Records i memòries

LA PUBLICITAT A BANYOLES A LA DÈCADA DELS ANYS 70 (i III)

En els actes del programa de festa major de l’any 1972 no es diu pas enlloc que s’hagués inaugurat la plaça Pau Casals. Però a nosaltres ens interessen les novetats del comerç dedicat als electrodomèstics i coses de cuina. Mirem quines hi havia: Poques: Ferreteria Agustí anunciava preus sense competència en cuines de gas butà de les marques Orbegozo-far i Corberó Super Ser

Un restaurant nou: Francesc Moyano els hi ofereix El Cisne. Bim’s. Ambiente juvenil.

Polleria y Carniceria Conxa.A.XII, 78.

Gimeno. Auto Servicio de Alimentación. C. Barcelona, 52

Queviures Rosa, Verdaguer, 5

Restaurant El carrilet. C. Mata,85

Supermercat Aumó. Urb. Can Puig 1er bloc.

 Com a curiositat hem de dir que dels 185 anuncis que s’insertaven en el programa només n’hi havia  34    en català. I els direm, perquè els seus anunciants mereixen el nostre aplaudiment: Maquinaria Canigó, Finques Guanter de L’Escala, Rellotgeria Rigau,  Canadell (bar), Calçats Freixa, Mobles Tarradas, Gelatines Juncá, Galeria d’Art Banyoles, Joieria Quera, Fusteria Cadec, Electrónica Esteve Palmada, Bar de les Rodes can Magrill, Confiteria Boix, Bar restaurant Jasalpi, Casa Claramunt, Banca Catalana, Restaurant Comerç/can Banal, Galeria (fotografia), Branyas, Quiosc de Joan Carreras, Hostal l’Ast, Queviures Rosa, Restaurant El carrilet, Cooperativa Agrícola, Caixa Rural, Agrobacsa, Impremta Palmada, La Caixa, Electrodomèstics Abulí, Confiteria Boadella, Supermercat Aumó, Armeria Ferrando, Textils per a la llar Angelats, Fonda Sant Antoni i Caixa d’Estalvis Provincial (passeig Generalíssim i Alvarez de Castro)

J.O.- I ara ens arribarem fins a l’últim any d’aquella dècada dels anys 70. Any 1979 (ara fa 24 anys). Tot estava ja més normalitzat. Els anuncis tots en català. Era l’any en que per la festa va ser pregoner  el banyolí, advocat de l’il.lustre col.legi de Barcelona, Eusebi Isern Dalmau. Fent un repàs al programa de la festa major veurem que aquell any no hi hagué gaires novetats. Destacaré una poesia de Jaume Farriol que anirà molt bé que cadascú de nosaltres en digui una recepta. Perquè amb el títol de Novenari, en Farri ens dòna unes receptes selectes de cuina vernacle, escrites en clau de sol i serena, per ser llegides els diumenges, amb una copa de ratafia i quatre galetes embolicades amb paper d’imaginació.

(LECTURA)

Repassem els anuncis d’aquell any 1979. Veurem si hi ha alguna cosa nova que ha sortit en el ram de la cuina.

Xarcuteria Noguer. El racó de l’embotit. Major, 16. Passatge Comerç

Avidor i Llinás anuncien un gran assortit de productes de màxima qualitat i garanties per a la bona taula de la festa major: pollastres, gallines, ànecs, conills, pulardes, pintades, guatlles, etc. especialitats i plats precuinats de pollastre. Croquetes, Hamburgueses, escalopes, Farcit, canelons amb o sense bexamel.

Don Pollo. Callís.

Francesc Moyano els hi ofereix El Cisne restaurant, Bar El Passeig. i Joncs.

Didac’s bar. Visiteu la nova barra.grill. Plaça turers.

Pub l’Abeurador  ¿Patagònia? – Gran varietat d’entrepans.

A L’Astruc sempre és festa. Un lloc per joves i grans. Alfons XII, 23

Carnisseria Dolors i Maria. Plaça Canigó.A Supermercat Aldi, oferta especial festa major.(fem-hi un repàs i així veurem el que hi havia als supermercats ara fa 24 anys):

Conyacs: Veterano, Magno, Soberano i Torres 5 años.

Xampanys: Montesquiu i Dubois.

Oli Girasol – Llet Ram, llet en pols Moliko, i llet en tub La Lechera. -Arrós La Cigala. -Xocolata Torras. - Cigrons i Mongetes Lozano  - Rovellons Martí Inglada - Tomate frito Solís – Espàrrecs La Santa  - Almejas Paco i Vilablanca - Sardines Tio Xan  -  Tonyina Isabel  -  Berberechos Valeiras  -  Barril Dasch- Barril Ariel... y muchos artículos más  ( aquest supermercat era l’únic anunci en castellà del programa de festes). -Embotits Portas. Productes purs del porc. Serinyà.

Bar restaurant Banyoles Park. Director: Pere Puig – Cornellà del Terri-El Bar d’en Xicu  - 

Fontaneria i electricitat F. Rodriguez i C. Fernández Mn. J. Verdaguer, 33

Bombons i Xocolates Torras també per primera vegada s’anunciava en català

Xurreria Banyolenca. Tota mena de fruita seca al detall.

Carniseria. Xarcuteria, Polastres a l’ast. Autoservei Fondil. Mn. Constans, 348.

El Galtes. Un frankfurt al teu servei. Discoteca El Drac. -Fruites Saleri. Plaça major.

Restaurant Can Mià. especialitat en carn a la brasa i a la llosa. Palol de Revardit

A la plaça de les Rodes hi trobareu plats preparats diversos i pollastres a l’ast. Vallespirans, 11

Casa Maria. Productes congelats.

Voldria destacar un anunci de la Discoteca Club Blau juntament amb els cinemes Victoria i Mercantil, perquè veiem el canvi que s’havia produit en aquell any 1979.  S’anunciava durant tres dies l’estrena de “Companys, procés a Catalunya”, i també la pel.licula catalana “L’orgía” Allò ja era el màxim de l’obertura, tant política com sexual.  A partir d’aquí ja ningú dels que anaven al cine podria anar al cel.  Ja ho deia aquell títol de pel.licula que s’estrenava en aquelles festes de sant Martirià. El cielo puede esperar.  La mainada, però, confiava en anar al cel, perquè la pel.licula de més éxit era la d’aquell que volava. el Superman.

S.D.- Fa una estona hem parlat de plats cuinats i em sembla que hauriem de profunditzar més en aquest tema que és tan estés. . El negoci dels plats cuinats el trobem a cada cantonada. Es un nou sistema que ha arrelat d’una manera molt ferma gairebé a cada pas de casa nostra.  Els plats cuinats són una mena de “nostre pa de cada dia”. Anem a qualsevol botiga, a qualsevol establiment especialitzat i hi trobarem, molt ben envasats, els menjars que, amb molta escassa feina poden ser servits a taula: canalons, faves a la catalana, sobres per fer sopes variades, peixos a punt de fregir, filets de pollastre, calamars a la romana, cigrons cuits, paelles d’arròs, etc. etc. De tot! Només s’ha d’obrir el plàstic i ja tenen el peix al cove.

J.S.- Parleu dels plats cuinats, però també penseu que, sobretot els dies de festa, molta gent també va als restaurants. La qüestió és sortir dels pobles i anar a dinar a fòra. Això també ja és una moda que s’ha estés molt.