Records i memòries

ELS RETRATISTES (II)

RETRATISTES BANYOLINS (1)

 

El més antic és JAUME CLARAMUNT i ANTIGA. Va néixer a Borgonyà en 1866, i morí a Banyoles en 1923. A més de retratista era comerciant, cal.lígraf i col.leccionista. La seva família es dedicava a la fabricació de paper. En Claramunt es va instal.lar a la plaça Major de Banyoles.Anava molt sovint a Barcelona per estar al dia de les novetats. Va comprar una impremta, i en el 1896 va adquirir una màquina de retratar “Kodak”, començant a prendre les primeres vistes. Va obtenir la representació de venda d’aquella marca. A través del seu establiment va comercialitzar la fotografia urbana i paisatgística de Banyoles i comarca, amb una activitat particularment intensa entre 1900 i 1915. En el 1911 va ser corresponsal de “La Actualidad”. Va ser funcionari de l’Ajuntament. Era molt amic del pintor Manuel Pigem i Ras. . Acostumaven a fer llargues excursions a peu, l’un amb la Kodak i l’altre amb les teles.. En Pigem va fer fotografies per encàrrec d’en Claramunt. La col.lecció de fotografies de Claramunt està considerada la més completa de les realitzades aquí abans de la guerra.  (recordem aquelles fotos de la festa major, amb la plaça plena de sardanistes ballant: els homes amb gorra, algun amb barretina, i el mocador blanc al coll; les dones, amb faldilla fins als peus, davantal nou de trinca, i mocadors al cap. Altres fotos: Can Xampinya, al carrer Alfons XII, amb mainada asseguda sota els arbres de la carretera contemplant al retratista; la plaça, la Fontpudosa...)

ANTONI ALSIUS I RICART –1878-1968. farmacèutic, va fer fotos en els inicis de les excavacions arqueològiques de Serinyà.

FRANCESC MATEU i DURAN (1885-1942) era fotògraf, impressor i col.leccionista. Realitzà diversos reportatges, entre els quals el de la inauguració del tren Girona- Banyoles i el dels negats a l’estany (1913)

Sobre la porta s’hi llegia un rètol que deia: “Estampa de Francesc Mateu i Vilardell” (aquest era l’avi ). Tenien la botiga (avui can Pons) que també era estanc, i estava situada al capdamunt del carrer Major, amb una porta (actualment Can Saguer) donant a la plaça.

La papereria-estampa-estanc d’en Xicu Mateu era un lloc amè i concorregut. Tenia un caràcter molt alegre, i va ser un dels primers nois de la vila que posseí una bicicleta d’esport. Va agafar fama entre el jovent esportiu, ja que era un bon remador, i deien que tenia la millor màquina de retratar.

Al cap d’un temps, la impremta es va traslladar al carrer de Santa Maria –davant la casa de can Mateu actual-. A la rebotiga de la papereria-impremta s’hi va instal.lar un estudi fotogràfic.

En Francesc Mateu i Duran va morir l’any 1942, quan complia 52 anys, deixant l’esposa, Anna Tarafa, de can Pandai i quatre fills que van prosseguir la trajectòria gràfica iniciada en el segle XIX pel seu avi Mateu Vilardell i continuada pel seu pare.

JOAQUIM FUSELLAS  i CANADÉS (n. 1896). A Banyoles va muntar “Nou Stil” primera galeria local de llum artificial. Emigrà a França, on guanyà diversos premis fotogràfics. Posteriorment retornà a Banyoles per a viure-hi.

JOSEP CRUELLS i SANTAMARIA. Nascut a Torelló en 1902. Morí a Banyoles en 1972. Era torner, pintor i fotògraf. Captà escenes de tipus racials i de treball, entre altres reportatges diversos.

JAUME BUTINYÀ i GRANÉS (1906).- Enginyer industrial i cofundador del Centre d’Estudis Comarcals, entitat per la que realitzà fotografies d’arxiu, principalment entre 1927-32. Sovint acompanyat de l’arquitecte Francesc Figueras, pedalejà per la comarca per a fer la seva tasca. “L’Album Meravella” (1929-1936) recollí fotografies de Butinyà.

RAFAEL VILARRUBIAS. Va venir a viure a Banyoles als 26 anys, i més tard es va casar amb la banyolina Carme Arbell. Era l’any 1931 i hi va estar fins a la seva defunció als 48 anys d’edat.  Nascut i viscut a Igualada, on treballava d'’escrivent i on dedicava el temps lliures a la seva afecció de la fotografia. En aquells moments, ja era membre de l'’Agrupació Fotogràfica d'Igualada.  

Es va plantar a Banyoles  amb les petites i modernes màquines Leica per retratar els banyolins i les banyolines, les seves ocupacions i costums i el paisatge comarcal. Va exercir de periodista gràfic a La Vanguardia. Des d’un primer moment, va desplegar totes les seves energies a retratar actes cívics, polítics i religiosos, la vida al camp, els racons, en resum, la vida en tota la seva intensitat.

Va adquirir una màquina de filmar, captant amb ella la vida banyolina. Per desgràcia no s’en conserva cap, ja que en ser el cel.luloide una matèria inflamable, els seus familiars el van llençar.

Recordo haver anat amb ell a projectar pel.licules documentals de Banyoles i Comarca, organitzant sessions de cinema –anys 39-40- en els pobles de la comarca. Jo feia de taquiller, en Miquel Blanch d’acomodador, i en Jacint Romans –que treballava al seu laboratori- l’ajudava en les projeccions.