i que fa anys que viu a Banyoles. Ell ens parlarà més bé que nosaltres d’aquest treball de terrisser o ceramista.

(Intervenció de............ )

Preguntes que es poden fer al terrissaire:

1.- Per a la fabricació menestral o industrial d’objectes de ceràmica, quin material empràveu bàsicament?

2.- Explica’ns la forma del procés de fabricació d’una peça de ceràmica.

3.- La pasta la faiçonàveu sempre a mà o amb algun instrument?

4.- El torn era el que fèieu servir més?

5.- I l’assecat com el fèieu.

6.- La peça, un cop seca, és sotmesa a cocció?

7.- Deu esser l’etapa més complicada. La posàveu en forns?

8.- Per aconseguir que una peça presenti una superfície llisa i decorativa, la recobrieu amb vernissos?

9.- Abans o després de la primera cuita, ja podieu procedir a la decoració del les peces?

10.- I per fer-hi relleus o incisions, fèieu servir pinzells o espàtules?

J.O- La ceràmica és una de les grans aportacions dels Països Catalans a l’art universal. Durant 200 anys, als segles 14-15, podem dir que no hi hagué a Europa altra ceràmica que la que sortia dels forns del Pais Valencià i del Principat. en un vertader monopoli. Els reis, els papes, els grans personatges de la noblesa i de la banca, a França, a Castella, a Anglaterra o a Itàlia, encarregaven als obradors de l’occident mediterrani les vaixelles per a la taula de palaus i castells i les rajoles que havien de donar esclat als paviments, arrambadors i sostres de llurs estances i capelles.

S.D.- En ceràmica s’han fet moltes obres mestres- Tant en l’època senyorial del gòtic europeu, com en el Renaixament català o l’època popular del barroc domèstic o monumental, hi ha obres excepcionals..  S’hi han fet plats, rajoles i taulells. paisatges, vides de sants,, i s’han adornat esglésies i convents... Recordem les magnífiques col.leccions de rajoles d’Oficis, arracades i blondes i ceràmica de Banyoles.

J.S.- Els plats de Banyoles es caracteritzen pel tema isolat al centre (un ocell, una flor), amb floretes resumides d’una manera molt esquemàtica. El tema central, de vegades, és el senyor mudat, amb xurreres ondulants a l’obertura de la casaca, o la senyora, ja tradicional, amb el gran capell, portant un cànti a cada mà.. De vegades el vaixell o el senzill ramet de flors.. I no hi  manca el “macarroni”, el pintoresc personatge italià amb la llarga pipa i una mena de barretina al cap.

J.O.- Hi ha ceràmica de Manises i Ribesalbes; figures de pessebre fins al romanticisme i del realisme a l’avantguarda; decoracions escultòriques en terra cuita; el món ceràmic de Gaudí; el Domènec modernista, Rusiñol i Casas, Puig i Cadafalch, el Benlliure modernista. Xavier Nogués i els vidriats de Quart que el nostre convidat devia conèixer prou bé.

S.D.- Els vidriats de Quart van ser una de les experiències més significatives del noucentisme. El 1908 es va formar “La Gavarra”.

 I l’arquitecte Rafael Masó va fer una varietat de produccions per produir ceràmiques argerates a Quart. En Joan Baptista Coromina, de La Bisbal es va ocupar de fabricar les ceràmiques que Masó disenyava.  Les argerates de Quart eren un tipus de ceràmica negra, amb una pàtina verdosa que li donava un aspecte molt semblant al del bronze antic, tal com el veiem a les campanes.

J.O. (Es fèu una llarga entrevista a un treballador de Quart que residia a Banyoles, i tenia una excel.lent exposició de peces de ceràmica a casa seva. A Ràdio Banyoles deuen tenir gravada l’entrevista).

Oficis perduts

ELS BASTERS o GUARNICIONERS

 

J.O.- El baster és el qui té per ofici de fer, adobar, vendre basts i tots altres arreus per a les haveries. Això és el que diu la Gran Enciclopèdia Catalana sobre els basters. Però em sembla que hauriem d’aclarir que vol dir “vendre basts per a les haveries”. Qué és un “bast” i que és una “haveria (amb hac)

S.D.- El bast és una albarda curta que porten les bèsties de càrrega.

Dels animals que portaven càrrega ja en dèiem “animals de bast”. En quant a les haveries , em sembla que la GEG no ens aclareix gaire res, perquè les “avaries” (tant amb hac com sense) són els animals domèstics en general, sien bestiar gros, sien gallinam o conills. Abans es deia “vaig a dar menjar a les haveries”. Això està tan passat de moda que ni en Francesc Boix ens ho aclarirà.

J.-S- En Francesc Boix és el nostre convidat d’avui. Basté o guarnicioner jubilat, ell ens podrà explicar moltes coses sobre l’ofici. Benvingut, Xicu Boix.

J.O- Fem una mica d’història, primer, sobre els basters. Antigament ,els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que es van ajuntar en un mateix gremi, coneguts per guarnicioners. Perquè el guarcioner és el que fa o ven guarnicions per als vestits, cortinatges, etc.. Si voleu que us sigui franc, jo no he trobat gaire informació sobre l’ofici de baster o guarnicioner, però en el meu record – i en el record de tots nosaltres, hi tenim els basters o guarnicioners banyolins, com en Batlle – a la plaça dels Estudis,- en Frigola – al carrer de la Rambla – i el que ens acompanya, en Boix, al carrer Alfons XII, , a la carretera d’anar a Olot.

