Records i memòries

LA CUINA I EL MENJADOR (i IV)

 

Refranys

 

 “Entre amics no cal estovalles” significa que entre gent de confiança no cal fer cerimònies.

Qui posa les estovalles ho posa tot: vol dir que el qui té convidats, encara que aquests li aportin una part dels  comestibles, sempre ha de gastar molt.

Hi ha estalvis que foraden les estovalles.: significa que a vegades per voler estalviar s’hi surt perdent.

Tenim també el tovalló, que abans ens el lligàvem fent un nus darrera el coll i ara es posa sobre les cames.

Qui no es posa el tovalló, embruta més el mocador.– A qui tovalló no es posa, se li coneix a la roba.

I també hi ha la tovallola però com que aquest no és un estri de cuina ja en parlarem en una altra ocasió.

Anem per la cullera.

Viure o durar més que mànecs de cullera (durar molt, viure molts anys)

Quina manera de fer culleres! (es diu al.ludint a un qui resol les coses sense gaire escrúpols).

Ficar-hi la cullera (intervenir a una discussió o conversa sense ser-hi demanat

¿Què sap el gat de fer culleres si no ha estat mai cullerer? (ho diuen referint-se a un que vol fer coses que no entén.

D’agafar les culleres n’hi ha de moltes maneres (al.ludeix a la diversitat de procediments de fer una cosa)

I aqui, en Salvador Duran és el qui li toca el torn de dir-nos què representa això de “pescar a la cullera”.

I la cullerada?. Malament si et recepten unes cullerades d’algun xarop medicinal, un medicament d’aquells que s’han de prendre en cullera.

Ficar-hi cullerada (intervenir en la conversa dels altres sense ésser-hi demanat o sense oportunitat)

A aquest n’hi falta una cullerada (mancar-li bona cosa d’enteniment).

Un cullerat (de jovenet jo mateix m’havia carregat a coll un bon cullerat de canyes).

Ja ha arribat en Pere de la Cullera ( un adjectiu afectiu de Pere)

No bufar cullera (ser un mort de gana)

Menjar amb cullera i forquilla (menjar bé)

No n’hi ha ni per una forquillada (quan veus una persona molt esquifida, petita i denerida).

Ganivet.

Aquest és com un ganivet de dos talls (persona variable, que no té fixesa en les seves opinions o en els seus propòsits)

Home de ganivet no val un pet (es diu en menyspreu dels qui acostumen a portar armes)

N’hi ha que del ganivet en diuen GAVINET, que és una forma estesa per totes les comarques i que predomina sobretot en valencià.

Estovalles, culleres, forquilles i ganivets.. Però per parar la taula bé ens falta el més essencial: el plat. Del plat sí que se’n diuen moltes.

Hi ha molta classe de plats: el plat blanc, que és el de terrissa blanca i fina;

 el plat de foc o plat negre o plat moreno, que és el de terrissa basta i de color rogenc o negrós;

 el plat soper o plat de sopa o plat fondo, que és el que té més fondària i serveix per menjar-hi la sopa o vianda líquida;

 el plat pla o plat planer, que té molt poca fondària i serveix per a menjar-hi les coses espesses i sobretot les que se serveixen després de la sopa;

 el plat de rector (el que és més gran que els ordinaris de menjar);

 el plat fruiter o plat de postres (el que és relativament petit i serveix per a menjar-hi fruita o altre postre;

 el plat de gall (escudella de terrissa que té al fons un dibuix en el qual el poble creu veure-hi un gall;

 el plat d’escudellar o plat d’abocar o plat de polla (la plata o plat gran que es treu a taula i que conté menjar per a diferents persones, que després s’aboca en els plats individuals); El nom valencià de plat de polla prové del dibuix d’un ocell que solen tenir en el fons aquests plats.  

Plat colador o plat escorredor o plat d’escórrer (plat gran, relativament fondo, amb molts de foradics, que serveix per a colar o escórrer el peix, verdura, fruita, etc)

Plat d’aiguamans (gibrella per a rentar-se les mans)

Fer plat (omplir el plat)

Passar el plat (fer recapte)

En quan a locucions direm que quan es diu:

Això és el plat del dia es refereix a un assumpte d’actualitat, que és objecte predominant en les converses.

Fer un gran plat d’una cosa (concedir gran importància a aquella cosa, parlar-ne molt-

Bon plat i fondo! (atipar-se molt i no preocupar-se per res)

Molta ferum i res dins el plat (es diu referint-se a una cosa que sembla de gran importància i en realitat no en té)

Trencar els plats (barallar-se)

Trencar el plat bonic (barallar-se dues persones que eren molt amigues)

Pagar els plats trencats (sofrir les consequencies de les malifetes o del errors d’un altre)

Sembla que no ha trencat mai cap plat ni cap olla (semblar molt innocent, molt bona persona)

Tirar-se els plats pel cap (desavenir-se)

Menjar tots en el mateix plat (ésser molt amics)

Menjar amb dos plats (tenir dues intencions)

Ésser plat de segona taula (ésser o creure´s postergat), (Joan Olivas: a l’obra “Don Gonzalo o l’orgull del gec”d’Albert Llanas, hi actuava fent el personatge de “Tòful” que es declarava a una noia i aquesta, en dir-li que n’estimava un altre, en Tòful li va respondre: “Així. Doncs, jo sóc un plat de “segunda mesa?”.