(Fragments del relat “Entre la
guerra i la comèdia”)
Enganxant cromos. La nena.
Avui he passat tota la tarda
enganxant cromos a un àlbum que m’han regalat i que és d’una fàbrica de
xocolata que hi ha al meu carrer i que la mama havia treballat des de casa
perquè embolicava la xocolata amb el paper que abans hi havia, un paper lluent
que en deien paper de plata, i ara ja no l’emboliquen amb aquell paper perquè
es veu que no n’hi ha i deu esser molt car, i la xocolata s’hauria de vendre a
un preu que ningú hi arribaria. Abans, quan era petita, hi posaven uns cromos,
i jo ajudava a la mama a posar-los dintre el paquet, i llavors la mama
enganxava les quatre puntes del paper i cremava la punta d’’una barreta que en
diuen lacre i posava el lacre al costat d’’una espelma encesa, i el lacre
deixava anar uns rajolins de color marró que es fonien damunt del paquet i així
quedaven enganxades les quatre puntes del paper i el paquet ja estava a punt
de posar-se dintre les capses. Teníem
moltes capses plenes de paquets de xocolata, i els anàvem a portar a la fàbrica
de davant de casa. Però ara ja no hi posen cromos als paquets de xocolata, i
tampoc en fan tanta perquè la xocolata d’ara és terrossa i no es tan bona com
abans.
Jo tenia guardats en una capsa
buida de sabates tota la col.lecció de Estrellas
del cine i el meu germà, com que és molt aficionat al cine m’ha deixat que
els enganxi a l’àlbum, i ho faig amb molt de gust perquè hi ha moltes artistes
amb vestits bonics que son les que més m’agraden. El meu germà té molts fulletos d’aquests que son una
propaganda de les pel.licules que fan cada setmana. Recordo que abans passava
un home casa per casa a repartir aquests fulletos,
i el meu germà els guardava tots, i en té dues capses ben plenes. Ara en
comptes de passar fulletos casa per
casa, els donen una setmana abans a la taquilla del cine i així tothom sap les
pel.licules que faran. Quan jo era més petita m’agradava remenar la capsa dels
fulletos del meu germà, i algunes vegades m’havia entretingut a pintar bigotis
i barbes a les cares dels artistes i fins i tot havia pintat barbes a la cara
de les dones, i em feia molt de riure veure a la Carole Lombard amb bigoti, a
la Claudette Colbert amb barba i la Mae West sense escot, perquè li vaig tapar,
ja que és una artista molt descarada que se li veia tota la regatera de les
metes. Quan el meu germà veia els esgrigots que havia fet en els fulletos
s’empipava molt, i ara ja no ho faig perquè és una col.lecció que a mi també
m’agrada, i les meves amigues em donen fulletos
per a la col.lecció d’en Martirià, i moltes persones col.leccionen i fan canvis
dels que tenen repetits que a vegades son de cines d’uns altres pobles, i al
meu germà li agrada que siguin dels cines del
nostre poble, perquè a darrera de les làmines de color hi ha els
programes impresos per la impremta del poble, que a més de les pel.licules,
anuncien les sessions de les sales de ball i les comèdies que faran al teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada