Oficis perduts

ELS CARRETERS

 

J.O.- Durant segles i segles el transport per mitjà de vehicles de tracció animal va evolucionar molt pausadament. Carros, tartanes i cotxers tenien el seus conductors adequats. Carreters, tartaners i cotxers tenien unes característiques comunes, però per altra part moltes notes els diferenciaven. El carreter era un home forçut, valent i robust, que s’enfrontava amb uns cavalls ferrenys i amb uns vehicles monumentals. No és pas que el carreter hagués d’alçar el carro a pes de braços, però si que moltes vegades havia de fer molts esforços per desencallar-lo.

S.D.- El carreter es podia trobar amb moltes peripècies, i per sortir-se’n calia molta destresa, enginy i musculatura.  Els carreters s’havien trobat amb moltes dificultats, com ara la caiguda del cavall i l’ensorrament d’una roda en algun clot dels que abundaven en els camins, que llavors no eren gaire ben acondicionats. I si el carro bolcava, allò es podia convertir en una catàstrofe.

J.S.- Recordo que alguns carruatges que hi havien en aquells temps només passaven per Banyoles sense fer-hi estada; alguns ni tan sols paraven, o s’aturaven el temps just per fer un bon àpat, i abeurar i alimentar els animals, I els que es paraven ho solien fer  a les quadres, que els animals ja se les sabien perquè hi anaven tots sols. La figura del cavall deslliurat de guarniments dirigin-t-se cap a l’estable es podia veure en molts llocs a la nostra ciutat.

J.O.- En aquells temps dels carros i de les carretes, de les tartanes i dels carretons hi havia especialistes a reparar-los. I és per aqui on anem avui. Parlar dels carreters que hi ha hagut a Banyoles. Dels coneixedors de les baranes, rodes, descans i tota la composició d’aquells instruments que es mouen mitjançant l’estira de les bèsties rossam i d’altres. Hem convidat a un carreter jubilat, que des de molts anys va tenir el taller al carrer del Canat. És en Josep Congost. Avui és el nostre convidat especial que ens parlarà de carros i carreteres. En sap un niu.

(Intervenció d’en Josep Congost)

J.O.- Amb el pas del temps, els carreters es van tornar carrossers i la seva feina va relliscar cap a les carroseries d’automòbils i més concretament dels camions, remolcs de tractors i altres vehicles pesants però motoritzats. En Maurici Duran, una vegada va escriure sobre aquest tema i deia:”Els carros, els pocs que queden, són ja per exhibir, oblidats dins la cabanya, corcats i esperant ser portats a la riera perquè el proper aiguat en faci un àpat”.

S.D.- Com ja hem dit, la paraula carreter té dues acepcions: es pot referir als que menen carros i també als que en construeixen o arreglen. Antigament, a la nostra ciutat hi havia molts carreters. Un d’ells era en Blanch, que tenia l’obrador al carrer Alfonso XII i a la plaça dels Turers. En Joan Blanch va treballar fins gairebé a mig segle passat, quan va decidir posar llibreria. Aquests carreters que construien i arreglaven carros no tenien tallers prou espaiosos per realitzar-hi la seva feina, i ja comptaven que trobarien al pas de la porta la natural i il.limitada ampliació del seu centre laboral. La feina dels carreters va anar devallant a mesura que prosperava la dels tallers de reparació d’automòbils. El nombre d’aquests darrers superava en molt el d’aquells, ja que la quantitat d’autos era notablement superior a la dels carros, carretes i tartanes que circulaven abans de la motorització.