RECORDS I MEMÒRIES

ELS ESPARDENYERS

 

S.D. Jo recordo haver vist les quatre rodes –o cinc?- que hi havia al capdevall de la plaça de Les Rodes, al costat del descarregador de bestiar que  era allà on ara hi ha l’escultura d’en Xicu Cabanyes.

(Parlar entre tots d’aquest descarregador i sobretot de les rodes i els espardenyers que les feien servir – Tana, Frigola, Vinardell...)

J.O.- Els corders que treballaven a la plaça de les Rodes es valien d’aquestes rodes plenes de fusos de ferro disposats circularment. El corder portava a la mà un grapat de brins de cànem, n’estirava uns quants i els retorcia tot començant a caminar cap enrera allunyant-se de la roda on hi havia posades les primeres fibres. La mà dreta era la que treballava de valent estirant les fibres que es necessitaven, mentre que la mà esquerra era la que subjectava el fil per evitar que el torçat es desfés. Per augmentar la duresa i la resistència d’una corda es feia girar la roda més depressa i el corder caminava més a poc a poc.: així es torçaven i es compenetraven els fils, però calia tenir cura de no retorçar-los massa perquè la corda es feia un manat de cordes primes, cada una de les quals es componia d’una colla de fils retorçats.

S.D. I els espardenyers  que treballaven aquestes cordes, necessitaven qui els ajudés a giravoltar la roda. I solien anar a rodar els vailets de la casa de l’espardenyer o els amics. Tu, Joan, em sembla que vas anar més d’una vegada a giravoltar la roda amb uns dels teus companys, fill d’un espardenyer del carrer Major.

J.O.- I tu, Salvador, vas fer de fill d’un espardenyer –com jo mateix- en una comèdia de Vicenç Coma i Soley que es va representar al teatre del Cercle de Catòlics. Quan els corders ho explicaven, ens deien: “Met, roda!!” Era molt divertida aquella comèdia, que tenia per títol “Els corders de Blanes” i era inspirada en una narració curta de l’escriptor blanenc Joaquim Ruyra.

S.D. Hauriem d’acabar aquesta explicació de la confecció de les cordes que feien aquells corders a la plaça de les Rodes.  Jo recordo que els fils s’estenien els uns al costat dels altres, i acostumaven a fer-lo en tres ramals. Per un costat penjaven tots tres d’un sol ganxet, mentre que per l’altre cada un penjava del seu. Es torçava per ambdós costats i es feia girar el ganxo únic en sentit contrari i quedava llesta la corda.

J.S. Llavores els espardenyers es carregaven les cordes a l’esquena o les posaven a un carretó, i cap a l’obrador de l’espardenyeria. A casa seva treballaven  en un banc especial d’espardenyer, i solien fer-ho al carrer. Perquè es treballava molt al carrer. En aquell temps no hi havia gaire varietat d’espardenyes. Les de pagés i les de betes eren les més venudes. I unes que en dèien de treneta. El color predominant de les espardenyes era el blanc, però també n’hi havia de negres.

J.O.- Un dels últims artesans espardenyers de Banyoles, i que encara avui té botiga al carrer Gran, és en J. Vinardell. Llàstima que avui no el tinguem aquí per explicar.nos coses del seu ofici. Però jo recordo haver vist treballar a en Jaume Soler, un espardenyer d’Arenys de Munt que a l’any 89 va rebre el guardó de Mestre Artesà de mans del president de la Generalitat. Era un home que va tenir 11 fills i que cap d’ells tenia la intenció de continuar la tradició que va iniciar l’avi Soler el 1880.

S.D.- Ja aleshores, aquest home reconeixia les dificultats que representava l’exercici d’aquesta feina i era conscient de la negativa de molts a introduir-s’hi. Defensava l’espardenya per damunt de tot, fent gala d’un catalanisme que l’obligava a posar-se la barretina cada vegada que assistia a alguna fira.

“DE FEINA EN FEINA. ÚLTIM PROGRAMA A RÀDIO BANYOLES

J.O.- En Salvador Duran, en Joan Saubí i el qui us parla, en Joan Olivas, han arribat al final del trajecte per aquesta temporada. Des que vam començar a emetre aquest programa “De feina en feina” en el mes d’octubre de l’any passat, hem estat setmanalment oferint-vos tota una temàtica de costums, tradicions, oficis perduts amb  locucions i refranys que  recuperàvem gràcies a l’inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals recollides en els Diccionari Català-Valencià-Balear d’Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll. I sobretot, en la recerca del  nostre Costumari Banyolí que hem regirat en un munt de llibres nostrats. Durant nou mesos hem parlat de tots aquests temes.

De traginers i de tamburets. -De les Drogueries (els adroguers banyolins, les confiteries, les candeles, els xarops, els ciris, la cera...) -De l’arengader i les bacallaneries.- De mones, ossos i xarlatans.-Dels pellaires, adobers, banquers, curtidors...-Del rentar i les rentadores.-Dels sabaters.-De les coses brutes o de quan es recollia fems i xisca pels carrers de la ciutat.

Dels perfums, olors, fragàncies, sentors i flaires.-Del cafè i del beure.-Dels jocs de mainada

Del temps de les castanyes, pinyons i ametlles. -Dels estris de la cuina, i de tot el que fa referència al menjar. -D’eines casolanes.-Del rebost -De les mosques, mosquiteres i esquivamosques.-Dels esparters.-Del nostre pa de cada dia.-Dels boters.-Dels retratistes.-Del vi, de l’oli, de les vinyes de l’entorn banyolí. -Dels viatjants-Dels mossos de pagès.-De l’antic negoci dels alls.-I de les cebes.-De forats gatiners, de gats i gates.-Del fred.   Del foc.  Del llit-Dels matalassers. -Dels cotillaires -De la Quaresma. De les processons. De Setmana Santa.

De l’elaboració de les palmes- Del comerç banyolí en les dècades dels anys 60 al 70.

I de moltes i moltes altres  coses que,  podreu tornar a escoltar en aquests mesos d’estiu en que la nostra emissora Ràdio Banyoles tornarà a emetre des del primer capítol.

Nosaltres tornarem amb nous temes de Costums, Oficis Perduts i Tradicions en aquest nostre programa que tenim la intenció de seguir oferint-vos a partir del mes d’octubre des de  Ràdio Banyoles, emissora del Pla de l’Estany. Els responsables de “De feina en feina”, Salvador Duran. Joan Saubí i Joan Olivas seguiran elaborant per tots vosaltres els programes de la nova temporada.  Si heu gaudit amb els passats, esperem de la vostra benevolència en posar el dial de l’emissora per escoltar els nous que a partir de l’octubre tenim intenció d’oferir-vos cada dimecres i dissabtes

Fins a l’octubre, si a Déu plau.