Els nens de la guerra,
després de la Guerra Civil (5)
(Fragments del segon programa sobre aquest tema emès a Televisió de
de Banyoles el 12 de març de 1999.
Intervingueren els mateixos: Josep Farriol,
Josep Duran, Miquel Blanch, Joan Saubí i
Joan Olivas. Moderador: Jordi Xena.)
MIQUEL BLANCH.- Algunes persones que ens van veure
en el programa anterior han dit que preteníem fer història d’uns anys. No és
veritat. Nosaltres nomes hi aportem els nostres records personals, i no és
d’estranyar que en algun moment una cosa que va ser explicada per algú de
nosaltres la trobessin molt dura, i en canvi que hi hagi hagut altres persones
que s’ho hagin passat molt millor, com per exemple, una de les coses que jo
vaig dir va ser que “per a mi van ser unes llargues vacances”. Això no són
opinions d’aquest col.lectiu – que no és cap col.lectiu- sinó que són opinions
personals de cadascú de nosaltres. Crec que això ho hem de deixar clar perquè
vaig escoltar tantes opinions que fins i tot
algú em va dir que érem una colla de “embusteros”, si bé ho va dir amb
la rialla a la boca.
JORDI XENA.- Per l’edat que teníeu tots plegats, no
preteníeu donar una visió de la situació
en aquells anys, sinó donar la visió d’uns infants explicada pels vostres
records de nens que vareu viure una situació dramàtica cadascú de vosaltres.
JOSEP DURAN.- És que nosaltres no érem cap colla.
No érem companys que anàvem junts...
M.B.- En Joan Olivas i jo, si.
J.X.- O sigui que heu fet colla ja de grans.
JOAN SAUBÍ.- Jo era el més petit. Tenia vuit anys.
J.X- En el programa anterior ens vam quedar amb
l’entrada dels “nacionals” i aquell record agredolç de festa per un costat i el
patiment dels pares per un altre. Hauríem de seguir parlant d’aquests records.
Damunt la taula tenim elements autèntics i històrics que algú d’aquí els va
guardar, entre ells hi ha un fusell dels que utilitzava l’exèrcit republicà i
dues bombes de mà, una de pinya i l’altra d’anella que en deien d’ou.
(En Josep Duran explica
el maneig de les bombes).
J.D.- D’aquestes bombes de mà encara se’n trobaven
algunes per alguns carrers de la ciutat i especialment pels defores. S’havia d’anar molt en compte.
A un noi n’hi va explotar una i va perdre la mà
J.X.- El diari La Vanguardia del 4 d’abril de 1936
mostra una fotografia dels nens refugiats que van portar de Madrid.
JOAN OLIVAS.- I més tard arribaren nens de Pina
d’Ebre.
J.X.- Entren els “nacionales” la nit del set de
febrer de 1939, i tots més o menys estàveu dormint a casa vostra.
J.D.- Jo vaig veure els moros quan passaven per
davant de casa, al carrer Alvarez de Castro. I al seu darrera van passar els
tancs per la carretera. Venien de la part de Cornellà. En vaig comptar una
vintena. Van fer una entrada triomfal a Banyoles.
J.O.- Els moros van ser apilonats a l’antiga escola
dels Hermanos al carrer de Sant Pere Al cap d’uns dies mentre nosaltres
jugàvem al vell pati dels “Hermanos” vam veure dues noies amb dos nens i... (Comentari ja escrit en aquest quadern).
J.D.- Quan van entrar els nacionals a Banyoles no
es va pas acabar la guerra. La ciutat va
quedar estancada gairebé un mes. Hi havia una Divisió amb el coronel Asensio al
capdavant que van posar el quartel general a la casa de can Torrent al
carrer de les Escrivanies..
J.O.-Mira quines coses! Justament davant de la casa
de can Lavall on en la guerra carlina del segle XIX s’hi hostatjà el brigadier Savalls...
JOSEP FARRIOL.- Van romandre allí fins el primer
d’abril quan es va acabar la guerra. A partir de llavors els nois que tornaven
de la guerra van haver d’incorporar-se a
l’exèrcit perquè les seves quintes estaven en files. O sigui que per una part tenien
tot el jovent mobilitzat, els de la zona nacional que feien el servei militar i
els que estaven en camps de concentració espanyols. I aquí, en Franco ens va
deixar a tots abandonats.A casa que érem
recaders vam haver de fer invents amb el gasògen per poder sortir a fer la
feina amb el camió.. El fèiem anar com podíem. Vam haver de fer invents per
poder menjar, perquè no teníem res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada