La "pandilla" del carrer Major (I)

Recordo un matí de diumenge quan jo encara era al llit a l’habitació gran de la gran mansió baronívola, quan vingué, de bon matí, a despertar-me el meu amic Jacint Romans portant un rètol de fusta que ell hi havia escrit el nom del teatre que faríem a la caverna de les canyes i vims. Vaig aixecar-me  - la mare ja m’havia portat l’esmorzar al llit, estava molt ben acostumat!- i amb en Cinto vam anar a clavar el rètol al portal del taiatru, al carrer de l’Hospital. Allí, en aquella gruta ens hi reuníem cada diumenge els vailets de la pandilla del carrer. (En dic Pandilla perquè tots èrem uns fans d’una Pandilla infantil que sortia en les pel.licules còmiques de cine mut que havíem vist abans de la guerra en el cine del Catòlics.).  En aquell Teatre Nacional hi fèiem sainets curts que nosaltres mateixos ens empatollàvem. La Pandilla del carrer Major estava composta per Joan Olivas (m`hi poso jo al davant  perquè em van nomenar capità), en Joan Frigola que li dèiem en Joan Espardenyer (el seu pare treballava en un obrador fent espardenyes a la vorera del carrer). Era potser el meu millor amic ja que les nostres cases eren properes i jo havia anat a jugar amb ell fins i tot pujant a dalt del terrat on em va ensenyar els dibuixos eròtics de la revista El Papitu que el seu pare en tenia una col.lecció guardada i que s’havia publicat abans de la guerra. Ell, en Joan tenia els exemplars amagats al terrat al costat d’un galliner. Contemplant els nusos dibuixats ens hi havíem fet uns bons tips de riure, especialment en una dibuix on hi havia quatre dones conilles ballant una sardana, i dues d’elles –una de molt grassa i un altra de molt escardalenca ens feien pensar en la cara de dues dones de Banyoles. Eren clavades que les de la...i les de la... (ho censuro). Amb en Joan havíem anat en bicicleta a buscar la llet a Martís en una masia on munyien les vaques i ens posaven la llet a les garrafes que estacàvem darrera els portabultos de les bicicletes. Jo vaig deixar d’anar-hi quan vaig saber que en Joan es va trobar amb un bombardeig mentre estava pedalant per la carretera del pla de Martís. El va salvar un soldat republicà que el refugià en un marge, i en Joan s’espantà molt en veure els avions que passaven a ras de camp disparant amb les metralladores i veient com el soldat  disparava amb una pistola cap als avions. Així ell m’ho explicà. Per tant, durant uns dies deixàrem de beure llet. Sort en teníem que un altre amic, en Joan Ferrer (li dèiem en Joan Lleter) ens emplenava ensats de llet de les vaques que tenien a casa seva, al capdavall del carrer Major, una casa avui desapareguda, ja que l’Ajuntament decidí enderrocar-la per tal de fer més ample el carrer que havia de ser el carrer de la Pia Almoina. Altres amics de La Pandilla eren: en Joan Yll (li dèiem en Baldiró perquè a casa seva tenien una carnisseria a la placeta de la Font. Nosaltres sempre li dèiem: “Si voleu porc bó – aneu a can Baldiró. Si voleu carn bona – aneu a ca la Baldirona” (un eslògan que posaven cada any en el programa de les festes del Barri de la Mare de Déu de la Llet). A la casa d’en Baldiró hi havíem anat a veure cine Nic, ja que va ser l’únic dels nostres amics que pels Reis li van portar una maquineta d’aquelles que fèiem rodar la maneta.