Els Olivas - Turró (I)

 Ui, que és complicat! La germana del meu pare es deia Maria Olivas, si bé tothom li deia la Marieta Cistellera. Es va casar amb l’Esteve Turró i van posar botiga d’esparteria al carrer de Sant Martirià. Recordo a la tia Marieta quan venia a casa durant alguns hiverns que feien xerrada amb el meu pare a la vora del foc. El seu home, l’Esteve, li agradava alçar el colze i, segons em contà el pare, un any anà a la processó dels Dolors una mica empitofat, i  mentre seguia la filera imitava els manaies donant cops d’atxa i cridant amb un ram-pataplam com si fos un timbaler. El van haver de treure a empentes de la processó. Tingueren tres fills: la Margarideta, la Lola i en Lluís. Tots tres patiren les conseqüencies de la guerra. La Margarideta es casà amb en Jaume Turró que era conegut pel motiu d’En Nyiga. Fou un home que causà molts problemes a la seva dona, ja que algunes vegades anava begut. Treballava de curtidor en una fàbrica de pells. Quan la Margarideta quedà vídua hagué de cuidar els seus dos fills: en Joan i la Dolors, i en els moments més difícils de la postguerra hagué de tenir cura del fill de la seva germana Lola. Aquesta, la Lola, era una dona molt vistosa i havia fet comèdia en el teatre de l’Ateneu gràcies a que la Margarideta l’ajudava a aprendre els textos de les obres, entre ells el del paper de dida de La creu de la masia, i Les joies de la Roser, de Pitarra. Va festejar amb en Llorenç Busquets i en els primers dies de la revolució  se la va veure pels carrers de Banyoles vestida de miliciana juntament amb en Llorenç. Era una dona molt atractiva i tothom li deia que s’assemblava a l’actriu de cinema Joan Crawford. Ja es veu en alguna foto que vestia en pantalons llargs que en aquell temps era un escàndol i molt més en una ciutat petita com Banyoles.  Els dies festius es passejava amb pantalons llargs de color blanc que eren el darrer crit de la modernització, de l’emancipació que havien portat en el cinema actrius com Joan Crawford i Katherine Hepburn. El xicot de la Lola hagué de marxar al front de guerra i allí hi deixà la pell. La noia quedà embarasada i donà a llum el seu fill Miquel. En acabar-se la guerra fou empresonada, i la seva germana Margarideta es féu càrrec del nen, passant moltes penes ja que tenia dos fills i un altre que vindria pocs mesos després. Quan la Lola sortí de la presó, anà a residir a Barcelona. A on? No ho sé, perquè aquests són uns moments foscos de la seva vida, però si que puc dir que un dia el meu pare em portà a Barcelona per anar a veure la Lola. A mi em feia molta il.lusió perquè  a Barcelona no hi havia estat mai i com que havíem  de passar una nit a casa de la Lola, tindríem ocasió d’anar a veure un espectacle de nit a la ciutat comtal. Vam acompanyar tot el dia a la Lola, i a la nit anàrem el circ Olympia que era en un edifici del Paral.lel. Però la Lola no tenia casa fixe i el problema era on havíem d’anar a dormir. La Lola ens portà al pis on ella residia. Ens digué que allí almenys podríem dormir, però en una manta en l’enllosat d’una habitació. Era una cambra tètrica amb un amuntagament d’homes i dones que dormien en el sòl del terra d’aquella minsa habitació. Segurament eren persones com la Lola, acabades de sortir de la presó. Aneu a saber! El pare no m’ho explicà mai. No puc deixar de pensar que si allí si hagués presentat la policia franquista potser a nosaltres ens haurien engarjolat.