Records i memòries

PERFUMS, OLORS, FRAGÀNCIES, SENTORS i FLAIRES (I)

 

  Vam dir la setmana passada que parlariem de perfums, de bons perfums, de bones olors. Les males olors ja les vam enflairar , ara toca, doncs, de perfumar-nos una mica.  ¿Perquè hem de perfumar-nos a totes hores? Fins fa poc, tothom feia un tuf insoportable, i ara ens venen bones olors per tot arreu. I això té una raó: les essències s’han tornat un negoci fabulós. Els fabricants de perfums han demostrat que saben vendre molt bé els seus productes. N’hi ha per tant, Joan?

  Avui, la gent, exceptuant quatre pela-canyes, no fa pudor. Dit d’una manera més suau i fina, avui ningú fa mala olor. No ens trobem en plena edat mitjana ni tampoc en el segle passat, quan l’aigua feia basarda a les persones. Llavors no existia cap casa ni cap pis amb servei de dutxa o banyera. No hi havia canonades que els portessin l’aigua a les aixetes.Eren milers els grans personatges que mai no s’havien rentat el cos nu. Si de cas, en ocasions molt solemnes ho feien a bocins o a trossos.

  Per falta de condícia, la gent estava acostumada a flairar pudors com, per exemple, els peus suats, unes aixelles cansades de traspuar suc o simplement, una cort de vaques o un ramat de xais.

I no parlem de les aigues fecals...

  Nosaltres encara recordem, ara fa cosa de 50 o 60 anys, la barreja de suor i d’aigua de colònia que feien algunes noies de pagès quan baixaven a ballar a can Xampinya, o quan en ple estiu ballaven sardanes. Allò era com un conglomerat d’olor com una mena de carn d’olla rural.

  Els comportaments i actituds  de la gent es va començar a produir cap a principis dels anys cinquanta, quan pràcticament tothom gaudia d’aigua corrent a dins de casa seva i es van començar a desplaçar cap a marina per tal de posar el cos a dins de l’aigua de mar, vora la platja. La netedat era una condició indispensable per ficar-se al mar i per exhibir el tipus amb coqueteria i una mica de salsa picant. Allò de rentar-se els peus una vegada al mes, com recomanaven els tractats d’Urbanitat, havia passat a la història.

  La coqueteria, empaltada de frivolitat va començar a entrar per aqui: per les platges I d’aquí hem passat com sempre a l’altre extrem. I de la dutxa n’hem fet un hàbit i de l’ús del gel i de les esponges un consum d’allò més natural i exagerat d’aquest món. Aquestes saludables pràctiques ens han conduït cap al món de la frivolitat,. I ja hem arribat a Sants!! Els missatges televisius ens han servit la sensualitat amb safata, i amb la sensualitat tota una rècula de perfums.

  Primer va ser la veu dels locutors de ràdio, després la televisió, i ara, fins i tot, a les revistes ens hi posen bossetes de perfums. Ara la publicitat ens diu de tot:

“Omple’m del teu perfum a flor de pell”

“Debois, el perfum atrevit”

I vinga, ja hi estem anant! A comprar el Debois que aquella nit hem de lligar!

Ara ens enterem que aquesta temporada s’han venut  un 40 per cent més de peces femenines íntimes, i fins i tot ens frivolitzen a nosaltres venent-nos també inverosímils robes interiors.

L’altre dia llegíem una encertada crítica a tanta televisió perfumada que acabava dient que si tantes noves fragàncies no serien per contrarestar la mala ferum que ens deixen els polítics i els empresaris sense escrúpols, que només van de cara als diners manejant negocis bruts.

  Fa temps, a Banyoles teníem també altres olors. Antoni Maria Rigau, en un excel.lent article descrivia les olors del rec del Tint. Com tots sabeu, el rec del Tint passava per la placeta de Sant Pere, on hi havia els rentadors públics i quan passaves per allà sí podien flairar aquestes olors:

 Començant pel carrer de Girona, a darrera la farmàcia de can Fina, a tocar el rec, el senyor Pepet Alsius manipulava un artefacte que deixava traspuar  vapors fins, era com una olor de florit taronger.

  No cal dir, que quan al rentador estava ple de dones que picaven la roba se sentia la fortor àcida del sabó i el lleixiu, sobretot els dilluns que era quan les dues rentadores s’emplenaven de dones feinajadores.

(Llegit a Ràdio Banyoles)