ELS
BOTERS
Avui parlarem d’un
ofici que havia estat molt estès a Catalunya: els boters. És un d’aquells
oficis perduts que nosaltres encara recordem haver-ne vist un parell o tres de
persones treballant a la nostra població. En el programa “De casa en casa” ja
vam parlar extensament de l’ofici de boter i fins i tot ens va acompanyar en
Toni Bosch, qui juntament amb el seu pare havia treballat les botes a la seva
casa del carrer de la Rambla.
Un altre home que
feia botes era a la placeta de can Ges al carrer de Sant Martirià. Es deia..
Fer una bota de vi requereix hores i
paciència. És una feina pesada ja que es treballa en posicions forçades i es
fan patir molt els ronyons. El material bàsic que s’emprava per treballar les botes
era el roure i els xescles de ferro. Un cop ajustades les diferents fustes al
xescle, s’escalfa l’interior per donar a la bota la corba necessària per
adquirir la forma típica de la bota, mitjançant uns cables, i el torn amb
l’escalfor va agafant la forma. El més
complicat és posar l’últim fleix –o xescla- que dona per acabada la forma de la
bota, que ha de coincidir amb la tapa superior. Tot explicat d’una manera molt
senzilla i que sembla molt fàcil, però segons els boters “t’emportes molt de
cops de martell i patacades per aconseguir una bota perfectament feta i que
pugui tenir molta funcionalitat”
En principi, les botes
es feien servir per guardar oli, mel i vi. Amb l’arribada del plàstic, les
plantes embotelladores i envasadores van substituir les botes de fusta, i només
es fan servir als grans cellers, que han de tenir bons vins de reserva, i per
envellir-los fan servir encara les botes de roure.
Els pocs boters que
queden recorden quan el negoci vivia de les fàbriques de vi petites i mitjanes
de les comarques de Girona i després es venia a granel.
A la nostra comarca
els boters feien moltes botes per a les cases de pagès. I es que hi havia el
costum a moltes cases de fer-se el vi. El vi casolà era bo i acreditat per tot
l’any. I el vi de grau, aquell que els pagesos en deien “de bon toc” només
s’aconseguia disposant de bones botes, netes i ben preparades per quan arribava
la verema. Encara es guarden a pagès algunes samals, la tina, les aixetes i
l’embut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada