1939:
La “instrucció” pels carrers de Banyoles
Un
cop van entrar els nacionales a la ciutat, una de les primers coses que
s’organitzaren fou la Acción Católica. Als nois ens portaren un capellà,
mossèn Vicenç Vila, sord i simpàtic, per
discutir temes religiosos i socials. Però pel mig hi havia la Falange
Española Tradicionalista y de las JONS que manà a la Acció Catòlica i els
seus dirigents que ens fessin desfilar pels carrers de Banyoles vestits amb una
camisa azul –que les nostres mares hi havien de cosir un emblema vermell
-el yugo y las flechas- un corriatge i una boina vermella. Amb aquests
guarniments havíem de fer la instrucció amb un fusell de fusta , i cantant a paso
ligero (primer Un, dos, tres, Madrid ja nostre és, i quan el
general Franco va dir La guerra ha terminado, altra vegada
corrent com uns desesperats cantant Un, dos, tres, quatre, cinc –
tota Espanya ja tenim). Era el primer d’abril de 1939. Dintre pocs mesos jo
compliria quinze anys. I vindrien els temps més difícils. Vaig
posar-me a treballar de serraller en un talleret de davant de casa. Seguia
havent-hi escassetat del més primordial Com en els anys de la guerra havíem de
fer cues per poder obtenir aliments i combustible – com el carbó. Perquè en les cuines casolanes es posaven les
olles i els ensats damunt dels fogons mentre anàvem ventallant per encendre’ls
o cremant estellicons o canyes que mai faltaven a casa en el foc de la llar de
terra.
Quan vam cansar-nos de fer la instrucció amb els de
Falange vam deixar-ho tot per aplegar-nos més a la vora del vicari de la
parròquia de Santa Maria dels Turers. I
mossèn Vicenç Vila ens portà cap al local de la societat del Círculo
de Católicos al carrer de l’Abeurador. Allà jugaríem a ping-pong i faríem
comèdia. Allò ja ens agradava més.
A l’església de Santa Maria ja havien netejat
l’interior del temple (durant la guerra civil hi hagué la Cooperativa dels
Fusters) i cada diumenge anàvem a missa d’onze. L’església era plena de gom a
gom i havíem de romandre drets a darrera. A mitja missa, quan el sacerdot
aixecava l’Hòstia Santa es tocava el Himno Español. Allò ja no ens
agradava tant.
Pels carrers de la ciutat es veien dirigents
falangistes i recordo haver vist a un senyor que arribava d’Itàlia abillat amb
l’uniforme feixista mussolinià.
Al Catòlics, els veterans de la Secció Recreativa hi
feien comèdia cada diumenge amb obres antigues que ja havien representat abans
de la guerra. Allí m’hi vaig aplegar perquè m’agradava el teatre. Era massa
tímid per dir-los-hi que m’agradaria fer comèdia. De moment, feia d’espectador.
Els diumenges també anàvem amb els companys a fer
excursions i berenades per les fonts de la comarca.
I almenys una vegada al mes havíem d’anar a
confessar i combregar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada