LES
COMUNIONS
No tinc cap record de la Primera Comunió. Suposo que
devia fer-la en el Col.legi dels Hermanos Gabrielistes. La segona
comunió –la Comunió Solemne- no la vaig
pas fer. Els dotze anys els vaig complir en el temps de la guerra civil.
Acabada la guerra alguns companys de la meva edat sí que van fer-la, però a casa hi havia massa
maldecaps per gastar-se diners per un vestit de comunió. No vaig fer-la. La
sorpresa fou, un cop acabada la guerra, quan vaig veure que a la plaça
Major es celebrava una missa de campanya. La majoria de les
persones anaven en fila a prendre una neula rodona. Em van dir que era l’Hòstia
Sagrada. Després de tres anys de guerra havíem oblidat les funcions de la
religió catòlica. Les recobraríem més tard anant a missa, a confessar i a
combregar. No va ser fins quan vaig ser casat quan, en un Curset de
Cristianitat vaig començar a entendre més bé la religió catòlica. Però de
dubtes sempre n’he tingut.
TORNEM A LA
CASA ON VAIG
NÈIXER
A l’any 1940 ja residíem a la casa número 33 del
carrer Major. Havíem tornat a la casa on vaig néixer. A la casa que havíem
deixat (núm. 16 del mateix carrer) hi vam romandre uns deu anys. En tinc bons i
mals records. Els bons son: el naixement de la meva germana, Dolors, els jocs
de la infantesa, sobretot en el bell jardí on des de la vivenda hi pujàvem
directament per una ampla escalinata; les primeres representacions de teatre
infantil dins la gruta de sota el jardí;... Els records dolents son els de les
facècies passades en els darrers moments
de la guerra civil; i el més trist, el de la mort de la meva àvia-padrina (la
mare del meu pare). Va tenir un atac de feridura mentre estava tallant branques
de vims en el jardí. Jo era al seu costat i vaig veure com queia de la cadira.
Em vaig espantar molt. Va morir al cap de dos dies.. Com a moments més feliços
passats amb ella recordo que em portava a la seva habitació i m’acompanyava
fins a la calaixera on hi tenia unes oloroses pomes guardades entremig de la
roba. N’agafava un parell i anàvem a menjar-nos-les a l’estació del tren mentre
contemplàvem la locomotora com rodava en el giratori..
La mare va plegar del seu treball al balneari de la
Puda i es va dedicar plenament a la botiga de cistelleria. Els dies de mercat
anàvem a vendre a la plaça. Els meus companys ens ajudaven a portar cistells,
cabassos, barrets i cadires a la parada.
A l’any 1943 naixia el meu germà, Xavier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada