Els nens/nois de la guerra (III)

(Fragments del programa de Televisió de Banyoles emés el 26 de febrer de 1999. Intervingueren Josep Farriol, Josep Duran, Miquel Blanch, Joan Saubí i Joan Olivas. Moderador: Jordi Xena)

 

L’entrada dels “nacionals” a Banyoles (3)

 

J.X.- Els nacionals van entrar a Banyoles...

M.B. Entre les deu i les onze de la nit.

J.S.- Pel carrer de la Barca.

J.X. D’ón venien?

J.S. De Pujarnol.

M.B. Sentíem els canons.

J.S.- Els primers d’entrar van ser moros.

J.X. Els moros van ser una part molt important de la repressió.. El mal rotllo que es té dels àrabs del Magreb és fonamental. Del mal record que es té dels moros.

M.B.- Jo diria que no. Perquè els moros que van fer algun delicte els van fustigar i fins i tot se’n va afusellar un.

J.F.- Quan es denunciava que algun moro havia robat, a aquell pobre els oficials el deixaven ben...

J.X.- El que jo voldria que m’expliquéssiu és la vostra història, els vostres records de la nit del set al vuit de febrer.

J.S.- Jo vaig dormir tota la nit com un tronc. A l’endemà, -ja ho he dit- vaig veure els dos morts al barri.

M.B.- Jo vaig ser espectador. En un balcó d’una casa hi havia un matalàs i vaig veure els primers moros quan disparaven  trets amunt cap al matalàs. Al cap d’un parell d’hores nosaltres ja anàvem pels carrers més cèntrics i vèiem els llums de les cases encesos per evitar problemes.

J.F.- Aquella nit els moros picaven a les portes amb les culates dels fusells perquè tothom sortís. A casa també teníem posat un matalàs a darrera el balcó  per evitar que les bales  entressin. A les tres de la matinada vam sortir per anar a ca la tia a veure què passava.. Vam fer una imprudència perquè a aquella hora, anar del carrer de Sant Martirià on vivíem fins a la carretera de Girona cap allà a la fàbrica de Xocolata Amatller era molt perillós.

J.D.- Nosaltres érem una colla a la carretera, i a la tarda del dia abans d’entrar no es veia ningú pel carrer. No hi hagué cap resistència. Part de l’exèrcit republicà i dels treballadors de la indústria dels avions que era a l’edifici de can Xaló – a can Riera-  vora casa meva ja eren fóra. Hi havia unes petites forces que ja anaven reculant. A l’estació del tren vaig veure un grup d’uns vint o vint-i-cinc soldats que anaven amb un carnisser de Banyoles que els hi va matar una cabra. Era cap a les sis o a les set de la tarda i a les vuit del vespre vam anar cap a la plaça dels Turers i a davant de l’hotel Flora hi vam veure un piló de pneumàtics i vam dir a un home si ens en volia donar alguns per a l’estiu poder anar a banyar a l’estany. Ens els va donar i vam marxar amb els pneumàtics cap a casa.

M.B. – Probablement aquell grup que hi havia a l’estació del tren devien ésser els que es van dedicar a volar tots els ponts de la carretera.

J.D.- No. Els ponts ja els havien volat deu dies abans. Cap allà a l’estació vam veure un noi estirat a terra com si fos mort.

J. S. Deien que una setmana abans va passar en Líster.

J.O.- Jo no sé si era en Líster o El Campesino aquell home barbut que a la plaça dels Turers em va clavar un calbot en recollir unes espardenyes d’un camió que era en el lloc on avui hi ha els lavabos. Aquell camió era ple d’espardenyes i el van descarregar fent-ne un gran piló. Tothom s’hi abocava a recollir espardenyes. Jo també vaig voler aprofitar l’ocasió però vaig ser el que vaig rebre. Això va ser a la vigília de l’entrada dels nacionals. A l’endemà vam veure el camió cremat.