Els nens/nois de la guerra (VII)

(Fragments del segon programa de Televisió de Banyoles emés el 12 de març de 1999. Intervingueren Josep Farriol, Josep Durán, Miquel Blanch, Joan Saubí i Joan Olivas. Moderador: Jordi Xena).

 

Els nens/nois de la guerra. Després de la guerra civil (7)

 

J.O.- Aqui porto un programa de la festa major de l’any 1939. És un programa del Cine Moderno que com podeu veure s’encapçala amb un Saludo a Franco i Arriba España. La pel.licula que es projectava era Molinos de viento, adaptació d’una sarsuela que interpretaven el tenor Pedro Terol, i la tiple Maria Mercader que després de la guerra va marxar a Itàlia per casar-se amb Vittorio de Sica. De pel.licules d’en De Sica en vam veure moltes. Aleshores era un actor de comèdia bastant exagerat

M.B.- Recordo que aquesta sessió que tu dius va ser després de l’incendi del cine Moderno. Hi hagué un parèntesi d’un parell de mesos perquè en aquella sala s’hi va calar foc.

J.F.- Recordo el programa de pel.licules que feien: Guerra de valses i El crimen del avión. Vaig sortir disparat de la sala com tothom, però vaig  tornar-hi entrar per recollir el paraigua que me l’havia deixat. A fora plovia.

J.O.- El foc va ser a la cabina de projecció, i a l’endemà tothom anava a recollir paraigües a casa de l’Enriquet del Cine a la seva sabateria del carrer de la Canal.

M.B.- En aquella etapa del principi del cinema després de la guerra jo vaig haver d’anar unes quantes vegades –manat!- amb un bloc i un llapis per apuntar els espectadors que fumaven dintre la sala. I l’Enriquet del Cine – l’empresari – ho contemplava fumant en pipa.

J.F.- En els cinemes feien dues pel.licules llargues i en començar feien  una pel.liculà còmica d’en Pamplinas, en Jaimito o en Charlot.  I al final l’havien de repetir perque tot el públic demanava “la de riure”.

J.S.-  A mi el que m’agradava era el futbol. En aquell temps hi havia el camp del Centre Parroquial que l’aprofitaven els soldats per anar-hi a jugar. I més tard hi hagué un grup de jugadors de Barcelona que em sembla que estaven castigats. Allà hi va jugar en Balmanya. I també es feien alguns partits de futbol a la plaça de les Rodes.

J.O.- Aquí podeu veure un programa de teatre del 1941 en que es pot veure el repartiment dels Pastorets que llavors s’havien d’anunciar com a Pastorcillos. En aquesta pàgina es poden llegir els noms de tres dels que som aquí: en Josep Farriol i en Pitu Duran. També els joves que llavors anàvem a jugar ping- pong en el Catòlics i a fer algunes representacions de teatre ens van engrescar per actuar amb els veterans en el teatre Mercantil. L’obra era Don Juan Tenorio. Com a “Soldado primero” hi actuava en Josep Farriol i com a “segundo” en Pitu Duran. Jo tenia un paper pitjor que vosaltres perquè feia de “Curioso embozado”.

M.B. Esteu parlant de teatre, però si volíeu ésser actors de teatre, com alguns d’aquesta taula, havíeu d’apuntar-vos a Educación y Descanso. O sigui que ho controlaven tot.

J.O.- En aquest programa del Tenorio hi ha una colla d’aficionats de Banyoles, els del Catòlics i també alguns que havien actuat a l’Ateneu Republicà.

J.D.- Jo vaig  ésser un dels iniciadors de l’esport del bàsquet a l’any 1942, i per poder  jugar amb la Selección Provincial del Frente de Juventudes  vaig haver d’omplir un paper i fer un jurament “por Dios y España y el Movimiento y su revolución Nacional Sindicalista”

J.X. Jo recordo haver participat en un concurs d’Harmònica amb en Xavier Vilanova i en Salvador Oliva, i una de les peces obligatòries era el Himno Sindicalista.

J.X.- Com a curiositat d’aquesta època hem de dir que per sortir de Banyoles –per anar a Besalú- necessitàvem un “salvoconducto especial de fronteras”.