PINYES,
PINYONS, PINYOLS I CASTANYES
Hem dit que
parlaríem de les castanyes que durant aquests mesos de tardor n’hi ha
abundància. Segons quines pinyes i segons quines castanyes, i si voleu posem-hi
bolets, no són gaire bones de rebre. Les millors castanyes són les que es fan als castanyers si no són
bords. El castanyer és un arbre alt, de branques eixamplades i escorça grisenca
i clivellada; fulles grosses, llustrades i una mica dentades; el fruit és de
forma acorada, blanc per dintre, cobert d’una clovella de color de caoba, i
abans de ser madur està recobert d’un altre abric espinós.
A Amer solen dir aquest refrany: Fins que els castanyers
siguin florits, no us tragueu roba dels llits.
Les castanyes són de mal obrir, i per això hi ha una locució
que diu: “ets més clos que una castanya” que vol dir que un està molt tancat, o
que una cosa és de mal obrir.
Tú, Salvador, t’assembles tant amb en Joan com un ou a una
castanya (no t’hi assembles gens).
Si vosaltres avui us heu aixecat amb mal humor és que us heu
alçat amb la castanya torta.
Treure les castanyes del foc sense cremar-se (fer una cosa perillosa per mà d’altre)
Recordo que temps enrradera quan una dona es feia un monyo
al cap, o sigui dur els cabells lligats per darrera en forma rodona, en dèiem que
portava una castanya al cap.
Una castanya –ja ho hem dit- és un cop pegat amb la mà, però
també es pot dir de qualsevol cop fort: “Li va donar una castanya que el va fer
caure a terra”; “El cotxe d’en Pere ha
fotut una castanya en un arbre que l’ha deixat ben tombat”.
No heu fet cap castanyada aquest any? Abans, la menjada de castanyes es feia,
especialment en família la nit de Tots Sants. Recordo haver torrat moltes
castanyes en família en aquella diada en una torradora que era una paella
foradada.
Era tradició que havent sopat del dia de Tots Sants es
celebrés la castanyada. Era un àpat familiar, en certa manera dedicat als morts
i que era record i resta dels antics àpats funeraris. Es feia el sopar ordinari
en record dels difunts de la família, i seguidament es menjaven les castanyes
torrades al foc de la llar. Es bevia vi, que havia de ser precisament dolç o
blanc, mistela o moscatell.
Aquest àpat es feia amb certa severitat i no s’hi feia
gatzara com és costum en els àpats familiars. Era costum d’abocar les castanyes
damunt la taula, en orri, i que tothom en mengés. Hi havia llocs que als
infants els hi feien dir un parenostre per cada castanya que menjaven.
Es creu que les castanyes
no són prou bones si un se les menja així que surten del foc. Després de
torrar-les cal covar-les una mica perquè s’estovin. Per això les castanyeres,
quan les treuen de la torradora, les posen a covar entre robes de saca.
Antigament s’havia estilat menjar castanyes ensucrades. Qui
sap si els panallets tenen per orígen aquestes castanyes. La mida i la forma
les recorden força
Per les contrades on hi havia boscos de pins, tant com
castanyes, la gent menjava pinyons. Hi havia cases que menjaven uns quants
pinyons com a complement de la castanyada, i d’altres que en lloc de
castanyada, feien la pinyonada. Solien fer-ho així les cases pobres, ja que els
hi era més fàcil collir pinyons al bosc que no comprar castanyes. Un o dos
diumenges abans de Tots Sants solien reunir-se dos o tres per anar a fer una
espinyonada. Anaven al bosc i collien com a mínim un centenar de pinyes. feien
un bon foc per tal de fer obrir les pinyes. Quan aquestes eren fredes, les
posaven damunt d’una pedra grossa i amb una altra de petita picaven els pinyocs
o pinyacs amb la finalitat de fer-ne caure els pinyons, que després es partien
entre ells.
La devoció típica del dia de Tots Sants era dir tres parts
de rosari i per les ànimes del Purgatori en general, un per cada parent més
pròxim traspassat i, a més, per altres familiars, amics i persones estimades.
Aquesta pràctica devota es feia abans de
sopar o en havent sopat, o abans o després de la castanyada.
La devoció típica del dia de Tots Sants era dir tres parts
de rosari i per les ànimes del Purgatori en general, un per cada parent més
pròxim traspassat i, a més, per altres familiars, amics i persones estimades.
Aquesta pràctica devota es feia abans de
sopar o en havent sopat, o abans o després de la castanyada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada