La saga dels Coll (i V)

La sisena: la tia Pilar. Era la quarta dona de la colla de germans. La tia Pilar era potser la dona més callada i abnegada de la família. Es va casar amb un home ric, el noi de can Font –caps d’obra constructors de cases-. En Carlos era un home gras, rodanxó, baixet i vermell de cara. Portava els comptes de la companyia d’aigües que abastaven una part de la ciutat i que administraven els Font.  Jo era ben petit quan es van casar, i em puc veure- al costat d’en Martirià Font Coll- a la foto on hi ha els convidats al casament-. Els pares d’en Carlos eren el senyor Peret, el constructor de la casa de molts pisos on vivien a la plaça del Doctor Rovira; i la senyora Maria –sempre li havíem dit així. La tia Pilar visqué en el primer pis d’aquella casa amb el seu marit, i allí també  hi residien les germanes de l’oncle Carlos – la Irene i la Josefina. La Irene era una altra bona cosidora, i en una festa de miss Banyoles –en els anys trenta- la varen premiar pel seu bon vestuari. Es casà amb en Pepet Teixidor que li deien en Llarg de l’Esport perquè era molt alt i els seus pares foren conserges de Sport Bar, que fou el cafè de la societat del Casino Bañolense – “el Casino dels rics”, a la plaça Major-. La germana petita dels Font, la Josefina –mireu com són les coses!- s’enamorà d’en Martirià Font. Es casaren i formaren la gran “Fontada”, els Font i Font de la casa de les aigües Font. Anaren a viure a Torroella, ja que en Martirià allí hi tenia la seva feina de músic. Més tard, tornaren a Banyoles per residir a una casa propietat dels Font al carrer Coromina. A l’oncle Carles i a la tia Pilar anàvem a felicitar-los cada any pel seu Sant a la casa dels Font de la plaça Dr. Rovira. Ja de ben petit hi anava, i en acabat la guerra em donava revistes  alemanyes sobre temàtica de guerra – tot eren avions (eren les revistes Der Adler, i Signal) i és que el “tio Carlos” havia fet la guerra a l’altre costat i tenia l’aviació al cap. Fou sergent i a l’exèrcit era conegut com “el sargento catalán”. Els avis de can Coll tingueren sort d’ell ja que un cop acabada la guerra, l’oncle Carlos pogué recuperar la Linda, l’euga que se’ls hi emportaren en el darrer any d’aquells tristos temps. A l’oncle Carlos sempre l’havia vist pels carrers de Banyoles remenant panys d’entrades i sortides d’aigua de l’empresa, si bé passava moltes estones al despatx de l’empresa constructora del seu pare, en Peret Font, que anys a venir es trobarien amb en Pepet Teixidor i en Martirià Font.  Però l’oncle Carlos era sobretot un bon gourmet i el que li agradava més era anar a fer tiberis amb amics del mateix tarannà. Eren una colla que recorrien els hostals formant un tim en el que hi havia el carnisser Jofre –de ca la Munda- i un home baixet aficionat a la música, compositor i autor de La marxa dels sabaters i un parell de sardanes dedicades al trío dels bons ressopons. Les sardanes que composà en Joan Castañer (de motiu l’Esguerra-Borregos) tenien aquests gastronòmics títols: Arrós i fideus, Vi, pa i botifarra negra, i Jo, tu i el carnisser (o sigui, el compositor, en Carlus i en Munda). L’oncle Carlus va morir jove. Massa fartaneres. La tia Pilar va quedar vídua vivint en aquella casa, al costat del matrimoni Irene Font-Pepet Teixidor, i amb un gosset que li deien el Xelín. Durant molts anys, per la festa de la Mare de Déu del Pilar, sempre anava a felicitar-la i pel meu sant ella també venia a casa per regalar-me una ploma estilogràfica. En tinc una bona col.lecció.

 

En Jaume, el darrer dels Coll era l’únic que va seguir el rem de pagès amb el seu pare treballant en els camps de les seves propietats. A l’estiu feia feines agrícoles al Sindicat, posant garbes de blat a la màquina de batre.  Els dies de festa anava a l’Ateneu Republicà amb els seus germans, i també actuà a l’escenari d’aquell teatre. Es va casar amb una noia de can Milleres de Camós, la Teresina Xargay, bona modista. Visqueren en un primer pis de la casa dels Sarquella, a la plaça Major, sota les voltes del sud. Tenien una bona balconada on podien contemplar plaça i carrer. L’oncle Jaume era alt, ben espigat, alegre i molt irònic. I sobretot un treballador incansable. A més de les feines dels camps es dedicà a cobrar rebuts per a l’Acadèmia Abad Bonito, i a presentar lletres de canvi pels germans Prat, corresponsals de banca.Tingueren tres fills: Maria Carme, Maria Lourdes i Martirià.  I aquí acaben els Coll. La saga dels Coll continuà a Banyoles, a Torroella de Montgrí, a Terrassa... i a França (Orleans i Lille). Ja hi arribarem, si hi arribo.