Els nens/nois de la guerra (VI)

Els nens-nois de la guerra. Després de la Guerra Civil (6)

(Fragments del segon programa de Televisió de Banyoles emés el 12 de març de 1999. Intervingueren Josep Farriol, Josep Duran, Miquel Blanch, Joan Saubí i Joan Olivas. Moderador: Jordi Xena)

J.X.- A la postguerra hi ha dos senyals d’identitat que són la repressió per un costat –o sigui el triomf d’uns i la pèrdua d’altres-. I sobretot escassetat, escassetat de tot i bàsicament de menjar.

M.B.- Escassetat de tot, no. Llavors va començar la censura a tots nivells.

J.X.- Ja vas cap al teu rotllo.

M.B.- A la botiga de  llibreria  de casa ens la jugàvem quan rebíem aquesta cicular (mostra) a través de la Cámara Oficial del Libro però que venia del Ministerio de Interior i que ens enviaven gairebé cada setmana amb la llista dels llibres prohibits. Fins i tot en la llista hi havia títols de novel.les d’aventures de Salgari que no vam poder posar a la venda per prohibides.

JOAN SAUBÍ.- Hi havia altres prohibicions més importants que aquestes. El menjar, sobretot. I especialment, el pa. Ens el donaven de blat de moro que l’havíem de menjar al dia perquè a l’endemà ja era fort com un roc. Vam haver de menjar cairetes, que alguns en deien guixes, farro, naps...

J.O.- En el darrer any de la guerra”, a casa recollíem rabequets i carbasses per les masies de pagès. El meu pare s’encarregava de recollir-les per a una gent de Barcelona que arribaven en una camioneta.  Els pagesos ens havien portat les carbasses  que nosaltres posàvem en una entrada d’una casa que ara és part de la botiga de can Comalat al carrer Major. Vam recollir centenars de carbasses que es portaven a Barcelona per a fer-ne sopa per als ferits de guerra en els hospitals. La gent que venia a recollir-los eren comandats per un tal doctor Ley. El meu pare els acompanyava per les masies i quan els milicians els feien parar, el doctor Ley els hi ensenyava un document i tots es quadraven i els deixaven passar.

J.F.- A les capitals es va passar molta gana.

J. X.- I en quant a la Segona Guerra Mundial, que en recordeu?.La imatge que hi havia dels alemanys no era una imatge real. Vosaltres devíeu escoltar la informació “oficial”.

J.D. Sabíem que els francesos s’havien portat molt malament amb els republicans i els espanyols. Quan veies que les forces alemanyes entraven a França, doncs, te n’alegraves i aquí tota la propaganda anava a favor de l’Eix. Hi havia la revista Der Adler i el Signal en la que hi vèiem els avions Stukas i això ens encantava.

J.S.- I en els cinemes hi vèiem el Noticiari UFA alemany, i allà tot el que era alemany era bo. Ens vam fer un tip de veure l’Hitler a les mitges parts del cine.

M.B.- I també el Noticiari LUCE italià on a cada dos per tres hi sortia en Mussolini. Després de la pel.licula llarga de complement i abans de començar la pel.licula base del programa es feien aquests Noticiaris.

J.F.-  Jo el que recordo de les imatges d’aquell temps en que tot era prohibit era veure  la propaganda del sabó en la que es veia una noia ensabonant-se, i alguna cosa endevinàvem darrera del sabó. En aquell temps era una cosa extraordinària veure tan de sabó.

J.X.- Que vèieu en el cinema?

M.B.- Majoritàriament vèiem les pel.licules que havien estat autoritzades a la zona franquista i a més a més molt de material italià i alemany.

J.F.- Les que ens agradaven més eren les d’una actriu alemanya que es deia Marika Rock. Era una actriu de revista que ballava molt bé.

J.O.- I encara balla! Fa poc vaig anar a Alemanya, i a Colònia davat de l’hotel on estàvem hi havia un pòster grandiós anunciant la revista de Maricka Rock.