ELS ESQUIVAMOSQUES
De sempre les mosques han suposat una
companyia molesta i desagradable per l’home, principalment la seva presència a
l’interior de les cases. D’aquí la constant preocupació i lluita per
eliminar-les. S’hi han assajat diversos procediments, el primer en quan a
eficàcia és el de matar-les d’una a una, i per fer-ho l’arma més característica
era la pala de matar mosques.
-Quantes mosques
havies matat amb la pala, Joan?
Els resultats i les
conseqüencies eren desagradables, i per això es va optar pel sistema més polit
de fer-les marxar de les habitacions: es va fer servir l’esquivamosques. No sé
si recordareu que era l’esquivamosques:
Eren unes tires de paper de colors muntades a l’extrem d’una canya que feia de
mànec. Les mestresses de casa tancaven ben fosca l’habitació i deixaven
únicament oberta una porta a l’exterior amb la cortina recollida, i llavors
anaven espolsant amb l’esquivamosques acompanyant-les cap a la sortida. Acabada
l’operació, que no resultava mai perfecte, corrien les cortines i deixaven les
portes ajustades quedant l’interior amb poca claror.
Els esquivamosques els venien famílies de
rodamons que cap a l’entrada de l’estiu passaven pels carrers i els oferien
juntament amb molins de vent i alguna o altra quincalleria, tot confeccionat a
mà per ells mateixos.
Hi havia altres procediments més moderns i
menys innocents per atrapar les mosques. Recordem els repulsius atrapamosques,
els més coneguts de la marca Orion, que consistien en unes tires de paper untat
amb una substància atraient i adhesiva, que es penjaven al sostre ( a mi em
feien molt de fàstic veure’ls penjats sobre la taula del menjador amb centenars
de mosques enganxades amb les ales que volien volar i no podien)
Després, amb el naixement de la moderna
indústria petroquímica va sortir al mercat l’aplicació de fugimacions líquides
emprant una manxa de mà. Aquest preparat es va fer popular amb el nom comercial
de Flit.
Finalment,
els anys 40, en plena Segona Guerra Mundial, els laboratoris suissos
Geigy van descobrir la solució radical per l’extermini de les mosques i demés
paràsits personals i domèstics, amb el cèlebre DDT
(Diclor-Difenil-Triclometilmetà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada