Devia ésser cap a l’any 1930 –jo tenia cinc anys-
quan vam canviar de domicili. Anàrem a viure a la casa número 16 del mateix
carrer Major, propietat del senyor Epifani de Fortuny que li deien “el Senyor
Baró d’Esponellà”. A la façana hi havia l’escut noble de la casa treballat amb
pedra picada. Vam residir-hi de llogaters durant uns nou o deu anys. Allí hi
vaig viure la meva infantesa i primera adolescència. Era una casa gran, molt
gran. A l’entrada, els pares hi van posar la botiga de cistelleria, i després
seguia un menjador-cuina amb un gran
vidriera per poder veure bé la botiga i la gent que passava pel carrer. Darrera
la cuina, un rebost que era el sota-escala del pis de dalt on hi residien –a
l’estiu- els senyors barons. Des del menjador-cuina, la part dreta comunicava
amb les habitacions: la dels pares amb la nena, i la de l’àvia-padrina on jo
també hi havia dormit. Recordo especialment la calaixera de la meva padrina on
en un calaix, sota la roba planxada hi guardava unes pomes dolcíssimes que de
tant en tant en treia un parell per anar a menjar-nos-les en un replà de la
fàbrica de Xocolata Amatller, on des d’allí –al carrer Alvarez de Castro-
podíem contemplar les maniobres de la màquina del tren amb reculada i tornada
amb enganxaments de vagons.
A l’estació del tren ens hi arribàvem
per escoltar la campana i el xiulet del factor i per veure com la locomotora
giravoltava en una espècie de cavallitus
que rodaven fins que la màquina es col.locava en posició de morros en direcció
a Girona. Des d’allí, assegut al terra i jugant amb les pedretes que adornaven
el sòl de l’estació vaig passar-hi moltes belles estones. La padrina m’acompanyava
cap al capdamunt de la margenada on hi veuríem passar màquina i vagons que
baixaven via enllà prop de la carretera fins que les vèiem desaparèixer al
capdavall de les cases de Mata on avui hi ha la plaça dels Països Catalans.
Seguim a la casa dels Srs. Barons. Des de les
cambres de l’habitació de l’àvia-padrina podíem contemplar tot el pati: al
costat esquerre hi teníem tot de fòtils, i recordo especialment una gegantesca
ampolla –de fusta- de xampany de la marca Lincon, propietat de l’oncle de can Bernat,
que era el representant de la distribució del xampany d’aquella marca a
Banyoles. En vigílies de festa major i en altres festes patronals, dintre
d’aquella ampolla s´hi posava un home que es passejava per tots els carrers de
la ciutat anunciant aquell xampany de can Bernat. Quan retornava de fer la
propaganda, aquell home dintre l’ampolla es ficava a l’entrada de casa, sortia
de dintre i tornava a col.locar l’ampolla al pati fins a la festa vinent.
Recordo haver-nos divertit molt amb els amics entrant i sortint d’aquella
gegantesca ampolla col.locada al pati, aquell pati que a mi em feia molta por
quan de nit havia de travessar-lo, ja que la llum era escassa i no em feia gens
de gràcia veure a la paret unes pedres amb lletres gravades que llavors suposava
que eren nínxols d’avantpassats de la família dels barons. Davant mateix del
pati començava l’ampla escalinata que portava al jardí del primer pis de la
casa dels barons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada