Els nens/nois de la guerra (II)

(Fragments del programa de Televisió de Banyoles emés el 26 de febrer de 1999. Intervingueren Josep Farriol, Josep Duran, Miquel Blanch, Joan Saubí i Joan Olivas. Moderador: Jordi Xena)

 

L’entrada dels “nacionals” a Banyoles (2)

 

J.X.- Com es vivia aquell temps de guerra?. Parleu-nos dels conflictes que teníeu. I dels bombardeigs.

J. F.- A Banyoles no van bombardejar mai.

J.D. - Quan venia l’aviació, la primera sirena que tocava era la del Monestir i al cap d’una estona la de l’Ajuntament. Un dia vaig comptar que havien tocat vint-i-cinc vegades. Miràvem enlaire i vèiem passar les “paves” que anaven a bombardejar Figueres i cap a la frontera.

J.X. Què sabíeu de la guerra?

M.B. El que llegíem en els diaris.

J.S.- Recordo que a l’any 1937 va venir del front de guerra el germà del meu pare. I tots ploràvem!. Ja la vam viure la guerra, ja!.

J.X.- Durant la guerra, què us explicaven?

J.F.- A casa teníem una ràdio i cada vespre escoltàvem la BBC, que em sembla que era Radio París i si teníem un aparall de ràdio d’ona curta ens el requisaven.

J.O.- En els darrers dies hi havia por. Perquè tothom parlava dels moros que feien barbaritats. Tothom estava espantat.

J.S.- En aquells darrers dies s’estava muntant una línia telefònica i tothom deia que allò eren els fils per fer volar tota la població.

M.B.- En conjunt, a Banyoles no es va patir tanta angoixa com en altres pobles. Es va fer córrer la veu que aquí hi havia una Quinta Columna bastant activa. I es deia que Banyoles no seria bombardejada perquè un senyor – un industrial- havia ajudat econòmicament a la “gloriosa Cruzada”- Això es va fer córrer durant molts dies. A més a més – i us ho puc assegurar- tenien la llista dels bitllets editats per la República, i dels que serien bons un cop acabada la guerra.

J.D. Jo coneixia bastant la gent del camp d’aviació i vaig veure  un tinent de l’exèrcit republicà que un cop van entrar els nacionals va canviar d’uniforme.

J.X.- Sigueu honestos.  Podeu parlar dels conflictes que hi hagué en els anys entre el 1936-1939?  Recordeu morts, afusellats, txeques?.... Molts han tingut familiars morts, morts en la guerra, tots bons amics que ens estimaven, que van veure morir els pares i familiars, que van patir o van morir en aquesta guerra, i per tant, hem de tenir respecte pels que van morir a l’altre costat. Recordeu alguns capellans de Banyoles que tinguessin conflicte?

J.S.- Un capellà de Porqueres que van matar d’una manera salvatge...  Com també van matar a la senyora del metge Gimeno. Anaven per ell i en no trobar-lo a l’hospital que hi havia en el Monestir, es van emportar a la seva senyora..

J.O. Era horrorós el que vaig sentir dels pares com explicaven la mort d’aquella senyora...

J.F.- Recordo haver vist, quan passava pel carrer de Santa Maria, en “Jep Carnisser” amb un ganivet de “tres metres” que amenaçava un milicià que anava armat amb una pistola i  li deia: “Si tens collons, vina!. Jo era allà al mig i pensava, ai, ai ai!, veiam que passarà!.

J.X.- Avui recordem que fa seixanta anys que els convidats que son aquí van viure de nens o de nois aquells moments del final de la guerra. Encara avui no es poden parlar de moltes coses. Encara hi ha coses que no es poden dir. Seixanta anys!. Aquestes coses que no es poden dir es diran i volem tenir aquesta possibilitat de que part de la vostra memòria quedi gravada.

J.S.- Hi hagué moltes denúncies fetes per gent que no donava la cara... Recordo que per allà al meu barri la gent tenia por i callava.

M.B.- Hi havia més por a la postguerra. Aquesta és la meva visió. I us vull donar unes dades: a l’any 1939 es van afusellar a Girona 370 persones; el 1940, 104; el 1941,1942 i 1943 no van arribar a cinquanta en tres anys. Però a l’any 1942 encara quedaven a la presó per motius polítics, 1683 homes i 580 dones. Per motius polítics! I aquí no hi havia prostitutes ni traficants de droga. Eren dones, per motius polítics!.