(Intervenció Francesc Boix. Diàleg entre tots)

(Parlar dels guarniments d’una bèstia: conjunt de corretges, collar, sella o bast, i altres arreus que es posen a un cavall, mul, etc, per al transport)

(Guarniments de carro: serreta, bruida, ronsal, escarabat, ulleres, morrera, pera, frontalera, testera, sotagola, collar català, guardapols, encoixinada, galteres, pàmpols, penjoll, selló, faldes, gamarra, ventrera, safra, concert de retranga, retranga, faixa de retranga, cavallot)

Eines que empraven els basters.

Materials del guarnicioner.

Treballs actuals: Cortinatges, veles...

Oficis perduts

ELS CARRETERS

 

J.O.- Durant segles i segles el transport per mitjà de vehicles de tracció animal va evolucionar molt pausadament. Carros, tartanes i cotxers tenien el seus conductors adequats. Carreters, tartaners i cotxers tenien unes característiques comunes, però per altra part moltes notes els diferenciaven. El carreter era un home forçut, valent i robust, que s’enfrontava amb uns cavalls ferrenys i amb uns vehicles monumentals. No és pas que el carreter hagués d’alçar el carro a pes de braços, però si que moltes vegades havia de fer molts esforços per desencallar-lo.

S.D.- El carreter es podia trobar amb moltes peripècies, i per sortir-se’n calia molta destresa, enginy i musculatura.  Els carreters s’havien trobat amb moltes dificultats, com ara la caiguda del cavall i l’ensorrament d’una roda en algun clot dels que abundaven en els camins, que llavors no eren gaire ben acondicionats. I si el carro bolcava, allò es podia convertir en una catàstrofe.

J.S.- Recordo que alguns carruatges que hi havien en aquells temps només passaven per Banyoles sense fer-hi estada; alguns ni tan sols paraven, o s’aturaven el temps just per fer un bon àpat, i abeurar i alimentar els animals, I els que es paraven ho solien fer  a les quadres, que els animals ja se les sabien perquè hi anaven tots sols. La figura del cavall deslliurat de guarniments dirigin-t-se cap a l’estable es podia veure en molts llocs a la nostra ciutat.

J.O.- En aquells temps dels carros i de les carretes, de les tartanes i dels carretons hi havia especialistes a reparar-los. I és per aqui on anem avui. Parlar dels carreters que hi ha hagut a Banyoles. Dels coneixedors de les baranes, rodes, descans i tota la composició d’aquells instruments que es mouen mitjançant l’estira de les bèsties rossam i d’altres. Hem convidat a un carreter jubilat, que des de molts anys va tenir el taller al carrer del Canat. És en Josep Congost. Avui és el nostre convidat especial que ens parlarà de carros i carreteres. En sap un niu.

(Intervenció d’en Josep Congost)

J.O.- Amb el pas del temps, els carreters es van tornar carrossers i la seva feina va relliscar cap a les carroseries d’automòbils i més concretament dels camions, remolcs de tractors i altres vehicles pesants però motoritzats. En Maurici Duran, una vegada va escriure sobre aquest tema i deia:”Els carros, els pocs que queden, són ja per exhibir, oblidats dins la cabanya, corcats i esperant ser portats a la riera perquè el proper aiguat en faci un àpat”.

S.D.- Com ja hem dit, la paraula carreter té dues acepcions: es pot referir als que menen carros i també als que en construeixen o arreglen. Antigament, a la nostra ciutat hi havia molts carreters. Un d’ells era en Blanch, que tenia l’obrador al carrer Alfonso XII i a la plaça dels Turers. En Joan Blanch va treballar fins gairebé a mig segle passat, quan va decidir posar llibreria. Aquests carreters que construien i arreglaven carros no tenien tallers prou espaiosos per realitzar-hi la seva feina, i ja comptaven que trobarien al pas de la porta la natural i il.limitada ampliació del seu centre laboral. La feina dels carreters va anar devallant a mesura que prosperava la dels tallers de reparació d’automòbils. El nombre d’aquests darrers superava en molt el d’aquells, ja que la quantitat d’autos era notablement superior a la dels carros, carretes i tartanes que circulaven abans de la motorització.

Records i memòries

NOVA TEMPORADA (ANY 2oo5?)

J.O.- Comencarem la nova temporada del nostre programa de Costums, Oficis i Tradicions que vam començar l’any passat en homenatge al nostre amic Joan Alemany qui durant tant de temps va estar al nostre costat en el popular programa “De casa en casa”.  En aquest “De feina en feina” que vam començar l’octubre de l’any passat ha estat present sempre el record del nostre amic Joan.

  Salvador Duran, Joan Saubí i el que us parla, Joan Olivas, tornen a estar amb els nostres oients en una nova temporada. Esperem que els nostres oients, a més d’escoltar-nos en siguin propagandistes a fi de que cada setmana  puguem  tenir més oients interessats en la temàtica de les nostres belles tradicions. L’ofici que hem escollit per iniciar la nova temporada és un dels més antics. Avui parlarem dels Cistellers.

 

EL CISTELLER DEL CARRER MAJOR DE BANYOLES

S.D.- Tú, Joan, en deus saber un niu d’aquest tema. A casa teva tenieu un obrador de cistelleria. I també, a la teva joventut, havies ajudat al teu pare a fer cistells. Recordo la botiga que tenieu al carrer Major.

(parlar entre tots de la botiga de cal Cisteller, primer al carrer Major, num. 16 i després al num. 33)

J.S.-  En aquell temps, ¿es podia guanyar bé la vida un cisteller? Fent coves i cistells no crec que un se’n pogués sortir. ¿Devieu vendre altres coses?

J.O- Hi hagué un temps, en acabada la guerra que hi havia molta feina a fer coves per les indústries banyolines. Les fàbriques de curtits solien carregar molta pell en coves, i la fàbrica de Les Saques també feia servir molts coves per traginar borra. A més a més, el meu pare (Francesc Olivas i Nierga) treballava a algunes cases de pagès. Allí hi feia cistells, coves, cargoleres, etc, etc, amb la particularitat de que allí mateix hi trobava el gènere, ja que els mateixos agricultors li proporcionaven canyes i vims. En algunes masies hi anava cada dia en bicicleta, i allà mateix també li feien la vida.

S.D. Les canyes i els vims que empràveu per treballar, on els trobàveu?

J.O- Teniem un hort cap a Canaleta on hi havia un canyisser, però no en fèiem prou per tota la temporada. Compràvem les canyes als pagesos que tenien canyers. I recordo que ens portaven carros replens de canyes. que nosaltres entràvem al pati de la casa. Quan vam posar-nos a fer cels rasos necessitàvem moltes canyes, i les soliem comprar a uns propietaris d’uns camps de cap a Sils.

J.S.- Per fer un cove i un cistell es necessiten canyes i vims. ¿Els vims els compràveu o els anaveu a tallar vora les riberes?

J.O. Una mica de tot. Recordo que els dies de mercat venien pagesos a la parada que teniem a la plaça, a portar-nos molts feixos de vims, que pesàvem amb una romana. No solament vims sinó també sàlits que els pagesos havien tallat de les vores dels rius

S.D.- El sàlit és una planta semblant al vim, és d’un color vermellenc i flexible, que es fa vora de rieres i torrents, però segons tinc entés no es feia servir gaire per la confecció de cistells i coves.

J.O.- El sàlit no el treballàvem com el vim. L’haviem d’emblanquir. I ho feièm mitjançant unes pinces, com unes tenalles de vim gruixut, que apretant el sàlit el despullàvem de la pela i així, despullat de la pell, ben blanc el fèiem servir per fer paneres. Jo havia fet algunes paneres que servien per adornament o per les cosidores, Ja en dèiem paneres de cosir.

El sàlit, quan era sec es trencava i llavors per treballar-lo l’haviem de remullar.

J.S.- Paneres de cosir, paneres, cistells, coves.... tot això ho havies fet, tú Joan?

J.O.- Tot, menys coves.

J.S.-Què dius, ara?  ¿No es diu que qui fa un cove fa un cistell?

J.O.- Si. però no pas “qui fa un cistell fa un cove”. Fer un cove vol una mà molt ferrenya, i el meu pare tenia una bona grapa per fer coves. Es necessitava un bon puny per cargolar els vims i per picar les vores.  Jo crec que els coves que feia el meu pare eren els més resistents. Coves forts, fets amb mà dura. Per això les indústries banyolines preferien els coves del Cisteller del carrer Major perquè eren més forts i duraders. Jo no em vaig pas veure mai en cor de fer un cove. Era un noiet molt neulit i a mi em tocava fer els cistells, però sense acabar-los del tot. El meu pare hi havia de posar les anses, que és el més difícil de fer en un cistell. Cargolar el vim gruixut per fer les anses requereix una mà forta.

Jo vaig seguir l’ofici del pare durant pocs anys. De petit, a casa tot eren coves i cistells. Ja vaig veure la meva àvia polint vims i que es va ferir davant meu fent aquesta feina. Després, un cop acabada la guerra, ja el meu pare em va posar al seu costat, i fins i tot treballàvem al carrer. A casa no hi havia prou espai per treballar la canya, sobretot quan va començar la moda dels encanyissats pels cel-rasos. Fèiem un teixit de canyes que clavàvem a les llates previament posades al sostres., les clavàvem amb unes puntes de cabota gruixuda, i teixiem la canya dalt les bastides que ens havien muntat els paletes. Un cop nosaltres haviem fet el cel-ras, els guixaires ja ho empastaven de guix.

J.S. Aquesta feina us la devien preparar els paletes.

J.O.- Efectivament. A Banyoles hi havia moltes companyies de paletes: els Soviets, els d’en Nando Saraia, Fabra, Roca, etc.  Ells ens ho preparaven tot. Però primer nosaltres haviem de treballar la canya: pelar-la amb una màquina especial que ja en dèiem “la pela-canyes”, ratllar la canya pel mig, i al final, amb una massa, picar els nussos de la canya perquè aquesta es pogués obrir pel mig. Per fer aquesta feina de pelar, ratllar i picar necessitàvem molt d’espai, i per això ho fèiem al carrer.

S.D. Però no solament picàveu i xafavèu canyes, perquè el teu pare havia fet molts coves al carrer. Recordo que al carrer Major, a més d’ell, al seu costat hi treballava en Constans amb el banc de fuster, i més amunt l’espardenyer amb aquell banc especial que també tenien els espardenyers.

J.S.- Però, llavors, tu Joan no vas pas seguir l’ofici del teu pare, perquè vas entrar a treballar a la Banca. però, de tant en tant, encara li donaves un cop de mà, sobretot treballant la palma.

J.O.- Durant un parell d’anys vaig anar a aprendre més bé l’ofici de cisteller a casa dels meus parents d’Olot. Allà vaig aprendre a fer alguns treballs artesans, sobretot el que en dèiem “cistelleria fina”, a base de paneretes, i altres cosetes d’artesania. Però el que vaig fer més a Olot va ser ajudar als meus cosins a encanyisar cels-rasos. Només us diré que tot el sostre del Cine Colón, al passeig del Firal, el vam fer els meus cosins i jo mateix. També recordo haver ajudat al meu pare a fer alguns cels-rasos en el cine Victoria de Banyoles. Avui, d’aquests no en queda cap. Ni el Victoria ni el Colón d’Olot.

