dissabte, 12 de juliol del 2014

Records i memòries


PINYES, PINYONS, PINYOLS I CASTANYES

 

  Hem dit que parlaríem de les castanyes que durant aquests mesos de tardor n’hi ha abundància. Segons quines pinyes i segons quines castanyes, i si voleu posem-hi bolets, no són gaire bones de rebre. Les millors castanyes són  les que es fan als castanyers si no són bords. El castanyer és un arbre alt, de branques eixamplades i escorça grisenca i clivellada; fulles grosses, llustrades i una mica dentades; el fruit és de forma acorada, blanc per dintre, cobert d’una clovella de color de caoba, i abans de ser madur està recobert d’un altre abric espinós.

A Amer solen dir aquest refrany: Fins que els castanyers siguin florits, no us tragueu roba dels llits.

Les castanyes són de mal obrir, i per això hi ha una locució que diu: “ets més clos que una castanya” que vol dir que un està molt tancat, o que una cosa és de mal obrir.

Tú, Salvador, t’assembles tant amb en Joan com un ou a una castanya (no t’hi assembles gens).

Si vosaltres avui us heu aixecat amb mal humor és que us heu alçat amb la castanya torta.

Treure les castanyes del foc sense cremar-se  (fer una cosa perillosa per mà d’altre)

Recordo que temps enrradera quan una dona es feia un monyo al cap, o sigui dur els cabells lligats per darrera en forma rodona, en dèiem que portava una castanya al cap.

Una castanya –ja ho hem dit- és un cop pegat amb la mà, però també es pot dir de qualsevol cop fort: “Li va donar una castanya que el va fer caure a terra”;  “El cotxe d’en Pere ha fotut una castanya en un arbre que l’ha deixat ben tombat”.

No heu fet cap castanyada aquest any?  Abans, la menjada de castanyes es feia, especialment en família la nit de Tots Sants. Recordo haver torrat moltes castanyes en família en aquella diada en una torradora que era una paella foradada.

Era tradició que havent sopat del dia de Tots Sants es celebrés la castanyada. Era un àpat familiar, en certa manera dedicat als morts i que era record i resta dels antics àpats funeraris. Es feia el sopar ordinari en record dels difunts de la família, i seguidament es menjaven les castanyes torrades al foc de la llar. Es bevia vi, que havia de ser precisament dolç o blanc, mistela o moscatell.

Aquest àpat es feia amb certa severitat i no s’hi feia gatzara com és costum en els àpats familiars. Era costum d’abocar les castanyes damunt la taula, en orri, i que tothom en mengés. Hi havia llocs que als infants els hi feien dir un parenostre per cada castanya que menjaven.

Es creu que les castanyes  no són prou bones si un se les menja així que surten del foc. Després de torrar-les cal covar-les una mica perquè s’estovin. Per això les castanyeres, quan les treuen de la torradora, les posen a covar entre robes de saca.

Antigament s’havia estilat menjar castanyes ensucrades. Qui sap si els panallets tenen per orígen aquestes castanyes. La mida i la forma les recorden força

Per les contrades on hi havia boscos de pins, tant com castanyes, la gent menjava pinyons. Hi havia cases que menjaven uns quants pinyons com a complement de la castanyada, i d’altres que en lloc de castanyada, feien la pinyonada. Solien fer-ho així les cases pobres, ja que els hi era més fàcil collir pinyons al bosc que no comprar castanyes. Un o dos diumenges abans de Tots Sants solien reunir-se dos o tres per anar a fer una espinyonada. Anaven al bosc i collien com a mínim un centenar de pinyes. feien un bon foc per tal de fer obrir les pinyes. Quan aquestes eren fredes, les posaven damunt d’una pedra grossa i amb una altra de petita picaven els pinyocs o pinyacs amb la finalitat de fer-ne caure els pinyons, que després es partien entre ells.

La devoció típica del dia de Tots Sants era dir tres parts de rosari i per les ànimes del Purgatori en general, un per cada parent més pròxim traspassat i, a més, per altres familiars, amics i persones estimades. Aquesta pràctica devota  es feia abans de sopar o en havent sopat, o abans o després de la castanyada.

La devoció típica del dia de Tots Sants era dir tres parts de rosari i per les ànimes del Purgatori en general, un per cada parent més pròxim traspassat i, a més, per altres familiars, amics i persones estimades. Aquesta pràctica devota  es feia abans de sopar o en havent sopat, o abans o després de la castanyada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada