Records i memòries

TEMPS DE CASTANYES, PINYONS I AMETLLES

 

Per Tots Sants, panallets i castanyes. Ja han passat un parell de setmanes però encara som al temps dels panallets i les castanyes. Aquests dies no fa lleig anar pel carrer amb les mans una mica emmascarades perquè tothom entendrà que heu caigut en la temptació de comprar una dotzena de castanyes. però és més difícil caure en la temptació dels panallets, malgrat que les pastisseries i les fleques us els posen davant del nas. Els preus són cada cop més prohibitius. Ja no és allò de demanar un parell de quilos de panallets, com es feia abans. Ara es compta els que toquen a cada un dels comensals i que la balança ens digui de quin mal hem de morir.

 Els panallets de pinyons són els que tenen un prestigi més ben guanyat. Però els pinyons han pujat de preu . I algunes pastisseries han prescindit dels pinyons en moltes llaminadures. Ara s’utilitza molt l’ametlla, a bocinets ben torrats, en algunes pastes que fins fa ben poc eren amorosides amb el pinyonet pelat i llaminer.

Els panallets de pinyons han de ser de pinyons. Per això no és res d’estrany que els preus vagin amunt cada any que passa. L’ametlla i el pinyó ens marquen el ritme.

Sembla que és habitual que algunes persones es dediquin a cercar pinedes i demanar al propietari el negoci a mitges de la recol.lecció de les pinyes. Un negoci a mitges que és molt rendible per al qui fa l’oferiment –perquè s’hi dedica i les ven- i poc per al propietari, que sol destinar els pinyons a un ús particular que no es tradueix en euros.

Pinyons i ametlles. Una economia ben de casa que té els seus moments culminants en els torrons de Nadal i els panallets d’aquests dies. Al preu que sigui, no es pot pas perdre una tradició culinària prou arrelada i justificada.

Heu fet alguna vegada panellets vosaltres?.   I castanyes?

Heu anat mai a abastar pinyes?

Per Sant Martí la pinya cau del pi. A l’Alt Pirineu i a la Catalunya Nord i fins més amunt, Sant Martí és nom corrent, molt venerat, i que gaudeix d’una gran popularitat. Va ser bisbe de Tours fa més de 1.500 anys i devia ésser un personatge molt interessant, ja que es va enrolar a l’exèrcit quan només en tenia 15 , i, segons sembla, en aquell temps les coses anaven un xic desordenades, vull dir espiritualment, perquè fins tres anys després no va rebre el sagrament del baptisme, cosa que no li va impedir més tard ser bisbe de Tours.

(Parlar de la capella de l’illa Gallinara a Albenga, on hi ha uns murals sobre la vida de Sant Martí de Tours (no serà sant Martirià?)

El pinyó, la llavor del pi, diuen que “és ardent” en el sentit que no es aconsellable de menjar-ne massa. Avui dia no cal patir per aquest cantó, perquè, com hem dit, el preu dels pinyons s’ha posat al mateix nivell que el de l’or, posats a exagerar. En aquest temps passat dels panallets – i que encara dura-, aquesta llaminadura l’hem vista feta de massapà, avellana, trossets de fruita, coco i pinyons. (ara diuen que també se’n fan fins i tot de kiwi)

En el nostre vell temps, jo recordo que era molt entretingut de treure els pinyons de la pinya, cosa que es facilitava si la pinya l’acostàvem al foc. Després calia trencar la closca dura, i treure el pinyó. Era una feina  delicada i caríssima de mà d’obra. Teníem amb molta estima el pinyó, encara que fos ardent. En temps de la meva mare era gran cosa que una noia tingués “boca de pinyó”. Després va venir la Greta Garbo amb aquella bocassa i va esguerrar-ho tot.