Oficis perduts

ELS TERRISERS

 

J.O.-Els terrissers o terrisaires són les persones que fan o venen terrissa, aquesta terra cuita en la que es poden treballar objectes com olles, cassoles, gerres, etc, etc. En castellà, dels terrisaires en diuen alfareros o cacharreros. I tots nosaltres recordem que durant molts anys en una botiga cèntrica de Banyoles,-al carrer Guimerà- hi havia un rètol que deia “Alfareria”.

S.D.- No crec que a Banyoles aquest ofici de terrissaire fos gaire extés, però sí que tots hem conegut un municipal banyolí que li dèiem “el Terrisser”, i cap de nosaltres recordem haver-lo vist treballant la terrissa.

J. S.- A Banyoles i comarca hi havia més rajolers que terrisers. I també hem conegut cases que en dèiem “a cal Rajolé”. I de rajoleries, fins i tot en tenim una font: la font de la Rajoleria.

J.O.- Els rajols es feien a les bòviles, que són unes instal.lacions proveides d’un forn continu per a coure obra, generalment construida prop d’un terral, del qual són extretes les terres com a primera matèria.  I aquí a Banyoles recordem, sobretot, la bòvila de can Pepis, al carrer de Sant Martirià.

(parlar de la bòvila Pepis)

J.O- Sobre les rajoleries i la bòvila de can Pepis, que es va instal.lar a Camós, en Maurici Duran ens informa molt bé en el llibre “Camós”, editat per la Diputació de Girona. En llegirem uns fragments:

(Llibre “Camós”, pàgines 66-67)

J.S.- Però avui no parlarem de rajols. Hem començat a parlar de terrisseria, i hem convidat un terrisser o ceramista professional, que tota la vida s’ha enfangat les mans amb aquest treball. Es en........................., de Quart, Casat amb una banyolina, i que fa anys que viu a Banyoles. Ell ens parlarà més bé que nosaltres d’aquest treball de terrisser o ceramista.

(Intervenció de............ )

Preguntes que es poden fer al terrissaire:

1.- Per a la fabricació menestral o industrial d’objectes de ceràmica, quin material empràveu bàsicament?

2.- Explica’ns la forma del procés de fabricació d’una peça de ceràmica.

3.- La pasta la faiçonàveu sempre a mà o amb algun instrument?

4.- El torn era el que fèieu servir més?

5.- I l’assecat com el fèieu.

6.- La peça, un cop seca, és sotmesa a cocció?

7.- Deu esser l’etapa més complicada. La posàveu en forns?

8.- Per aconseguir que una peça presenti una superfície llisa i decorativa, la recobrieu amb vernissos?

9.- Abans o després de la primera cuita, ja podieu procedir a la decoració del les peces?

10.- I per fer-hi relleus o incisions, fèieu servir pinzells o espàtules?

J.O- La ceràmica és una de les grans aportacions dels Països Catalans a l’art universal. Durant 200 anys, als segles 14-15, podem dir que no hi hagué a Europa altra ceràmica que la que sortia dels forns del Pais Valencià i del Principat. en un vertader monopoli. Els reis, els papes, els grans personatges de la noblesa i de la banca, a França, a Castella, a Anglaterra o a Itàlia, encarregaven als obradors de l’occident mediterrani les vaixelles per a la taula de palaus i castells i les rajoles que havien de donar esclat als paviments, arrambadors i sostres de llurs estances i capelles.

S.D.- En ceràmica s’han fet moltes obres mestres- Tant en l’època senyorial del gòtic europeu, com en el Renaixament català o l’època popular del barroc domèstic o monumental, hi ha obres excepcionals..  S’hi han fet plats, rajoles i taulells. paisatges, vides de sants,, i s’han adornat esglésies i convents... Recordem les magnífiques col.leccions de rajoles d’Oficis, arracades i blondes i ceràmica de Banyoles.

J.S.- Els plats de Banyoles es caracteritzen pel tema isolat al centre (un ocell, una flor), amb floretes resumides d’una manera molt esquemàtica. El tema central, de vegades, és el senyor mudat, amb xurreres ondulants a l’obertura de la casaca, o la senyora, ja tradicional, amb el gran capell, portant un cànti a cada mà.. De vegades el vaixell o el senzill ramet de flors.. I no hi  manca el “macarroni”, el pintoresc personatge italià amb la llarga pipa i una mena de barretina al cap.

J.O.- Hi ha ceràmica de Manises i Ribesalbes; figures de pessebre fins al romanticisme i del realisme a l’avantguarda; decoracions escultòriques en terra cuita; el món ceràmic de Gaudí; el Domènec modernista, Rusiñol i Casas, Puig i Cadafalch, el Benlliure modernista. Xavier Nogués i els vidriats de Quart que el nostre convidat devia conèixer prou bé.

S.D.- Els vidriats de Quart van ser una de les experiències més significatives del noucentisme. El 1908 es va formar “La Gavarra”.

 I l’arquitecte Rafael Masó va fer una varietat de produccions per produir ceràmiques argerates a Quart. En Joan Baptista Coromina, de La Bisbal es va ocupar de fabricar les ceràmiques que Masó disenyava.  Les argerates de Quart eren un tipus de ceràmica negra, amb una pàtina verdosa que li donava un aspecte molt semblant al del bronze antic, tal com el veiem a les campanes.

J.O. (Es fèu una llarga entrevista a un treballador de Quart que residia a Banyoles, i tenia una excel.lent exposició de peces de ceràmica a casa seva. A Ràdio Banyoles deuen tenir gravada l’entrevista).