dijous, 19 de juny del 2014

Records i memòries


LA CASSOLA

(Del programa de Ràdio Banyoles conduït per Joan Olivas i que en llarg dels anys ha estat acompanyat per Joan Alemany, Salvador Duran i Joan Saubí)

 

  És un altre estri molt necessari per a la cuina. Un recipient de terra o de metall, de boca rodona, molt ampla, i de poca fondària, que serveix per a coure-hi diversos guisats. De cassoles n’hi ha de moltes classes. Com ara.

La cassola de peça o cassola tripera és molt gran i s’hi pot coure molta cosa junta.

La cassola francesa. Es més fonda que les ordinàries i de cul pla amb un viu al fons.

Cassoles planes, cassoles rodones. I a Xàtiva tenen un guisat de diferents classes que en solen dir la cassola rodona.

A la Catalunya Nord era tradicional en el Dijous Gras de menjar cassola, feta d’arròs, peus, morro i orella de porc, sucre i ous. No n’havies menjat, tu, Joan? En deien arròs gormand.

La nostra cassola era una menja que consistia en bacallà i patata amb suc, o arròs amb bacallà, arròs amb peix o cosa semblant. Els divendres de Quaresma jo ja esperava amb il.lusió menjar aquesta cassola. Aquells divendres eren dies magres que havíem de fer règim, però quins règims! n’hi havia per sucar-hi els dits!.

 La cassola de peix consistia amb un guisat de peix cuit amb sofregit de ceba, julivert, alls, panses, pinyons, pebres, tomates i una mica de marduix.

-Hi posàveu tots aquests ingredients a la cassola de peix, Joan?

M’has dit que no?. Doncs, és que te n’has anat de cassola, o sigui: has sortit de la qüestió, desviant-te de l’assumpte que tractem.

Bona nit viola, ja et tinc a la cassola!”( ho diuen quan algú s’ha deixat enganyar o agafar).

Ara, a la nostra edat, però, no ens convé gaire cassola. Es millor que sigui petita: una cassoleta. En els supermercats se’n troben prou. S’anuncien com a “tartaletas”, però n’hi ha que ja hi posen “cassoletes”.

Oh, i avui hi ha un llenguatge subterrani en què  els joves entenen la paraula cassola com una altra cosa, (el que la dona té al centre del seu cos). I quan juguen a cartes, si els hi dius a cau d’orella que tirin la cassola, tiraran l’as d’oros. Que també en solen dir “la paella”. I si guanyen “tenen la paella pel mànec!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada