Records i memòries

TAULA PARADA

 

En aquest programa ens hem proposat, a més de parlar de costums, oficis i tradicions, de comentar coses petites, senzilles i de poc volum, que fins i tot són fora d’ús o passen inadvertides. Per tant, ara  parlarem dels estalvis. Tots sabem que  en el sentit corrent del mot, estalviar vol dir conservar, guardar una part del que es guanya. El contrari d’estalviar és consumir, comprar pa o collarets de plata i or. L’hiperestalviador és l’avar, el garrepa, d’acord, però a voltes un no estalvia perquè ha de gastar – comprar pa- sinó perquè té la mà foradada, o com es diu, estirar més el braç que la màniga.  L’estalvi com a sistema de guardar diners per a un futur, tan lloat pels moralistes de fa un segle, i pels bancs i les caixes actuals, per més que diguin, se n’ha anat a l’aigua.  O no?  Hi ha molta gent  que sol dir: “Gastem, i demà ja ho veurem.. És la norma i consigna de molta gent d’avui dia.

Però, ja hem dit que no volem comentar aquest assumpte dels estalvis. Anirem per uns altres estalvis. Abans, quan la mare anunciava que duia la sopera a taula, algú corria a treure del calaix del pa un estri semblant a un plat de metall cobert de fusta o suro o una matèria aïllant i el posava al centre de la taula. Aleshores la mare dipositava la sopera quasi roent perquè contenia la sopa bullent... sobre els estalvis.

“Hi ha estalvis que fan malbé les estovalles” és una dita que no sabem si encara té circulació. Es refereix a aquell que escatima un sucre al cafè i després fa una xefla amb canalons, vedella i vi bo. Aquesta dita ve del fet que alguns estalvis eren tan gastats que rosegaven i gastaven les estovalles, però els vells entenien el sentit del mot de la cosa material al fet d’estalviar o guardar diners. Avui, però ens sembla que hi ha poca gent que guarda bitllets en un mitjó o sota la rajola. Avui no estalviem res.

Estalvi també és salvar, preservar. Ex. “m’he estalviat d’anar a tal lloc perquè...”. O sigui evitar, fer que no es produeixi.

Estalviar és no consumir, deixar de despendre o d’emprar. I, naturalment, la paraula estalviar s’usa molt  quan es parla de diners: “Estalvia, tu que pots”.

És esforçar-se poc; procurar no despendre les pròpies forces o la salut.

No dóna per gaire més aquest tema dels estalvis. Per això ens estalviarem d’allargar-ho i asseguts com estem a taula anirem per un altre estri. Ja tenim la taula parada. Tenim set. Hi ha aigua, vi i... ¿qui se’n recorda del sifó? Encara ni ha de sifons?

Hem de dir que sifon és un barbarisme. En català és sifó., un tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d’un nivell més baix passant per a un nivell més alt, o més ben dit, una botella el tap de la qual és travessat per un tub encorbat, proveït d’una vàlvula, un dels braços del qual arriba fins prop del fons de la botella; plena aquesta d’una solució gasosa, l’excés de la pressió interior sobre l’atmosfèrica fa sortir el líquid per la boca del tub en obrir la vàlvula.

Això és l’aparell –el sifó-. Però també se’n diu sifó del líquid que en surt, del contingut de la botella, que és un líquid gasós, generalment compost d’aigua.

(Recordem la fàbrica de sifons i gasoses Planas- Mitjà, al carrer de la Muralla i de Sant Martirià)

El sifó també és aquesta canonada que passa per sota dels carrers, que té una part en forma de S ajaguda en què l’aigua detinguda en el tros en que la convexitat mira avall, impedeix la comunicació dels gasos que hi ha a una altra banda. Ho he dit bé?

La gasosa és un altre estri que nosaltres solem dir-ne “grassiosa”, un altre barbarisme. És evident que el nom de gasosa ve del fet que aquesta beguda té gas, fa bombolles. Potser per això de veure bombolles  dintre l’aigua, ve el nom que alguna criatura li va encolomar: “ai, que és grassiossa”.

Recordo quan anàvem a comprar la gasosa fresca, ens la treien de la galleda . A dins la galleda hi havia un tros de gel i allí hi reposava la gasosa en fresc.

Dita així amb el nom de “grassiosa” és molt graciós allò que es diu que “amb una noia graciosa un jove s’hi fon” Això té gràcia. En canvi no tindria cap sentit si diguéssim “Amb una noia gasosa , un jove sifó”.

 Una altra cosa que hauríem de parlar, i que a l’estiu no faltava a cap casa era el gel. Qui és que no ha tingut algun tros de gel a casa seva?. Fins i tot a Banyoles hi havia hagut fàbriques de gel.

(Fàbriques de gel- La meca de can Teixidor que repartia gel per les cases).