divendres, 27 de desembre del 2013

La postguerra. Anys 1943-1944


Lliure del servei militar

 

Als 18 i 19 anys  (1943-1944) vaig passar mesos a Olot treballant a casa dels cosins (Joan Olivas) que tenien una botiga important de cistelleria al centre de la ciutat, i el seu germà (Lluis Olivas) que era el que treballava més a l’obrador. Vaig fer de tot (elaborar cistells i paneres de cosir, arreglar i pintar persianes i al mateix temps col.locar-les en els balcons d’algunes cases. I sobretot encanyissar sostres. Tots tres vam fer els cel-rasos del nou Cine Colon al passeig de Blay. Menjava i dormia a casa d’en Joan, i recordo especialment que els vespres després de sopar desplegàvem un mapa d’Europa damunt la taula i seguíem les operacions dels aliats quan desembarcaven a Normandia. A casa seguia ajudant al meu pare fent encanyissats. Era un temps que es construia molt i teníem molta feina. Els dissabtes anàvem a fer parada a Girona. Vam llogar un magatzem per a posar-hi gènere. El magatzem el compartírem amb uns veïns de Banyoles (els de can Pol, corders) Anàvem a fer mercat, el pare, la mare i jo.

A partir dels vint  anys m’havia de presentar cada any a la revisió militar a Girona. Em prenien la mida i no donava la talla: era estret de pit. A l’any següent hi havia de tornar, i la tercera revisió havien de fer-la després de dos anys. Van ser quatre anys de patiment. Ja era prou angoixós pensar que podien enganxar-me a fer la mili a l’edat de 24 anys. A la darrera revisió vaig tenir la sort de que un teniente em donés la baixa com gairebé a tots els de la fila. Però arribà un capitán malhumorat que ens obligà a tornar-nos a posar en renglera. Els va enganxar gairebé a tots. Sortosament jo era dels últims de la fila, i potser perquè ja li havia passat l’emprenyament, la qüestió és que em va lliurar.

En ésser lliure de la mili vaig proposar-me a estudiar comptabilitat comercial mitjançant un curs per correspondència. I fou aleshores quan vaig tenir l’oportunitat d’entrar a treballar en un Banc, a la sucursal del Banco Hispano Americano, a la plaça de Banyoles. Era a l’any 1949. Tenia 24 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada