Escric malament

Llegínt Josep Pla em va quedar aquest fragment d’una seva obra que deia: “Escric malament i a raig. En els meus escrits hi ha moltes coses que sobren o que hi falten. He estripat molts papers. Potser n’hauria d’haver estripat més”- ¿Què haig de dir jo que soc un aficionat de pa sucat amb oli?. L’escriure –si em surt bé- és per a mi un plaer tan intens que en acabar un escrit, a vegades canto de satisfacció. Això la meva dona ho sap. No puc passar sense escriure. És com una taleia. Tinc un llibre a les mans i un paper par anar apuntant passatges literaris que m’apassionen. Però jo no sé escriure. No he tingut estudis literaris. Tot ho he aprés llegint. La guerra civil em va partir pel mig. Que més hauria volgut que anar a estudiar a l’acadèmia Abad Bonito! Però eren un temps en que m’havia de guanyar les garrofes treballant. Sóc allò que se’n diu un autodidacte que clar i net vol dir que m’he instruït sense ajuda de mestre, si bé no puc oblidar els meus mestres dels Hermanos Gabrielistes –sobretot el senyor Benito que em va ensenyar a llegir, i al senyor Gonzalez que em va donar un sobresaliente per tenir bona cal.ligrafia. A l’Escola Francesc Macià fou diferent. Apreníem a llegir i a escriure en català, i el record més plaent que tinc és el d’haver aconseguit una bona puntuació en una narració sobre el conte de la tortuga i la llebre que van considerar-la com la més original de totes. Tinc un record molt entranyable del mestre Ernest Albert- el de can Ciset de Verges que residia en una casa del carrer de Sant Martirià-. Acabada la guerra el vaig poder saludar al castell de Peralada on ell era l’encarregat de la biblioteca. Bon mestre el senyor Albert.