EL BRASER
El tema que hem encetat ha estat el del fred i
hem seguit parlant dels focs a les llars. Podríem parlar també d’estufes i
altres sistemes d’escalfament, però en aquest programa de costums i tradicions,
anem a la recerca de coses antigues. I un sistema d’escalfament que nosaltres
havíem viscut era el d’acostar-nos al braser. Heu estat, vosaltres, alguna
vegada vora un braser?
El braser és un recipient de metall, dins el
qual es posen brases per escalfar una habitació Jo encara guardo el braser que
teníem a casa: una amplia gibrella de coure amb dues nanses que posàvem damunt
d’una plataforma rodona amb un gran forat al mig. Tots anàvem a seure i a escalfar-nos al voltant del braser. Aquell braser s’havia omplert de carbonet amb
unes brases de carbó vegetal. recobert tot de cendra, calia ventar-lo durant
bona estona. Tots anàvem a seure davant del braser i a escalfar-nos ua mica.
Les dones, arremangades, s’escalfaven cames i cuixes, i més d’una n’haviem vist
que tenia les pantorrilles plenes de “cabres”.
El conjunt del braser es rematava amb una
gàbia o un entrellaçat de filferros que impedia que la mainada no hi caiguessin
de cara o hi prenguessin mal, que també hi havia perill de morir cremats. De
tant en tant havíem de remenar el braser per avivar-lo, i per això disposàvem
d’una pala, una paleta de coure o d’aram. Quan es feia braser, la consigna era
que no es gastés, que no s’acabés, que no es consumís, perquè si el carbonet no
es gastava, el menjador o la sala no s’omplia de calories. Per a les dones, la
màxima victòria consistia a dir a la nit:”avui només hem hagut de fer un
braser”. No sé si recordeu, que al braser s’hi solia posar una clau d’aquelles
grosses, que servia per evitar que es formés no sé quin òxid terriblement
verinós. La clau era colgada a la cendra, i si alguna vegada, netejant el
braser, l’agafaves et podies cremar els dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada