Records i memòries

ELS ESTRIS DE LES CASES.

  L’EMBUT.- Buscant entre els estris de les cases ens ha vingut avui a les mans aquest fòtil que en diem l’embut. és un gran invent, no us sembla?

Si volem omplir una ampolla de vi traient-lo de la garrafa, el més pràctic és que usem un embut. El broc petit es posa dins l’ampolla i per la boca del con es va tirant el vi o l’aigua. No té cap problema. No hi ha cap sistema més senzill i pràctic. Un embut es pot fer amb un paper un xic gruixut, amb una llauna o  un plàstic. És un gran invent.

El que ningú podia sospitar, quan va ser inventat és que aquesta paraula donés nom a la “Llei de l’embut”. Aquesta consisteix a utilitzar l’embut, però al revés, de cap per avall. Es situa el broc o embocadura petita a dalt i es fa passar tot el que interessa a l’altre, a l’enemic o a l’adversari. Així aquest es troba que, segons la llei de l’embut... “ho sento, però tanquem a la una i és la una i cinc, ha arribat tard”.... “ impossible d’admetre la documentació, hi manca una pòlissa de tres euros”---- “el cotxe està mal estacionat, ha de pagar una multa.

Hi ha moltes classes d’embuts. Per exemple. Un embut és una peça de metall tubular, més ampla d’un costat que de l’altre, que s’aplica a la màquina d’omplir budells per a fer passar dins aquests la pasta de sobressada, de botifarró, etc.

Un embut és una barbacana que recull el fum de la llar per conduir-lo  xemeneia amunt.

Un embut és un recipient més estret de baix que de dalt. que serveix per recollir l’aigua d’una teulada i deixar-la passar a les canals.

Un embut és una carbassa de coll llarg i estret.

Quan es diu d’una persona que parla amb embuts és que aquesta persona diu una paraula incompleta, sigui per defecte físic, o per intenció de no dir-ho tot (parlar amb embuts). Acte de parlar confusament, amb paraules incompletes.

Per avui, deixem l’embut. La setmana entrant anirem per una altra peça que segur tots teniu a les vostres cuines: el tamboret.

EL TAMBORET.- Una altra peça que tenim a les nostres cases  és el tamboret.  ¿Eh, que vosaltres teniu un tamboret en algun lloc o altre de la vostra llar? .Qui és que no té un tamboret?

Un tamboret és un seient individual sense respatller, o un escambell per posar els peus.

A primer cop d’ull el tamboret ens suggereix la idea d’un tambor petit o d’un timbal, una d’aquelles joguines que segurament vareu tenir vosaltres de petits quan us el van portar els reis i us vareu passar hores senceres tocant el timbal. En Salvador Duran, que va vendre moltes joguines, segurament també devia despatxar alguns tambors o timbals.

(Recordar quan de petits anaven amb el tambor a “matar jueus”).

  El tambor, o tamborí se sol colpejar amb una o dues baquetes i si se’n troben a mà, amb dos pals. Sabeu que és la “tamborrada”? ´És un vell costum que podem situar dins de Catalunya, a la banda de la frontera amb Aragó i que consisteix en una festa durant la qual tothom surt al carrer tocant el tambor. És cèlebre la que s’organitza a Calanda, pàtria de Buñuel, on milers de tambors, enormes alguns d’ells, ressonen durant inacabables hores.  (Un antic notari banyolí, Antoni Sauras, era fill de Calanda, i ho explicava amb el seu to humorístic proverbial d’ell. Els seus néts, els Castañer, encara van sovint a Calanda a veure la “tamborrada”)

  Ara és l’ocasió de parlar d’uns altres tamborets. Els que usaven els traginers. Aquest sí que és un ofici perdut.

ELS TOMBARELLS.-No sé si recordeu vosaltres els “tamborets” que aquí en dèiem “tamborells”. Era un carro que el portaven els traginers. El carreter, amb les regnes a la mà i el fuet que feia esclafir a l’altre, amb el cavall arrastrava el carruatge i transitava pels carrers tranquils de la ciutat.   Aquests vells tamborets s’empraven pel subministrament de materials i retirada de runes.