L'escola dels "Hermanos Gabrielistas"

Tant en Martirià com jo havíem anat al col.legi dels Hermanos Gabrielistas. Els Hermanos eren com capellans, anaven vestits de negre i portaven un pitet blanc. Quan va venir la República hagueren de canviar aquells hàbits per una simple bata marronada. La primera aula que vaig anar era la del senyor Benito, i allí vaig aprendre a  llegir amb agilitat i fluidesa. Tenia facilitat en llegir ràpid, però el que no sabia entrar gaire era en la classe d’aritmètica del sr. Gonzalez. Amb el temps ja aprendria a fer números. Llegia molt bé amb llengua castellana. Era un nen molt tímid, molt callat –ja es veu en fotografies que estic amb el cap cot-. No vaig ésser mai un sabiondo de primera classe. Era dels del mig, tirant cap endarrera i si algun elogi vaig tenir fou el d’escriure amb lletra molt entenedora. Els primers divendres de mes anàvem a missa i els Hermanos ens donaven un gros caramel en forma de rellotge. L’escola dels Hermanos era al carrer de Sant Pere i per anar-hi des de casa al carrer Major havíem de passar per uns corredors estrets cap a davant de l’hospital de les Hermanas de San José fins a un altre corredor que ens portava directament al portal d’entrada del Col.legi. Quan anàvem al pati havíem de travessar un passadís (avui tot és carrer de la Pia Almoina) que passava pel costat d’un corral de gallines i conills que eren propietat dels vigilants de l’escola, i des d’allí arribàvem al pati que avui dia és tot l’espai més fondo de la Muralla.  Una llarga paret separava el pati de l’escola on darrera hi havia els horts de can Paipa. Més d’una vegada, jugant a futbol, la pilota se’ns havia escapat fins a can Paipa. L’home es quedava les pilotes i no les recuperàvem fins que algún hermano  li donava un caliquenyo. Més d’un alumne fou castigat pels Hermanos per haver tirat la pilota a can Paipa.- Alguns nois acusaven al que havia llençat la pilota assenyalant-lo amb el dit i dient: hermano, éste!!. I l’alumne no s’escapava del càstig que solia ser d’uns cops de regla a les puntes dels dits o donar cent voltes al pati. Les pedres de la muralla les havíem contemplat moltes vegades de tantes voltes com havíem fet en aquell pati.