ELS ESPARTERS
Els esparters eren
les persones que treballaven l’espart i tenien un obrador o una botiga que en
dèiem Esparteries. Un dels nostres col.laboradors del programa en sap força
coses dels esparters i de les esparteries. És en Salvador Duran. Jo encara
recordo el seu pare quan treballava l’espart al carrer Alfonso XII. Ell, però
ho recordarà més bé i ens explicarà en que consistia aquest ofici, al mateix
temps que ens farà una història dels esparters que hi havia hagut a Banyoles.
(Salvador Duran.
Parlar del seu pare, dels esparters que hi havia hagut a la plaça dels Turers i
a la plaça Major, d’en Just Busquets, al carrer Mn. Jacint Verdaguer, d’en Met
Grabuleda, al carrer Nou...
L’ESPART.- És una
planta que té les fulles molt fortes i una panolla groguenca escampada.. Com a matèria tèxtil té
molta aplicació per a la fabricació de cordes, senalles, estores, sola de
calçat, sarrions.
SARRIONS.- Hi havien
sàrries i sarrions. La sàrria és un recipient d’espart o de palma, d’un metre a
vuit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix,
posat de través damunt d’una bèstia, per a transportar les coses més diverses,
com fruita, verdures, aviram, terra, herba, fems... El SARRIÓ és també una
sàrria però usada principalment per al transport de carbó a l’esquena de la
bèstia.- També es feien sàrries o sarrions petits per a portar coses a coll els
homes., i altres, de forma rodona, de 4 a 6 pams de diàmetre i amb dues anses,
que serveix per a aplegar i transportar agranadures, palla i altres residus. –
També els esparters havien fet uns estorins de palma, forrats de tela de sac,
que es posava darrera l’albarda perquè la sàrria no fes mal a la bèstia.
Morrió d’espart per a
donar menjar als animals. (morral)
Un cabàs gran, de
palma, que s’usava per a posar-hi figues.
Sarrions plens de carbó. Parlar de les carboneries en temps de la
guerra.
ESTORES.- Peces de
teixit de llata de palma, d’espart, de jonc o d’altra matèria semblant,
destinada principalment a cobrir paviments, parets, baranes de carro.
TREBALLAR AL CARRER.-
En aquell temps es treballava molt al carrer i els esparters també ho havien
fet.. Els tallers a l’aire lliure havien funcionat en diversos indrets de la
ciutat. Esparters, cistellers, espardenyers, fusters, etc. ...
J.-O. El meu pare, a
més de fer cistells i coves també treballava l’espart. Guardo una foto (mostra
la foto) en la que es veu ell fent un cabasset d’espart i al seu costat hi soc
jo esberlant unes canyes fent-ne tres tires amb un “esberlador” de fusta. A la
Cistelleria Olivas combinàvem el treball de cistelleria i esparteria.
La fisonomia de la ciutat
s’ha transformat. Els tallers artesanals han desaparegut de les vies urbanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada