(Fragments del relat “Entre la guerra i la comèdia”)
El cine i la comèdia. La nena.
De
teatre en fan molt sovint al meu poble, i venen moltes companyies de Madrid de les que
fan temporada a Barcelona, i en Martirià va a veure-les, i com que ara ja guanya alguns diners i és un
noi molt espavilat, els papes ja el deixen sortir a les nits perquè saben que
li agrada molt el teatre, i amb això no fa mal a ningú i li agrada molt fer
alguna comèdia al teatre Mercantil que
és el més gran i el més bonic del poble, i es allà on va fer-hi el Don Juan Tenorio, un dels seus primers papers, i aquesta comèdia la va fer al costat dels
actors veterans del poble i amb actrius professionals de Barcelona, i ell diu
que va actuar amb aquestes artistes, i una d’elles treballa en els estudis de
doblatge de la Metro Goldwyn Mayer a Barcelona, i és la que posa la veu a
artistes com la Greta Garbo, i això m’ho diu en Martirià que hi entén molt, i
en aquest Don Juan Tenorio, en
Martirià hi va treballar amb altres companys seus que feien comèdies de riure
al teatre del Centre, i els van demanar per fer papers petits, i uns feien de
calaveres i altres d’estàtues, i el meu germà feia de Embozado, tapat de cara, i quan va veure que Don Juan Tenorio es
treia el sabre per barallar-se amb un altre que també era un Don Juan, en
Martirià es va treure l’embozo de la
cara i amb uns ulls ben oberts va cridar ben fort Don Juan!! i tothom es va posar a riure i per això ara li diuen que
és un artista còmic molt bo, i jo ja l’he vist actuar en algunes comèdies en el
teatre del Centre Parroquial, i no m’agrada gens, perquè en aquell teatre
parroquial han de fer comèdies nois sols, ja que el bisbe de Girona no deixa
que es barregin nois i noies perquè diu que és pecat, però en Martirià m’ha dit
que això es cosa de pocs dies i aviat els hi donaran permís per fer teatre nois
i noies que és així com s’ha de fer el teatre perquè quedi més bé.
I avui, un cop he acabat
d’enganxar cromos a l’àlbum he repassat la capsa de fulletos d’en Martirià i en té molts d’antics, fins i tot del cine
mut, i els que m’agraden més son uns fets en cartolina, de pel.licules de la
nena Shirley Temple, i un altre d’una
artista que trobo molt fina que es diu Loretta Young i va vestida d’infermera,
i també en té un d’en José Mojica que és molt verd perquè hi ha una artista
asseguda sobre d’ell, i si la mama veu aquest fulleto segur que l’estriparà. Els artistes son molt macos tots dos,
i ella porta un vestit de seda que li estregeix les dues cuixes, i la
pel.licula se’n diu La ley del harén
i és parlada i cantada en español que
això devia ser al començament del cine sonor. I un altre fulleto que és vistós i que s’obre pel mig és el de La
alegre divorciada que és una
pel.licula d’artistes que ballen en barret de copa i totes les bailarines aixequen les cames, i en
Martirià em diu que ja l’ha vista i que ballen i canten una cançó que se’n diu El Continental, que la propaganda diu
que és la danza de los besos perquè quan la ballen s’han de fer
petons. I jo sento moltes persones que quan passen pel meu carrer xiulen i
canten El Continental i saben tota la
lletra perquè l’han posada en els fulletos
i se l’han après, i ara tots els fulletos
son escrits en castellà i a dalt de tot hi posen II Año Triunfal, però en Martirià té fulletos que son escrits en català, que son els que li agraden més,
perquè ell va aprendre a llegir i a escriure el català molt bé en temps de
guerra quan anava al col.legi Francesc Macià, molt diferent de jo que tinc pocs
estudis i sempre en castellà, però ara ja no estudiaré més perquè m’haig de
dedicar a cosir, que aquesta és la feina que m’agrada més i tinc amigues que
també cusen, i un dia quan sigui més gran posaré un taller de modista i
ensenyaré a fer vestits a moltes noies perquè una meva tia és modista i jo hi vaig molts dies a veure-la i
em deixa repassar tots els figurins, que a vegades me’ls emporto a casa perquè
m’agraden més que els fulletos de cine del meu germà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada