1936-1939.- Els anys de la guerra "incivil" (XXI)

(Fragments del relat “Entre la guerra i la comèdia”

 

“Cara al sol”. La mare. Març 1939.

 

He brodat les fletxes vermelles a la camisa blava d’en Martirià  i se n’ha anat amb tota la colla de vailets que van a fer la instrucció pels carrers del poble. Avui els hi han dit que anessin ben mudats,amb la boina vermella i el corriatge ben lluent perquè els hi han de fer una fotografia. A mi no m’agrada que vagin a fer la instrucció perquè els fan anar molt a  rega. M’ha dit el nen que ahir un dels que manen va tallar els cabells a rape a un noiet perquè no anava al compàs dels altres; van passar davant d’una barberia i el capitost va entrar a dir al barber que li deixés una màquina d’esquilar cabells, va sortir amb la màquina i ras ras, va passar-la pel cap d’aquell pobre vailet que plorava en veure com el deixaven ben arranat ensenyant la tusa pelada. El meu nen és molt obedient i em diu que no pateixi perquè ja procura fer bondat, callar sempre i seguir el pas dels altres. Els dissabtes és el dia de la setmana que li agrada més anar a fer la instrucció perquè hi ha un capità castellà que és molt bon home i els fa cantar el Yo tenia un camarada i en acabat de voltar pels carrers s’aturen a una plaça i el capità els diu Rompan filas!. però abans ha dit a un que fa de soldat que vagi a la pastisseria de can Mingurell a comprar una vintena de xuixos i arriba el soldat amb els xuixos embolicats i el capità li diu que en reparteixi un a cadascú, i per això els dissabtes a tots els hi agrada anar a fer la instrucció però si volen menjar xuixos han de ser-hi presents els altres dies de la setmana o sinó es queden sense xuixo. Els dissabtes el nen ve molt content i a casa es posa a llegir en un racó el cançoner que li han donat amb la lletra de les cançons del Camarada, el Cara al sol i moltes altres que han d’aprendre perquè així els hi han dit. Avui els he vist passar pel carrer i fan molt de goig amb les camises blaves i la boina vermella, que vistos de lluny des de dalt del balcó semblen un camp de galls-gallerets, i n’hi ha dos que toquen trompetes i un altre amb un timbal que eixorda a tots els veïns, i n’hi ha tres al mig que porten unes banderes que diuen que son les de la Falange Española Tradicionalista y de la J.O.N.S que jo ja ho sé perquè el nen ja ho diu de corrido, i les altres banderes son del requeté i l’espanyola que no m’agrada gens perquè era més maca la de la República de  color vermell, groc i lila, però això no ho podem pas dir perquè no es pot dir res de les coses dels rojos i ho hem d’oblidar tot i no podem ni parlar dels meus germans que han anat a França i  qui sap on son perquè no en sabem res.

Avui el meu nen s’ha fet un tip de plorar perquè els dirigents de Falange paguen un dia de  viatge a Barcelona que és un dia que hi anirà un militar molt gros i han d’anar-hi a fer una concentració per veure’l i cantar el Cara al sol, i aniran en camions i com que només en volen uns quants han fet una rifa i toqui qui toqui i al nen no li ha tocat, i això que li feia molta il.lusió perquè no ha estat mai a Barcelona, però jo ja li dic que millor que no li hagi tocat perquè hi ha molts ponts de la carretera que son esgavellats. Però sembla que les ploralles  ja li han passat de cop quan ha vingut un seu company a casa i li ha dit que els faran patrullar pels carrers i han de fer guàrdia i els diumenges podran entrar de franc al cine. I això li ha anat bé, perquè a ell li agrada molt el cine. I a mi no m’agrada gens, que un dia hi vam anar amb l’Antoni i el nen va dir que ell també volia venir, i no havia sortit mai de nits i vam anar al cine de can Xampinya que feien una pel.licula d’una parella que cantaven al mig del bosc i sortien soldats i més soldats que no sé on anirem a parar amb tants de soldats que se’ns fiquen a per tot arreu, i en una casa de senyors rics de més avall de casa, que son fabricants i que temps endarrera el senyor havia sigut alcalde, ara s’han ficat els militars a casa seva i aquests es veu que son els que manen més perquè van plens de medalles i a mi m’han dit que les han guanyat perquè son dels que han fet més guerres, i això trobo que no pot anar, Però hem de callar i deixar-los fer perquè si senten que diem alguna cosa que no els hi agrada ens poden portar al quartel de la Guàrdia Civil, i allà, segons diuen, els atonyinen de valent. Jo em faig un tip de pregar tot el dia, i ara podem tornar a l’església a oïr missa , perquè ja han tret de dins de  l’església tots els estris que hi havia dels fusters que hi treballaven, i ara ja tornem a tenir un senyor Rector i un senyor Vicari, i cada dia al vespre diuen el Rosari, però jo no hi vaig perquè a les nits ja el diem a casa dels meus pares com sempre hem fet, i ara preguem especialment perquè als meus dos germans que han travessat la frontera no els hi passi res, i de tot això en parlem vora del foc, i els pares diuen que qui sap el que els hi deu haver passat i que si son vius és millor que de moment no tornin perquè segurament que els posarien a la presó o una altra cosa pitjor.