El Barri Vell

Vaig nèixer al número 33 del carrer Major. I una de les coses mes antigues que recordo són els aiguats de l’any 1932. Hi ha una foto en la que jo, a l’edat de 7 anys estic contemplant el fotògraf Vilarrubias que va deixar per a la posteritat la fotografia on una colla de veïns estem davant de les nostres cases al cim dels taulons veient l’aigua del carrer. Del carrer Major, els més agosarats en deien “El barri de la Llet”. El motiu era perquè la patrona del barri era la Mare de Déu de la Llet. A molts carrers de la ciutat hi havia capelletes amb imatges de les patrones dels seus barris. Recordo les vigílies de les festes que les Comissions dels barris organitzaven. Començaven amb els veïns resant un rosari davant la capelleta de la imatge. Cadascú es portava una cadira i s’asseien davant la capelleta per pregar davant de la Verge o del Sant corresponent. En el meu carrer Major, la mainada ens reuníem una hora abans de començar el Rosari anunciant-lo passejant-nos amunt i avall del carrer fent dringar una campaneta amb aquesta cantarella: “Homes i dones, vells i velles, veniu tots a dir el Rosari a la Mare de Déu de la Llet””. Perquè aquesta era la Patrona del Barri que comprenia els carrers Major, Hospital, Paraireria i placeta de la Font. La capella de la Mare de Déu de la Llet era – i encara hi és- col.locada a la façana de la carnisseria Baldiró a la placeta de la Font. De les capelletes que hi havia a Banyoles, encara avui se’n poden veure algunes. A més de la de placeta de la Font, les més destacades eren la de la Mare de Déu del Carme al carrer de Girona i Guimerá; la de la Divina Pastora al carrer del mateix nom, -aquesta encara a principis del segle XXI s’hi segueix resant el rosari que organitza la veïna del Barri, Pilar Tarradas. Altres capelletes que avui es poden veure són les de Sant Roc al carrrer Nou o a la plaça del Teatre, i la del patró de Banyoles Sant Maririà – on cada any seguiexen fent la processó amb la imatge que els veïns porten fins al Monestir de Sant Esteve on s´hi celebra l’Ofici del patró, i que sol ser un dels primers actes que obren la festa del Barri. A Banyoles hi ha moltes alres capelletes en les façanes d’alguns carrers.Potser algun dia algú n’explicarà les seves històries. En quant a la imatge del barri del carrer Major –la Mare de Déu de la Llet- recordo haver-la portat juntament amb altres joves companys del barri en el curt trajecte que va des de la placeta de la Font fins a l’Hospital. El trajecte era curt perquè en aquells anys –em refereixo a finals dels trenta (un cop acabada la guerra civil fins gairebé tota la dècada dels quaranta) portàvem la imatge a l’esglesiola de l’Hospital que era al començament del carrer del mateix nom al capdavall d’un carreró estret que començava al carrer Major. Abans de la curta processó, els vailets havíem pujat al petit campanaret de l’Hospital per fer voleiar les campanetes tritllejant els alegres tocs de festa- La festa del barri de la la Mare de Déu de la Llet solia durar uns tres dies. A la vigília fèiem les enramades amb unes arcades de fulles de palmeres a l’entrada del carrer que començava davant la graella de can Bòlica a la plaça Major, i tot el carrer era enramat amb papers en els que hi havíem fet serrells, i sobretot amb molta canya americana. Els que formàvem la Comissió de festes ens passàvem els dies molt atrafegats, venent números de les rifes, organitzant els jocs de cucanya i la tornaboda del dilluns a la font i bosc de can Puig. Allí hi passàvem a vendre números a les famílies que assegudes a l’herba amb les tovalles esteses feien el berenar-sopar de tornaboda mentre escoltaven les sardanes dels vuit músics de la diguem-ne cobla, la més “barata” que haviem trobat i que solia ser sempre la d’uns veterans músics de Girona. La festa del barri de la Llet havia estat en els anys deu i vint del segle XX, la festa de carrer més popular de Banyoles. Acabada la guerra, els joves vam tornar a organitzar-la, fins i tot fent la típica xocolatada (al carrer hi havia la fàbrica de Xocolata Mas). Hi havia taules des del començament de la baixada del carrer fins a tocar la placeta de la Font. I fins i tot s’hi van asseure soldats dels que tenien l’aquarterament a l’antic edifici dels Hermanos Gabrielstes al carrer de Sant Pere. Quan ens vam anar fent grans ja vam deixar d’organitzar la festa del barri. I no vam pas tenir seguidors. Les festes del “Barri de la Llet” es van acabar a finals dels anys quaranta. Ja de grans, i amb un carrer molt floreixent ple de botigues, alguns van voler tornar a organitzar la festa, però ja no fou possible trobar voluntaris per endegar-la del tot. Durant tres anys vam reviure-la només amb un sopar. I vam tornar a muntar les taules com si fòssm en els vells temps. Aquells sopars es van fer durant tres anys el quart diumenge d’agost. Com a finals de festa vaig fer les lletres per a unes cançons que van ser cantades per tots els assistents que van poder gaudir de debó amb els records d’anys passats i dels nous estadants o botiguers d’aquells anys. Les lletres d’aquestes cançons els inclouré més endavant en aquest bloc. Aneu seguint-me.