(Fragments del relat “Entre la
guerra i la comèdia”)
Posant-hi el
coll. La
mare.
Em
preocupa el meu noi. No li ha acabat d’agradar l’ofici de serraller. El seu amo
el feia servir de manxaire i es passava moltes estones maniobrant una maneta
que feia rodar mentre el jornaler aprenent aguantava un ferro on la broca feia
la ballarina foradant xescles. Tampoc li agradava treballar a la fornal on
s’escalfa el ferro i molt menys sortir a acompanyar a fer feines dalt del
terrat d’un hotel arreglant filferros d’estenedors o baixant escales avall d’un
pou per extreure una bomba d’aigua o passar-se el dia rascant i treient rovell
de velles arades. El que voldria en
Martirià és estudiar però a casa no entren prou diners per a pagar-li els
estudis en una acadèmia, si bé ell s’ha proposat a estudiar comptabilitat per
correspondència i ha demanat els llibres a una acadèmia del nord d’Espanya per
a posar-se a estudiar. Ha plegat de la
serralleria i de moment ajuda al seu pare que ara, gràcies a Déu,se li ha
encarrilat la feina fent cels-rasos damunt les bastides que li preparen els
paletes. El noi s’ha ficat de ple a
pelar les canyes amb una màquina especial. Ell no s’amoïna si li diuen
pelacanyes, al contrari, li fa gràcia, i és potser una de les coses bones que
posseeix el noi: sentit de l’humor, tant que fins se’n riu d’ell mateix. Un cop
pelades les canyes, les ratlla amb un ganivet corbat i després les aixafa amb
una massa picant els nussos. Un cop feta aquesta feina van a la casa on han de
col.locar les canyes teixint-les sota unes llates prèviament posades pels
fusters. Un cop el teixit de canyes és fet, el meu home i el meu fill van
clavant les canyes a les llates amb uns claus de cabota grossa i així fins al
final. Un cop feta aquesta feina, els paletes o guixaires aplanen el guix sota
les canyes obertes i així queda llest tot el cel-ras. Hi ha feina a fer cels-rasos i fins i tot han
treballat arranjant cel.les del monestir del poble on alguns sostres ja antics
s’havien ensorrat, com també arreglen molts sostres de cases del barri vell.
Em preocupa el meu noi perquè no li veig gaire bé el seu
destí. Ell va fent aquesta feina, però la seva ocupació en el futur no ha de
ser aquesta. Ell va estudiant i
s’entreté llegint i actuant en el teatre del Centre perquè segons sembla ha
destacat en algunes actuacions que ha fet amb el grup de teatre, ja que fins i
tot els veterans del Centre han vist en ell un bon actor. Però això de la feina
del comediant és un entreteniment que no li donarà gaire per viure, és una
taleia per fer passar l’estona, si bé algú li ha dit que s’hi hauria de dedicar
perquè ara és l’hora d’estudiar per fer-se professional del teatre. És massa
jove per fer aquest exercici de còmic que és molt mal vist. Ell també ho veu
així perquè ha anat algunes vegades a veure els còmics que venen a fer teatre
al poble i que en diuen professionals. Hi gaudeix molt veient-los actuar i diu
que hi aprèn molt d’aquests còmics, però això de dedicar-s’hi plenament no ho
veu gaire bé, perquè un cop acabades les funcions de teatre ha vist els còmics
professionals com menjaven truites de patates que portaven dintre les fiambreres i treballant al carrer pelant
canyes davant de casa ha vist passar
alguns d’aquests còmics de renom -que figuren en les cartelleres dels teatres
de Barcelona- que anaven a comprar pa a
la fleca o alguns filets de carn a la carnisseria i els ha vist amb cara de
llàstima, que no és la mateixa cara que feien en les actuacions als escenaris.
“Per morir-me de gana, -diu ell- prefereixo anar tirant treballant a casa que
almenys no em faltarà mai un plat de sopa a la taula”. L’he anat a veure alguna
vegada al teatre del Centre, i la veritat haig de dir que ho fa molt bé, tant
si fa el paper de vell dels Pastorets com si fa de pastor entremaliat, potser
massa atrevit, perquè un dia en una escena on el dimoni el persegueix va pujar fins
a dalt del palco i des d’allí va fer
un salt tan espectacular fins a l’escenari que no sé perquè no es va trencar
coll i barres. Ha anat quinze dies coix. El senyor Pepet, que és el qui
dirigeix les obres de teatre que fan al Centre ens ha dit que el nostre noi és
un bon comediant i que en el futur serà un gran actor. Però el meu home diu que
el futur el veu molt fotut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada