Records i memòries

LES FAIXES

Si les dones es posaven cotilla, els homes, durant molt temps també s’estrenyien la cintura  lligant-se una faixa. Parlem de faixes.

La faixa és una peça de roba molt més llarga que ampla, que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li dues o més voltes, sigui per estrènyer el cos, sigui per a subjectar els calçons o altres peces de vestit. La faixa també és la que es posa als infants per defensar-los el cos o per subjectar-los els bolquers. La faixa és també la que porten com a insígnia els generals i altres majors de tropa, els prelats, els religiosos de certes ordes, etc. I la faixa, també és – com la cotilla- una peça de tela més o menys ampla amb que les dones, els herniats, etc. es subjecten l’abdomen.  I encara hi ha altres faixes que en parlarem més endavant.

  Nosaltres encara hem tingut ocasió de veure molts pagesos amb faixa. Jo mateix, fent comèdia, m’he n’he fet tips d’envoltar-me faixes quan fèiem aquelles obres d’ambient rural. I us asseguro que em trobava molt bé amb aquella llarga tira de llana envoltant-me la cintura. És lleugerament elàstica, no t’estreny l’estómac i  et subjecta la tripa. I a més a més, als pagesos els hi anava bé per si en cas de necessitat sempre es podien “guardar un roc a la faixa ” per si les coses es presentaven de mal ull. Ja ho va dir el general Prim: O caixa o faixa, que és un expressió d’home decidit que va per tot o res.

  Josep Maria Espinàs va escriure un article que tocava aquest tema i deia: “Quines coses! Ara resulta que als Estats Units la faixa té un gran èxit, especialment entre els homes. Més de la meitat de les vendes es fan a homes que estan preocupats pel seu aspecte, i els fabricants de faixes informen que entre els seus clients destaquen els funcionaris, els actors, els militars, els esportistes, els cardenals i els bisbes.

  La faixa dels pagesos, la faixa dels pescadors, la faixa dels descarregadors i d’altres oficis és una peça indumentària tradicional que sovint es complementava amb la barretina, però que ha durat molt més. Encara hi ha gent que duu faixa amb una naturalitat i un profit innegable. I no sols els castellers.

Segueix dient Espinàs: “ No és que els nord-americans ara hagin adoptat la típica faixa de la nostra gent del camp, que és una faixa franca que dóna la cara i cenyeix per fora; de fet, les faixes d’aplicació interior reben aquest nom per analogia, però és més exacte dir-ne ventreres- Els catalans tradicionals s’enfaixaven la cintura per sentir-se més segurs quan havien de fer un esforç; la gent que duu una faixa actual vol reduir el volum del ventre, i en general no es pot dir que faci gaire exercici.

Continua havent-hi, és clar, faixes usades per prescripció facultativa, que fan una funció correctora o de protecció, però sembla que l’èxit de les faixes als Estats Units s’explica per raons estétiques.Esser panxut no és ben vist, si el panxut és un ciutadà normal i corrent, que és el que són la majoria de ciutadans, des dels alts executius als empleats més modestos. Ara: un gran pintor, un novel.lista il.lustre, un científic premi Nobel , un cantant d’òpera famós tenen el dret d’exhibir una panxa voluminosa, com un signe més de la seva excepcionalitat.

Ara les panxes no són de moda. En altres temps, posseir una bona panxa  era símptoma de prosperitat, segurament perquè una bona panxa era conseqüencia, sovint, de menjar força i fer el gandul, dos privilegis que eren a l’abast de poca gent-.

Segurament que recordareu els faixaires, els venedors de faixes que acostumaven a passar pels carrers en dies de fires. I sobretot, els xarlatans que venien faixes a la plaça de les Rodes.

   I si us sembla, deixem la faixa aquí, perquè aquest tema  ja l’hem faixar massa. Ens ha sortir tan llarg com una faixa. Entre faixes i cotilles, segurament que haurem deixat els nostres oients encotillats, faixats i feixucs.. El proper tema, ja mirarem que sigui  menys engavanyat que aquest. Ens desencotillarem, ens desenfaixarem i procurarem de no afeixugar-vos.