Més
coses de la infantesa i una anècdota municipal
La casa número 16 era la més gran del carrer Major,
La travessàvem per anar al carrer de darrera –carrer Hospital-. En el jardí
penjat hi teníem entrada durant tot l’any. Fins i tot a l’estiu quan venien els
propietaris, els senyors Fortuny, barons d’Esponellà que vivien entre
Madrid i Barcelona. Les nenes del senyor baró parlaven en castellà i amb elles
jugàvem en el jardí. Nosaltres vivíem a la casa on a davant hi havia la botiga
de cistelleria. En el pati hi guardàvem una
ampolla gegant de fusta. I jugàvem ficant-nos-hi a dintre. Aquella
ampolla era de la taverna de can Bernat i nosaltres els hi
guardàvem tot l’any fins que a les vigílies de festa major venia un home que es
ficava a dintre i passejava l’ampolla per tots els carrers de Banyoles per fer
propaganda del xampany Lincon.
De petit vaig aprendre a jugar amb les poques
joguines que ens portaven els Reis Mags de l’Orient. Els nens tenien imaginació
per fer córrer una capsa de cartró amb un cordill com si fos un cotxe. Tiràvem
la carta pels Reis a la bústia del Rei Blanc en el magatzem de can Pons
a la plaça major. Miràvem les joguines a l’interior de la botiga d’aquells
magatzems de can Figueras que em semblaven que eren els més grans del món. (Qui
ho havia de dir que anys a venir entraria gairebé cada dia en aquella botiga
per anar fins al despatx on el seu propietari em pagaria les lletres de canvi
que jo anava a cobrar per el Banc on treballava. Vaig passar moltes estones amb
el senyor Antonio Figueras i mentre m’esperava en el despatx quan ell
anava a buscar els diners a la caixa del pis de dalt em deixava que jo
m’entretingués a fullejar la revista La Il.lustració Catalana que tenia
enquadernada en diversos volums. Em digué que el seu pare la comprava a can
Saguer, una botiga de ferreteria al costat mateix del darrera de la casa
davant del carrer Mercadal. (Els Saguer, a més de ferraters venien periòdics.
De petit jo hi anava a comprar el Patufet i l’Esquitx. Acabada la
guerra van canviar d’acció política i gairebé tots
els germans Saguer foren d’ultradreta. Explico una anècdota d’un dels
germans Saguer que fou concejal
en el temps del franquisme: per la festa Major de Banyoles es posaren banderes
espanyoles i catalanes en els arbres i fanals de la plaça Major. Segons
sembla el concejal Saguer es molestà en veure les senyeres i des de
l’Ajuntament es manà que es treiessin i que únicament deixessin les espanyoles.
El municipal “Sevilla”, seguint ordres
dels seus superiors anà a la plaça i despenjà totes les banderes espanyoles. Es
veu que ho entengué malament. El concejal Saguer devia treure foc pels
queixals. Evidentment,
en Sevilla hagué de rectificar tot seguit i a
la plaça es tornaren a penjar les espanyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada