Els nens/nois de la guerra (I)

L’entrada dels “nacionals” a Banyoles

 

Fragments del programa de Televisió de Banyoles emès el 26 de febrer de 1999. Intervingueren Josep Farriol, Josep Duran, Miquel Blanch, Joan Saubí i Joan Olivas. Moderador: Jordi Xena.

 

JOSEP FARRIOL.- Nosaltres teníem tretze anys i en aquell temps érem feliços. El problema el tenien els nostres pares. A casa érem deu, -sis de família, una tia refugiada i tres refugiats que ens havien posat, vull dir imposat-. Ens havien obligat recollir gent que venien de retirada. Aquella gent els hi donàvem habitació i també volien menjar. Hi havia un avi que tenia molta gana...

JOSEP DURAN.- Per desgràcia jo no tenia pares. Vivíem amb una àvia de vuitanta anys. Ens van posar gent d’aviació a casa, o sigui dels que treballaven al camp d’aviació de Martís. Gràcies a l’amistat amb aquella gent podíem menjar bé ja que ens portaven aliments. Hi havia un aviador de proves que era italià i algunes vegades volava damunt de casa.

JORDI XENA.- Així voleu dir que teniu un record dolç del temps de guerra?

JOSEP BLANCH.- Per l’edat que teníem ens ho passàvem molt bé.  A casa també vam haver de recollir una persona que era molt correcte. Menjava fora de casa i quan venia o marxava només ens deia Bona nit o Bon dia. Quan va marxar, el meu pare va dir que anéssim a l’habitació per veure que ens havia deixat. Era un paquet ple de claus angleses i altres eines de mecànica.

JOAN SAUBÍ.- Aquests parlen de vacances, però jo, de vacances res de res. També tinc el record de gent que vam haver d’acollir a casa.. Convivien amb nosaltres, amb la mare i el germà, perquè el meu pare estava mobilitzat i no hi era, però aquesta gent ens portaven aliments i menjàvem tots plegats. Tinc el record del dia de l’entrada dels nacionals, quan van entrar els moros. Van entrar per la part de l’estany i vaig tenir algunes sorpreses. A cinquanta metres de casa, davant d’unes cases esgavellades, just a davant de “la casa dels dragons” vora el carrer de la Barca hi vaig veure un home mort. Era un noi de la plaça del Carme que es deia Joan Coll. Va ser el primer mort que vaig veure en la meva vida. Em va impactar molt.. I una mica més avall hi havia un altre home mort. Era en Canadell, el sereno. Sempre més ho he recordat. Aleshores jo tenia set anys i ho recordo perfectament.

JOAN OLIVAS.- Tenia tretze anys i mig i vivia a la casa dels barons d’Esponellà, davant de can Comalat al carrer Major. En les darreres setmanes d’aquell hivern ens van portar una família que s’hostatjaren a casa. ( Comentaris explicats en articles anteriors d’aquest quadern).

J.F. – Tots teníem gent de pagès, amics o familiars  que ens portaven mongetes, patates, i altres provisions dels seus horts... (...) En quant a les escoles, haig de dir que érem una colla que abans de la guerra havíem estudiat amb els Hermanos Gabrielistes. I durant la guerra vam anar a l’escola de la Generalitat que tenia per nom Escola Francesc Macià i allí sí que vam disfrutar.

J.D. Les escoles de la Generalitat es van distribuir en dos sectors. Una al convent que havia estat de les monges de la Providència, i l’altra a la de “la Vila” que era a la plaça dels Estudis. Ens regalaven els llibres...

J.S.- Jo no vaig anar a cap d’aquestes escoles. Era més petit i anava a l’edifici de les monges Carmelites que llavors en deien Escola Liceu Dalmau. Era un escola mixta.

J.O.- - Totes dues escoles eren mixtes. Això no ho havíem vist mai. En els Hermanos només hi anàvem nois sols. A l’Escola Macià hi gaudíem i ens esveràvem quan vèiem venir els avions del camp de Celrà que volaven damunt les teulades. (Relat ja escrit en aquest quadern).

J.S.- Un cop acabada la guerra a l’escola ho celebràvem tot. Es feien jures de bandera, oracions per “los Caídos” i ens feien cantar el Viva España!.

M.B.- Jo no hi vaig anar mai a l’escola franquista. Però sí que us haig de dir que durant la guerra em van expulsar de l’escola per negar-me a signar la proposta per anar a Rússia. Jo podia haver estat un dels nens de Rússia. A la plaça ens vam reunir una colla de nois que vam fer un complot per no signar.

J.F.- Recordo que era un paper per simpatia a la  URSS. Vam signar tots.

M.B. Doncs,  nosaltres, no!.