(Fragments
del programa de Televisió de Banyoles emés el 26 de febrer de 1999.
Intervingueren Josep Farriol, Josep Duran, Miquel Blanch, Joan Saubí i Joan Olivas.
Moderador. Jordi Xena)
L’entrada
dels “nacionals” a Banyoles (4)
M.B.- El dia de l’arribada dels nacionals vaig
veure un grup de noies que passaven pels carrers cantant el Cara al sol però
com que no sabien tota la lletra anaven repetint Cara al sol tota l’estona. Era
de nit i els llums de les cases eren encesos. Així s’havia de fer perquè no
entressin a saquejar.
J.D.- A
l’endemà de l’entrada dels soldats vaig tenir una decepció quan amb el meu amic
Miquel Gussinyé (els seus pares havien marxat a l’exili) vam entrar a la casa
de can Malagelada al carrer Guimerà, on hi havia hagut les oficines de la CNT,
i només d’entrar-hi els qui eren dintre ens van dir “Que feu aquí els rojos?”.
La casa estava plena de fusells.
J.X.- Aquell dia que van entrar els nacionals devia
ser un dia festiu per vosaltres.
J.O.- Primer hi hagué una gran missa de campanya a
la plaça...
M.B. La gent cantava el Cara al sol, l’Oriamendi i
el pas-doble Mi jaca, tot barrejat amb ritme de pas-doble.
J.O.-
(Descripció del ball i borratxeres dels soldats ja és descrit en aquest
quadern).
J.D.- Va acampar una Divisió que van estar-hi cap
un mes. I després, un batalló va estar-hi
almenys dos anys.
J.X.- Es
menjava aleshores?
J.D.- Vam passar-ho pitjor a la postguerra que no
pas durant la guerra. Vam anar menjant fins que va arribar la Segona Guerra Mundial.
A partir de llavors hi hagué molta escassetat.
M.B.- És que els barcos plens de blat de moro
que venien de l’Argentina ja anaven directament a Itàlia o a Alemanya.
J.O.- El primer que van fer a Banyoles va ser obrir
l’Auxilio Social, on a la Pia Almoina s’hi anava a fer cua i ens donaven un
xusco i una sardina. Jo hi vaig anar els primers dies i prou.
J.O.- Els locals dels cinemes es van tancar. El
Modern es va convertir en quadra pels animals dels soldats moros.
M.B. I quan van tornar a fer cinema, com que els
havien desinfectat, només d’entrar a la sala no es podia resistir de la flaire
del desinfectant Zotal.
J.X. En Joan Olivas ens ha portat uns programes de
cinema d’aquells anys. Com podeu veure en els programes del temps de guerra es
llegeix CNT – UGT – Comité Local d’Espectacles- i corresponen als
cinemes Mercantil i Modern col.lectivitzats. L’altre programa és del
cinema de l’Ateneu Republicà. I al cap
d’uns mesos podem veure’n un que comença amb Saludo a Franco, Arriba España. De tot
això seguirem parlant-ne en un proper programa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada