Records i memòries

ELS RECS DE BANYOLES

 

J.O.- Com tots sabem, els recs de Banyoles que surten de l’estany són cinc: el rec de Guèmol, el rec Major, el de la Figuera d’en Xó, el d’en Teixidó i el de can Hort. Aquests recs es van construir en els segles IX i XII. Primer van ser el rec de Palaus o Dos Rechs (que són els de n’Hort i d’en Teixidor. Després, per dotar de la força de l’aigua dels molins, el de les forques (que és el rec Major) i el de la “Canela sobre los Canyers” (Figuera d’en Xó). Més tard es va construir el rec de Guèmol per regar els camps del pla de Banyoles..

S.D. I podem dir que gràcies a la força de l’aigua que movia els molins la indústria banyolina va poder prosperar. Segons estudis fets per historiadors hi ha notícia de l’existència de molins prop del Monestir l’any 1017..  En el segle XII, Banyoles ja era un dels principals centres drapers de Catalunya. I segons sembla els draps de Banyoles no eren pas draps bruts. Eren draps de qualitat. Els draps banyolesos van ser molt famosos i s’exportaven a tota la Mediterrània.

J.S.- Segons sembla, els molins es localitzaven sobretot al rec Major. Es disposava d’aigua, matèria tintòria safrà) i llana (ovelles).    I més tard van aparèixer els blanquers..   Bé, jo dic més tard, però això ja va ser a l’any 1253. O sigui que  amb l’auge d’aquesta indústria va ser possible la compra per part de la vila, del privilegi del roldó (l’herba que es molía per a l’adob de les pells).

J.O.- I altres activitats també van ser les del Tint, o sigui els teixits, i els molins fariners. L’edifici del Tint encara avui el conservem al carrer de Sant Pere. És un edifici gòtic que era destinat al tint de les robes o teixits de llana que es fabricaven a la vila.  Els interiors d’aquestes fàbriques eren alts perquè es produien vapors insans que calia evitar. Les teles tenyides es penjaven sota la teulada durant el primer assecat. L’aigua de les tines arribava des del rec Major, circulava per elles i anava a parar altre cop al mateix rec.

En temps molt endarerits, els pagesos de Banyoles o els que conreaven algun hort necessitaven permís de l’Abat del Monestir per poder regar.. Era en el temps dels benedictins i es va nombrar un Batlle d’aigues elegit per l’Abat. Era un temps en que hi havia molts plets i renyines entre el Monestir i la Vila. Amb el nomenament d’un Batlle d’Aigues es van acabar les renyines. A partir d’aquí , uns i altres  es van pacificar respectant els seus drets i cumplint les obligacions contretes. Es van concedir permisos d’utilització de les aigues a qui ho solicitava, millorant i conreuant els recs principals i els de regar, otorgant igualment concessions i privilegis per a botar barques a l’estany i dedicar-se a la pesca.

S.D. Però segons sembla , en el segle passat els drets de l’Ajuntament sobre les aigues de l’estany van quedar ben sentats i reconeguts.  El tema que amoinava als banyolins era el del “riego”, regar les terres de cultiu. I es van fer unes lleis de Riego que tots van haver d’acceptar. Hi havia “dias de riego” tots els diumenges de l’any i en diades assenyalades, com –per dir-ne algunes- per sant Joan i Sant Pere, per sant Jaume, per les festes de l’Assumpció, Tots Sants, i altres.  Aquells dies, els amos de les finques regables podien utilitzar l’aigua des de la una de la tarda fins cap a unes 36 hores després.  Ara no sé com està aquest assumpte del regar, pero com que van desapareixent els horts... i augmenten les urbanitzacions....

J.- S- Ara no hi ha ningú que vingui de l’hort.  Tothom és eixerit. Perquè no parlem dels horts que hi ha dintre Banyoles. Quants en queden d’horts?

(repassar horts de Banyoles. Mirar full apart)

J.O.- Veig que n’esteu molt assabentats. No veniu pas de l’hort.  Venir de l’hort és una expressió que diem alguna vegada quan s’ignora una notícia coneguda per tothom. 

Sabeu qué? Deixem l’hort, que ja hi hem fet molta feina. La que vé que la faci l’hortalà. Nosaltres anirem per una altra cosa.