S.D.- Això devia ser en els anys 40, cap al 50...

J.O.- Si, perquè a l’any 45 jo havia complert 20 anys i ja entrava en quintes. Però, per sort, no vaig haver d’anar a la mili perquè em varen trobar estret de pit. Era un noi molt esquifit, jo. Un cop passades les proves d’inspecció anual per anar a la mili, després de quatre anys de patir, i pensant que a l’últim encara m’enganxarien, vaig poder sortir-ne lliurat, i allavors em va sortir l’ocasió d’entrar a treballar a la banca. Era a l’any 1949, tenia 24 anys i vaig estar treballant al Banc Hispano Americà, a la sucursal de la plaça Major , al costat de can Grilló. Fins que em vaig jubilar a l’any 1985. Ho sigui que vaig treballar a la banca 36 anys i 3 mesos.

J.S.- Déu n’hi dó. Però, vaja, avui no tocarem ni Banca ni banquers. Avui toca parlar de cistellers. En el temps en que tú treballaves a casa teva, a Banyoles hi havia dos o tres cistellers (l’Amagat, al carrer de Santa Maria, que també tenia botiga com vosaltres, i algún altre que nomes feia coves i cistells –sense comerç- com en Benet, i un del carrer de la Divina Pastora. I els esparters com en Salvador, que també venia cistells.

S.D.- (comentari propi Salvador).

RECORDS I MEMÒRIES

ELS ESPARDENYERS

 

S.D. Jo recordo haver vist les quatre rodes –o cinc?- que hi havia al capdevall de la plaça de Les Rodes, al costat del descarregador de bestiar que  era allà on ara hi ha l’escultura d’en Xicu Cabanyes.

(Parlar entre tots d’aquest descarregador i sobretot de les rodes i els espardenyers que les feien servir – Tana, Frigola, Vinardell...)

J.O.- Els corders que treballaven a la plaça de les Rodes es valien d’aquestes rodes plenes de fusos de ferro disposats circularment. El corder portava a la mà un grapat de brins de cànem, n’estirava uns quants i els retorcia tot començant a caminar cap enrera allunyant-se de la roda on hi havia posades les primeres fibres. La mà dreta era la que treballava de valent estirant les fibres que es necessitaven, mentre que la mà esquerra era la que subjectava el fil per evitar que el torçat es desfés. Per augmentar la duresa i la resistència d’una corda es feia girar la roda més depressa i el corder caminava més a poc a poc.: així es torçaven i es compenetraven els fils, però calia tenir cura de no retorçar-los massa perquè la corda es feia un manat de cordes primes, cada una de les quals es componia d’una colla de fils retorçats.

S.D. I els espardenyers  que treballaven aquestes cordes, necessitaven qui els ajudés a giravoltar la roda. I solien anar a rodar els vailets de la casa de l’espardenyer o els amics. Tu, Joan, em sembla que vas anar més d’una vegada a giravoltar la roda amb uns dels teus companys, fill d’un espardenyer del carrer Major.

J.O.- I tu, Salvador, vas fer de fill d’un espardenyer –com jo mateix- en una comèdia de Vicenç Coma i Soley que es va representar al teatre del Cercle de Catòlics. Quan els corders ho explicaven, ens deien: “Met, roda!!” Era molt divertida aquella comèdia, que tenia per títol “Els corders de Blanes” i era inspirada en una narració curta de l’escriptor blanenc Joaquim Ruyra.

S.D. Hauriem d’acabar aquesta explicació de la confecció de les cordes que feien aquells corders a la plaça de les Rodes.  Jo recordo que els fils s’estenien els uns al costat dels altres, i acostumaven a fer-lo en tres ramals. Per un costat penjaven tots tres d’un sol ganxet, mentre que per l’altre cada un penjava del seu. Es torçava per ambdós costats i es feia girar el ganxo únic en sentit contrari i quedava llesta la corda.

J.S. Llavores els espardenyers es carregaven les cordes a l’esquena o les posaven a un carretó, i cap a l’obrador de l’espardenyeria. A casa seva treballaven  en un banc especial d’espardenyer, i solien fer-ho al carrer. Perquè es treballava molt al carrer. En aquell temps no hi havia gaire varietat d’espardenyes. Les de pagés i les de betes eren les més venudes. I unes que en dèien de treneta. El color predominant de les espardenyes era el blanc, però també n’hi havia de negres.

J.O.- Un dels últims artesans espardenyers de Banyoles, i que encara avui té botiga al carrer Gran, és en J. Vinardell. Llàstima que avui no el tinguem aquí per explicar.nos coses del seu ofici. Però jo recordo haver vist treballar a en Jaume Soler, un espardenyer d’Arenys de Munt que a l’any 89 va rebre el guardó de Mestre Artesà de mans del president de la Generalitat. Era un home que va tenir 11 fills i que cap d’ells tenia la intenció de continuar la tradició que va iniciar l’avi Soler el 1880.

S.D.- Ja aleshores, aquest home reconeixia les dificultats que representava l’exercici d’aquesta feina i era conscient de la negativa de molts a introduir-s’hi. Defensava l’espardenya per damunt de tot, fent gala d’un catalanisme que l’obligava a posar-se la barretina cada vegada que assistia a alguna fira.

“DE FEINA EN FEINA. ÚLTIM PROGRAMA A RÀDIO BANYOLES

J.O.- En Salvador Duran, en Joan Saubí i el qui us parla, en Joan Olivas, han arribat al final del trajecte per aquesta temporada. Des que vam començar a emetre aquest programa “De feina en feina” en el mes d’octubre de l’any passat, hem estat setmanalment oferint-vos tota una temàtica de costums, tradicions, oficis perduts amb  locucions i refranys que  recuperàvem gràcies a l’inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals recollides en els Diccionari Català-Valencià-Balear d’Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll. I sobretot, en la recerca del  nostre Costumari Banyolí que hem regirat en un munt de llibres nostrats. Durant nou mesos hem parlat de tots aquests temes.

De traginers i de tamburets. -De les Drogueries (els adroguers banyolins, les confiteries, les candeles, els xarops, els ciris, la cera...) -De l’arengader i les bacallaneries.- De mones, ossos i xarlatans.-Dels pellaires, adobers, banquers, curtidors...-Del rentar i les rentadores.-Dels sabaters.-De les coses brutes o de quan es recollia fems i xisca pels carrers de la ciutat.

Dels perfums, olors, fragàncies, sentors i flaires.-Del cafè i del beure.-Dels jocs de mainada

Del temps de les castanyes, pinyons i ametlles. -Dels estris de la cuina, i de tot el que fa referència al menjar. -D’eines casolanes.-Del rebost -De les mosques, mosquiteres i esquivamosques.-Dels esparters.-Del nostre pa de cada dia.-Dels boters.-Dels retratistes.-Del vi, de l’oli, de les vinyes de l’entorn banyolí. -Dels viatjants-Dels mossos de pagès.-De l’antic negoci dels alls.-I de les cebes.-De forats gatiners, de gats i gates.-Del fred.   Del foc.  Del llit-Dels matalassers. -Dels cotillaires -De la Quaresma. De les processons. De Setmana Santa.

De l’elaboració de les palmes- Del comerç banyolí en les dècades dels anys 60 al 70.

I de moltes i moltes altres  coses que,  podreu tornar a escoltar en aquests mesos d’estiu en que la nostra emissora Ràdio Banyoles tornarà a emetre des del primer capítol.

Nosaltres tornarem amb nous temes de Costums, Oficis Perduts i Tradicions en aquest nostre programa que tenim la intenció de seguir oferint-vos a partir del mes d’octubre des de  Ràdio Banyoles, emissora del Pla de l’Estany. Els responsables de “De feina en feina”, Salvador Duran. Joan Saubí i Joan Olivas seguiran elaborant per tots vosaltres els programes de la nova temporada.  Si heu gaudit amb els passats, esperem de la vostra benevolència en posar el dial de l’emissora per escoltar els nous que a partir de l’octubre tenim intenció d’oferir-vos cada dimecres i dissabtes

Fins a l’octubre, si a Déu plau.

Records i memòries

LA PUBLICITAT A BANYOLES A LA DÈCADA DELS ANYS 70 (i III)

En els actes del programa de festa major de l’any 1972 no es diu pas enlloc que s’hagués inaugurat la plaça Pau Casals. Però a nosaltres ens interessen les novetats del comerç dedicat als electrodomèstics i coses de cuina. Mirem quines hi havia: Poques: Ferreteria Agustí anunciava preus sense competència en cuines de gas butà de les marques Orbegozo-far i Corberó Super Ser

Un restaurant nou: Francesc Moyano els hi ofereix El Cisne. Bim’s. Ambiente juvenil.

Polleria y Carniceria Conxa.A.XII, 78.

Gimeno. Auto Servicio de Alimentación. C. Barcelona, 52

Queviures Rosa, Verdaguer, 5

Restaurant El carrilet. C. Mata,85

Supermercat Aumó. Urb. Can Puig 1er bloc.

 Com a curiositat hem de dir que dels 185 anuncis que s’insertaven en el programa només n’hi havia  34    en català. I els direm, perquè els seus anunciants mereixen el nostre aplaudiment: Maquinaria Canigó, Finques Guanter de L’Escala, Rellotgeria Rigau,  Canadell (bar), Calçats Freixa, Mobles Tarradas, Gelatines Juncá, Galeria d’Art Banyoles, Joieria Quera, Fusteria Cadec, Electrónica Esteve Palmada, Bar de les Rodes can Magrill, Confiteria Boix, Bar restaurant Jasalpi, Casa Claramunt, Banca Catalana, Restaurant Comerç/can Banal, Galeria (fotografia), Branyas, Quiosc de Joan Carreras, Hostal l’Ast, Queviures Rosa, Restaurant El carrilet, Cooperativa Agrícola, Caixa Rural, Agrobacsa, Impremta Palmada, La Caixa, Electrodomèstics Abulí, Confiteria Boadella, Supermercat Aumó, Armeria Ferrando, Textils per a la llar Angelats, Fonda Sant Antoni i Caixa d’Estalvis Provincial (passeig Generalíssim i Alvarez de Castro)

J.O.- I ara ens arribarem fins a l’últim any d’aquella dècada dels anys 70. Any 1979 (ara fa 24 anys). Tot estava ja més normalitzat. Els anuncis tots en català. Era l’any en que per la festa va ser pregoner  el banyolí, advocat de l’il.lustre col.legi de Barcelona, Eusebi Isern Dalmau. Fent un repàs al programa de la festa major veurem que aquell any no hi hagué gaires novetats. Destacaré una poesia de Jaume Farriol que anirà molt bé que cadascú de nosaltres en digui una recepta. Perquè amb el títol de Novenari, en Farri ens dòna unes receptes selectes de cuina vernacle, escrites en clau de sol i serena, per ser llegides els diumenges, amb una copa de ratafia i quatre galetes embolicades amb paper d’imaginació.

(LECTURA)

Repassem els anuncis d’aquell any 1979. Veurem si hi ha alguna cosa nova que ha sortit en el ram de la cuina.

Xarcuteria Noguer. El racó de l’embotit. Major, 16. Passatge Comerç

Avidor i Llinás anuncien un gran assortit de productes de màxima qualitat i garanties per a la bona taula de la festa major: pollastres, gallines, ànecs, conills, pulardes, pintades, guatlles, etc. especialitats i plats precuinats de pollastre. Croquetes, Hamburgueses, escalopes, Farcit, canelons amb o sense bexamel.

Don Pollo. Callís.

Francesc Moyano els hi ofereix El Cisne restaurant, Bar El Passeig. i Joncs.

Didac’s bar. Visiteu la nova barra.grill. Plaça turers.

Pub l’Abeurador  ¿Patagònia? – Gran varietat d’entrepans.

A L’Astruc sempre és festa. Un lloc per joves i grans. Alfons XII, 23

Carnisseria Dolors i Maria. Plaça Canigó.A Supermercat Aldi, oferta especial festa major.(fem-hi un repàs i així veurem el que hi havia als supermercats ara fa 24 anys):

Conyacs: Veterano, Magno, Soberano i Torres 5 años.

Xampanys: Montesquiu i Dubois.

Oli Girasol – Llet Ram, llet en pols Moliko, i llet en tub La Lechera. -Arrós La Cigala. -Xocolata Torras. - Cigrons i Mongetes Lozano  - Rovellons Martí Inglada - Tomate frito Solís – Espàrrecs La Santa  - Almejas Paco i Vilablanca - Sardines Tio Xan  -  Tonyina Isabel  -  Berberechos Valeiras  -  Barril Dasch- Barril Ariel... y muchos artículos más  ( aquest supermercat era l’únic anunci en castellà del programa de festes). -Embotits Portas. Productes purs del porc. Serinyà.

Bar restaurant Banyoles Park. Director: Pere Puig – Cornellà del Terri-El Bar d’en Xicu  - 

Fontaneria i electricitat F. Rodriguez i C. Fernández Mn. J. Verdaguer, 33

Bombons i Xocolates Torras també per primera vegada s’anunciava en català

Xurreria Banyolenca. Tota mena de fruita seca al detall.

Carniseria. Xarcuteria, Polastres a l’ast. Autoservei Fondil. Mn. Constans, 348.

El Galtes. Un frankfurt al teu servei. Discoteca El Drac. -Fruites Saleri. Plaça major.

Restaurant Can Mià. especialitat en carn a la brasa i a la llosa. Palol de Revardit

A la plaça de les Rodes hi trobareu plats preparats diversos i pollastres a l’ast. Vallespirans, 11

Casa Maria. Productes congelats.

Voldria destacar un anunci de la Discoteca Club Blau juntament amb els cinemes Victoria i Mercantil, perquè veiem el canvi que s’havia produit en aquell any 1979.  S’anunciava durant tres dies l’estrena de “Companys, procés a Catalunya”, i també la pel.licula catalana “L’orgía” Allò ja era el màxim de l’obertura, tant política com sexual.  A partir d’aquí ja ningú dels que anaven al cine podria anar al cel.  Ja ho deia aquell títol de pel.licula que s’estrenava en aquelles festes de sant Martirià. El cielo puede esperar.  La mainada, però, confiava en anar al cel, perquè la pel.licula de més éxit era la d’aquell que volava. el Superman.

S.D.- Fa una estona hem parlat de plats cuinats i em sembla que hauriem de profunditzar més en aquest tema que és tan estés. . El negoci dels plats cuinats el trobem a cada cantonada. Es un nou sistema que ha arrelat d’una manera molt ferma gairebé a cada pas de casa nostra.  Els plats cuinats són una mena de “nostre pa de cada dia”. Anem a qualsevol botiga, a qualsevol establiment especialitzat i hi trobarem, molt ben envasats, els menjars que, amb molta escassa feina poden ser servits a taula: canalons, faves a la catalana, sobres per fer sopes variades, peixos a punt de fregir, filets de pollastre, calamars a la romana, cigrons cuits, paelles d’arròs, etc. etc. De tot! Només s’ha d’obrir el plàstic i ja tenen el peix al cove.

J.S.- Parleu dels plats cuinats, però també penseu que, sobretot els dies de festa, molta gent també va als restaurants. La qüestió és sortir dels pobles i anar a dinar a fòra. Això també ja és una moda que s’ha estés molt.

Records i memòries

LA PUBLICITAT A BANYOLES A LA DÈCADA DELS ANYS 70 (II)

 

En aquells anys 70, a Banyoles hi havia els següents restaurants. Es podia anar a menjar al restaurant l’Ast. Passeig Dalmau   -   Pensión La Paz. C. Ponent (anunciava “habitaciones con agua corriente”)   -   Merendero Bon Repós   -   Hostal del Sol. Jaime Canadell. especialidad en toda clase de comidas y bebidas. Rambla, 26   -   Restaurante Rancho Grande   -   Bocadillos y meriendas son la especialidad de la casa Bar El Castell. Porqueres   -   Rerstaurante Hotel Mundial -  Hotel Flora – Restaurant Mirallac (frente al lago) Para bodas y banquetes con garantia de calidad.    -   Restaurant Comerç. Dr. Hysern. Tocineria Can Banal. C. Girona   -  

Bars: Bar Sarquella, una família al vostre servei.   -   Sport Bar. Centro deportivo. Exquisita cerveza de barril.   -   Granja Canadell. Plaza Turers, Bar Plaza. Plaza España.

Cinc anys després –el 1975- en el programa de la festa major seguien els mateixos anunciants.  Franco encara respirava i el pregó d’aquelles festes va anar a càrrec del Excelentísimo St. D. Ramon Pita da Veiga y Sanz, Procurador en Cortes. Director central de Asuntos Sociales Sindicales y letrado Mayor Sindical. Algun dia ens ocuparem de parlar de les festes majors d’aquells anys- Avui, però, toca parlar del comerç del menjar i beure i dels electrodomèstics que entraven a les nostres cuines casolanes.  Aquell any 75, Establiments Planells anunciava termos, lavadoras y lavavajillas de la casa Bru. Únicas con mueble de porcelana.

Hi havia un nou café: Cafeteria Bar Diego. Plaça Turers, 21.

L’Isern anunciava bon peix.   -   Un nou hotel residencia: Victoria. Dr. Hysern, 10. Calefacción, cuarto de baño en todas las habitaciones, servicio de snack bar, garage, abierto todo el año

Supermercado Nurian. Alfonso XII, 57.

Narcís Pons era el distribuidor amb asistencia técnica de la caldera Francia, totalment automàtica, amb o sense servei d’aigua calenta incorporada.

El Bar Plaza ja només era a la plaza de España- No es parla per res dels Turers.

La calefacción automática al servicio de todos. Cointra, la solució definitiva para el confort del hogar. L’anunci és de Brugués. C. Divina Pastora, 26.

Superette Cayser- especialidad en frutas y verduras. A. de Castro, 27.

Tocineria- carniceria Francisco Ramió. Alfonso XII.

Si us plau hi trobareu en aquesta casa: bon vi, bona carn i bona brasa. Benvinguts a la Fonda Sant Antoni.

Instal.lacions eléctricas i sanitàries. Electrodomèstics. José M. Sala. Sant Martirià 22

Neveras. Electrodomèstics en general. Establiments Guitart Mn. J. Verdaguer.

Hostal La Brasa . Carretera de Banyoles a Figueres, Km. 3

Frankfurt El Clot . Porta Turers, 12

Cervezas Moritz. Beba negra o beba Epidor. Juan Llandrich. A.XII, 91

Electrodomèstics Abulí. Electricitat. Sanajament. A. XII 72

Electricidad. Lampisteria. calefacción José Massanellas. Puig Colomer, 20. .  

Polleria Juanita. especialidad en pollos a l’ast. C. A. XII, 84.

Fruits Soler en La Poma. Les ofrece manzanas de cosecha propia y toda clase de fruta a precios sin competencia. Vallespirans, 25.

Restaurante Masia del Lago. Primitiva casa del pollo a l’ast i “espalda de cordero. Hotel restaurant El Mas Ferrer. especialidad de caza. Cornellà del Terri.

Confiteria Ciurana. Solo calidad.

Ja Sal Pi

Flora. Una tradició gastronómica. Especialitat de caça: catalanas, alsacianas..

CEFF. Calentador de agua instantáneo a gas con seguridad total. El único que funciona sin presión de agua. Medalla de plata 2º salón internacional de invenciones y nuevas técnicas de Ginebra 1973. Premio de diseño selección.  Primera bomba vibratoria con más de 25 años de experiencia..

Electricidad. Calefacció. Lampisteria- Jorge Nogué. C. Norte, 33-

Comestibles. carniceria. Juan Duran. Remei, 15.Bombas. calentadores- Electrodomésticos. Fovesa. C. Abeurador, 4.

Polleria y Carniceria CONXA. A. XII, 78

Tocineria. Polleria, Angelina. especialidad en pollos a l’ast. Major, 12.

Electrodomésticos. Electricidad. lampisteria. José M. Reig. Muralla, 2

J.O.- Fem un pas més i anem a l’any 1976. Per la festa major d’aquell any, Franco ja feia deu mesos que ja era mort. Aquell any el pregó de la festa de Sant Martirià va anar a càrrec de l’excelentíssim sr. Joan Gich Bech de Careda, ex-delegat nacional de E.F. i deports, president del Consell d’Administració de Ibertracción, president del Banco Peninsular i Conseller del banco Condal.. Era nascut a Agullana, casat i pare de dos fills, crític d’art i director d’ensenyament.

S.D.- Fullejant el programa de les festes de Sant Martirià veig que aquell any, a més dels actes tradicionals hi hagué una exposició de fotografies a la Pia Almoina organitzada pel Centre Excursionista;  al Catòlics la companyia de Maria Matilde Almendros posava en escena L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra; i a la Pia Almoina hi havia una exposició sobre la Prehistòria de la Comarca de Banyoles.

J.S. En quan a esport hi havia el partit de futbol de Segona categoria Regional entre el Banyoles i el Palafolls; tirades en el camp de Tir al Plat d’Espolla (tirades socials en dèien); tennis, billar,bàsquet, water-polo, escacs, i dues novetats: des de la plaça de les Rodes sortia el Primer Raíd Hípic de Banyoles, i el Gran festival d’Aeromodelisme Radiocontrolat en el Pla de Martís.

J.O.- Aquell any 72 s’inaugurava una Galeria d’Art al carrer de Santa Maria amb una exposició col.lectiva de 23 dels més coneguts pintors de la nostra “regió”. sardanes, festa de la música per a cobla i tot el de sempre. En el programa hi ha una pàgina en color amb Pau Casals assegut a un banc d’una plaça. I posa: Banyoles, una plaça al mestre Pau Casals.

Records i memòries

LA PUBLICITAT A BANYOLES A LA DÈCADA DELS ANYS 7O . (I)

 

J.- Avui farem una repassada a les pàgines de publicitat de la revista “Horizontes”  de la dècada dels anys 70. Segurament que haurem entrat a molts establiments i algunes coses hi haurem comprat.  Jo, segur que em vaig ficar per a totes les botigues, tallers i fàbriques, ja que la meva feina era la de cobrador de lletres de canvi per una sucursal d’un banc banyolí, i en aquells anys us asseguro que em vaig fer un fart d’entrar i sortir pels comerços i despatxos de les indústries banyolines. Donem un cop d’ull en un número extraordinari de la revista local- un número de festa major  en el que hi ha molta publicitat.  Som-hi? Vinga, primer anunci:

HoiCalentadores CEFF. Vd. desde ahora puede disponer de un calentador a gas butano sin necesidad de presión de agua. Bombas Vibro-Ceff (antes Vibro-Berta. La primera bomba vibratoria. 25 años de experiencia.

N. Palmada Romans- Guimerá, 8 – Refrigeración. Electricidad industrial. Automatismos. Electrónica industrial. Instalaciones frigoríficas industriales. Mostradores frigoríficos. Aire acondicionado Carrier.

Rustullet. Taller industria eléctrica y frigorífica. Instalaciones eléctricas, bobinajes, motores, cuadros control automàticos. Instalaciones agua y sanitarias. Distribuidor oficial Edesa. Frigorícos, lavadoras super automàticas, lavavajillas, cocinas eléctricas y a gas butano, termos, estufas, acondicionadores de aire, etc. Lista de boda. Tienda electrodomèsticos, Alfonso XII, 33 – taller: Lérida, 15

Casa Mitjá. Vajillas, cristalerias, novedades. Listas de boda.

Polleria, cansaladeria, aviram i outaires. germans Hostench. Detall i por major. Dr. Hysern, 6.

Carniceria. Tocineria Santaló.

Lavadoras superaautomáticas AEG. lavavajillas AEG. Radio televisión y tocadiscos Philips. Frigoríficos y congeladores AEG i Philips. Iluminación industrial y doméstica. Gran surtido de lámparas de adorno. Calefacción central. Calefacción eléctrica por calor negro y difusión. Acondicionamiento de aire sistema Carrier.   Juan Yani.

Lampisteria. Electricidad. calefacció central y eléctrica. Narciso Pons. Gran surtido de lámparas de iluminación y adorno. Gerona, 8.

Lampisteria. Electricidad industrial.y doméstica. Calefacción. calderas automàticas para leña o carbón, gas-oil y propano con acumulador de agua sanitaria. Concesionario compañia Roca. radiadores. Una solución perfecta para su calefacción central y suministro de agua caliente. Esteban Jubert Palmada. Iglesia, 3.

Aceites Boris. Planta envasadora y almacén de aceites de oliva. C. mata, 18. (Aceites Sant Martirián)

Avidor. Llinás S.A. le ofrece y recomienda sus especialidades: croquetas, canalones, hamburguesas, etc y su riquísimo Farcit.. Matadero industrial de aves. ( a l’any 1970, Llinás S.A. ja havia anunciat la marca de qualitat Banyolí, una garantía Llinás)

UABSA  (Unión Avícola Bañolas S.A.) anunciava Pollos Prat, però que en comprar-los miressim que portessin l’etiqueta verda de garantia.

Bru ha abierto sus puertas al Superlavado biológico. Las únicas superautomáticas con Bio/Nivel. Distribuidor: Establecimientos Planells. Santa Maria, 28.Cristaleries i vaixelles. Utensilios de cocina. Regalos Coll. Vda. Nogué –A.XII, 9.

Anotem algunes botigues del ram d’alimentació: (any 1970).

Servis Palma (servei a domicili)   -   Comercio Lorenzo Riera   -   Tocineria i Carniceria J. Font Campasol . Grup Santa Maria Turers   -   Fábrica de galletas i bizcochos Horno San Martirián (c. Girona)   -   Polleria i Hueveria Francisco Gimeno. Mayor, 8   -   Vinos. Bodega Cooperativa de Espolla. Agua Font Vella San Hilario. J. Planella. C. Major, Pça. Dr. Rovira

Confiteria. Pasteleria Miguel Boix. Tortadas de almendra.   -   Confiteria Ciurana. Solo calidad. C.Canal.   -   Confiteria y pasteleria Boadella. C. Turers.   -   Verduras al por mayor y detall. José Cassola. Pineda.   -   Fruites i verdures Càliz. Ventas al detall. C. Born.   -   Comestibles Guillaumes. C. Born, 2.   -   Carniceria y Tocineria Marcial Franch. Mn. J. Verdaguer   -   Perfumeria y Comestibles Tomás Teixidor – Drogueria Quer   -   Ni oste ni moste. Recuerde Churreria Tur para su postre.   -   Aceites Reig. representante: Isidro Masdevall.   -   Tocineria. Vinos. Comestibles. Elvira Costa. A. XII,22    -   Andreu Malagelada (antiga casa Andreu) Vins, licors, anisats. Abeurador, 2 (era dels pocs que tenien l’anunci en catalá)   -    Casa Ralita   -   Tocineria. Embutidos selectos Miguel Riera. Rambla,16   -   Carniceria Santaló   -   Figueras. pasteles de calidad y tortada de almendra. Mayor, 5   -   Polleria y hueveria Serafín Gimeno. Plaza España.   -   Confiteria Mercader. Panaderia. Plaza España.   -   Carniceria y Tocineria Tomás Roca. Porta Turers, 14   -   Cansaladeria, aviram i ouataires Germans Hostenc. Dr. Hysern, 6  (anunci en català)   -   Carniceria y comestibles Costabella. P. Alsius, 90   -    A Guèmol-Banyoles, carniceria, tocineria y polleria Pons. C. Lérida. 21. I no podia faltar Chocolates Torras. Famosos desde 1890. Creadores del insuperable NiTocao. Super-alimento de gran poder energético.