ELS
ESTRIS DE LES CASES.
L’EMBUT.-
Buscant entre els estris de les cases ens ha vingut avui a les mans aquest
fòtil que en diem l’embut. és un gran invent, no us sembla?
Si volem omplir una ampolla de vi traient-lo
de la garrafa, el més pràctic és que usem un embut. El broc petit es posa dins
l’ampolla i per la boca del con es va tirant el vi o l’aigua. No té cap
problema. No hi ha cap sistema més senzill i pràctic. Un embut es pot fer amb
un paper un xic gruixut, amb una llauna o
un plàstic. És un gran invent.
El que ningú podia sospitar, quan va ser
inventat és que aquesta paraula donés nom a la “Llei de l’embut”. Aquesta
consisteix a utilitzar l’embut, però al revés, de cap per avall. Es situa el
broc o embocadura petita a dalt i es fa passar tot el que interessa a l’altre,
a l’enemic o a l’adversari. Així aquest es troba que, segons la llei de
l’embut... “ho sento, però tanquem a la una i és la una i cinc, ha arribat
tard”.... “ impossible d’admetre la documentació, hi manca una pòlissa de tres
euros”---- “el cotxe està mal estacionat, ha de pagar una multa.
Hi ha moltes classes d’embuts. Per exemple. Un
embut és una peça de metall tubular, més ampla d’un costat que de l’altre, que
s’aplica a la màquina d’omplir budells per a fer passar dins aquests la pasta
de sobressada, de botifarró, etc.
Un embut és una barbacana que recull el fum de
la llar per conduir-lo xemeneia amunt.
Un embut és un recipient més estret de baix
que de dalt. que serveix per recollir l’aigua d’una teulada i deixar-la passar
a les canals.
Un embut és una carbassa de coll llarg i
estret.
Quan es diu d’una persona que parla amb embuts
és que aquesta persona diu una paraula incompleta, sigui per defecte físic, o
per intenció de no dir-ho tot (parlar amb embuts). Acte de parlar confusament,
amb paraules incompletes.
Per avui, deixem l’embut. La setmana entrant
anirem per una altra peça que segur tots teniu a les vostres cuines: el
tamboret.
EL
TAMBORET.- Una altra peça que tenim a les nostres cases
és el tamboret. ¿Eh, que vosaltres teniu un tamboret en algun
lloc o altre de la vostra llar? .Qui és que no té un tamboret?
Un tamboret és un seient individual sense
respatller, o un escambell per posar els peus.
A primer cop d’ull el tamboret ens suggereix
la idea d’un tambor petit o d’un timbal, una d’aquelles joguines que segurament
vareu tenir vosaltres de petits quan us el van portar els reis i us vareu
passar hores senceres tocant el timbal. En Salvador Duran, que va vendre moltes
joguines, segurament també devia despatxar alguns tambors o timbals.
(Recordar quan de petits anaven amb el tambor
a “matar jueus”).
El
tambor, o tamborí se sol colpejar amb una o dues baquetes i si se’n troben a
mà, amb dos pals. Sabeu que és la “tamborrada”? ´És un vell costum que podem
situar dins de Catalunya, a la banda de la frontera amb Aragó i que consisteix
en una festa durant la qual tothom surt al carrer tocant el tambor. És cèlebre
la que s’organitza a Calanda, pàtria de Buñuel, on milers de tambors, enormes
alguns d’ells, ressonen durant inacabables hores. (Un antic notari banyolí, Antoni Sauras, era
fill de Calanda, i ho explicava amb el seu to humorístic proverbial d’ell. Els
seus néts, els Castañer, encara van sovint a Calanda a veure la “tamborrada”)
Ara és
l’ocasió de parlar d’uns altres tamborets. Els que usaven els traginers. Aquest
sí que és un ofici perdut.
ELS
TOMBARELLS.-No sé si recordeu vosaltres els
“tamborets” que aquí en dèiem “tamborells”. Era un carro que el portaven els
traginers. El carreter, amb les regnes a la mà i el fuet que feia esclafir a
l’altre, amb el cavall arrastrava el carruatge i transitava pels carrers
tranquils de la ciutat. Aquests vells
tamborets s’empraven pel subministrament de materials i retirada de runes.
