Records i memòries

PELLAIRES, ADOBERS, BLANQUERS.

 

  Un ofici totalment extingit. Antigament, els pellaires passaven de tant en tant pels carrers de la vila i anaven pels pobles a comprar pells de conill, que eren destinades a la pelleteria o marroquineria. Com els drapaires, solien anunciar la seva presència amb uns tocs de trompeta i cridant:

No hi ha cap pell dee coniill . El pellaaire, dones.

  Cal dir que en el temps que ens referim, moltes famílies, en els horts, patis o eixides de la seva casa, criaven, en gàbies construïdes amb més o menys enginy per l’home de la família, alguns conills destinats al propi consum, els quals eren alimentats amb herbes –cosconilles, màstecs, lletissons. corretjola, etc- que les dones i la mainada anaven a buscar pels marges de les vinyes o camps de les rodalies del poble. Quan fets els conills, eren sacrificats i pelats, la pell girada es posava a secar al sol, esperant l’ocasió d’esperar el pellaire per vendre-la i així obtenir un petit benefici marginal.  També als patis de les cases, hi havia, normalment, un galliner improvisat, on es criaven un parell de pollastres, llavors menjar exquisit, per presentar a la taula per la festa major o per Nadal, que eren mantinguts aprofitant les deixalles del menjar de la família.

(Parlar del pellaire Eduard, que anava a matar conills per les cases)

Les pells de conill servien per fer barrets, guants, aiguacuit i per a d’altres usos industrials.

Hi havia pellaires que s’anunciaven amb un crit típic; un dels més graciosos deia: “El pellaire ja ha arribat – també compro pells de gat. I les de gos per a fer-ne espolsadors”.

El patró dels pellaires era Sant Bartomeu (que va morir escorxat). També el veneraven els escorxadors, els mataporcs, els ganivetaires,daguers i navallers.

En canvi, els blanquers veneraven la Mare de Déu de la Consolació perquè portava una corretja a la mà.

Els blanquers de Banyoles, però, tenien com a patró Sant Marc.

Les pells de conill les compraven les adoberies, que aquí a Banyoles en dèiem blanqueries, indústries on els que hi treballaven en deien blanquers.

Blanqueries de Banyoles: Ca l’Amatller (can Nap), Hostench, Manel Prat.La indústria de curtits es va exercir a Banyoles degut a les avantatges de posseïr aigua de l’estany i produir-se en el país abundància de materials per a la curtició, com són el roldó,i l’escorxa d’aulina.

El negoci del roldó fins a l’any 1253 és monopolitzat pels benedictins fins que en el setembre d’aquell any, regnant l’Abat Pere, va firmar carta de venda a favor dels prohoms en representació de tots els habitants de Banyoles abdicant el Monestir de monopolitzar el negoci del roldó pel preu de 350 sous barcelonesos, cosa que va fer augmentar en gran manera el desenvolupament de la indústria de pellaireria a Banyoles.

Aquesta indústria va sofrir diverses puges i baixes, ha tingut èpoques de gran puixança i èpoques de terribles crisis.

La guerra europea del 1914 va ésser causa d’una forta reacció, establint-se importants fàbriques noves i es van ampliar les que ja existien. Es van adquirir modernes maquinàries i es va donar ocupació a molta gent, però passada la guerra va tornar a venir una crisi. Com sempre, alts i baixos.

Durant bona part del segle passat, les indústries de curtit es van dedicar a fabricar sola i cuiros forts, amb dues especialitats: la curtició de pells de xai per a guants, que s’hi va dedicar durant molts anys la casa Fills de Narcís Franch, i la fàbrica de Xarols Sol Turró que treballava pells de bestiar de llana conegudes pel nom de badanes xarolades irrompibles, que s’empraven per la confecció de calçats per a infants. Aquesta indústria també feien fulles badella xarolades curtició al crom per la confecció de calçats per a senyors i senyores. La casa Sol Turró va obtenir el Gran Premi i Medalla d’Or en l’exposició de París de 1912. La casa matriu datava de l’any 1867 encara que la de Banyoles fou fundada a l’any 1919. El sr. Sol Turró, l’amo de la fàbrica va practicar abans a fàbriques franceses.

Cap als anys trenta, la indústria de can Franch exportava guants a Holanda i Anglaterra, treballant-hi 200 obrers amb una producció de 10 mil quilos de sola setmanals.

Les fàbriques més productives durant tot el segle passat foren. Curtits Hostench, fundada el 1820; Pujol del 1836; Franch (1875); Prat.Hostench (1899); Masmitjà (1902); Turró (1909); Amatller (1914); Durall (1915); Prat-Guell (1916); i López (1943)

Segons un estudi de Banca Catalana publicat el 1988, aleshores a Banyoles hi havia cinc empreses de pells adobades. Curtits Ametller, amb 160

treballadors; Curtits Banyoles, amb 45; Curtits Julbe, amb 40; Tecnopiel,

amb 30, i Teneries Lorenzo Sarranja, amb 25.