Els mossos de pagès

ELS MOSSOS DE PAGÈS

  Els mossos de pagès van ser presents fins ben bé els anys 60. El primer que feien els mossos quan clarejava era donar menjar als animals, llavors esmorzaven i la resta del matí feien les feines del camp. Dinar (escudella i carn d’olla), una migdiada; al camp altra vegada, i a mitja tarda, tot sovint, un bon berenar d’embotits dels dos porcs que mataven a l’any. Després arreglaven els animals i abans d’anar a dormir encara donaven l’últim manat a les vaques..

He trobat un article sobre els mossos de pagès en un Quadern de festa Major de la població empordanesa de Torroella de Montgrí. Em sembla interessant recollir-ne alguns fragments. És una entrevista a una mestressa d’una casa de pagès, i diu.

El mosso va venir a casa a l’edat de 15 anys. Li vam preguntar que sabia fer i va contestar que no sabia fer res.. La resposta va ser que ja s'’hi podia quedar. El recordo a cada racó de la casa. Era qui normalment tallava el pa cada dia, i a cada repàs tenia el porró de vi sempre a punt i les setrilleres plenes. En temps d’alls tendres, en preparava uns quants amb polsims de sal per acompanyar el dinar o el sopar. En temps de pluja i de cargols, sempre aprofitava per collir-ne, fos on fos, a l’olivar o al regó d’Ullà o a les vores del mas, i se’n cuidava de guardar-los i preparar-los el dia que decidíem de menjar-los. Se’n cuidava de coure la carn a la brasa, les arengades, les torrades. Fèiem petar la xerrada vora del foc. Donava gust d’escoltar-lo, sempre tenia coses per explicar i sabia acudits que ens divertien molt. Els dies de festa sempre es mudava molt i anava al cinema  cada diumenge. Tenia cura del bestiar i les feines de l’hort. No va treure mai el carnet de conduir cotxe o tractor, però ell acompanyava l’avi amb el carro i més tard anava amb Vespino als horts,a l’olivar o a la vinya. Sempre tornava a casa amb espàrrecs o amb cargols, feinejàvem amb la màquina de batre a la temporada de la sega. L’àvia sempre li estava a sobre a l’hora d’esmorzar, que ho solien fer junts, de si menjava prou, si havia de menjar més. Encara a la vellesa el tractava sempre com un fill..

  En aquest mateix article sobre els mossos de pagès es comenta que “els mossos s’aixecaven a les sis del matí, donaven menjar a les eugues, després esmorzaven un tros de pa amb tomata i pernil i llet. sense gaires romanços enganxaven el carro i anaven a treballar al camp. A la una d’un rellotge de sol era l’hora de dinar. El feia la mestressa generalment escudella i també sovint arròs, cigrons i altres menjars, sempre acompanyats per un porró de vi. A l’estiu sempre es feia la migdiada i cap a les tres de la tarda, una altra vegada cap al camp. es treballava de sol a sol i després quedava arreglar les vaques. Abans, però, solien berenar una bona amanida de ceba tendra i botifarra dels dos porcs que mataven cada any. Cap al tard, sopar, verdura i peix que anaven a pescar.

Un tal Miquel Puig era un noi analfabet de Pals, i explicava que a finals dels 50 la feina de mosso va anar de baixa a causa de la transformació que hi havia al camps i a la societat en general. la sortida per a molts d’ells va ser apuntar-se a plantar pins a la muntanya..

Els diumenges anava a la barberia i portava la mestressa a missa al poble amb una tartana. Al poble hi anava sovint, a ballar, al cafè, i també per la festa major..

Una vegada es va trobar a l’estable 3 mil ptes. (molts diners en aquell moment)- i ell li va dir a la mestressa. Sempre va pensar que va ser una prova que li varen posar per calibrar si hi podien tenir confiança..

Una vegada van fer cigrons en un camp de garrofers i varen sortir molt macos, però els conills se’ls menjaven, i per tant, va decidir posar una muroca, un espanta-ocells, amb una branca de garrofer creuada que el vent feia moure. L’endemà, el seu amo, que no en sabia res, va anar al camp de matinada i va tornar espantat dient que algú s’havia penjat al seu camp.

Altres anècdotes: En un camp també hi havia melons. Un dia, per regar els melons en va donar per menjar de bons i macos a la Guàrdia Civil, que vigilava la distribució d’aigua. D’aquesta manera va regar sense que la Guàrdia Civil se n’assabentés..

De mossos també n’hi havia alguns una mica punyateros. Ho diu un vell amo:- Un mosso em va demanar si li podia avançar la paga del mes. Quan la va tenir va saltar per la finestra i no el vam veure mai més.

Un mosso, gelós de la seva feina i amb la voluntat que no li prenguessin quan no hi fos, ensenyava els cavalls, anomenats sovint rossams, al revés que al normal, de manera que quan deia BO, el cavall avancés, i quan deia ARRI, el cavall s’aturés. Els altres mossos, amb aquell cavall fracassaven.

A un mosso novell, li varen dir que anés a buscar l’ós per fer l’escudella a un altre mas. Allà ja sabien de què anava i el varen dirigir a un altre, i així anava fent fins que es va adonar que era una broma..

I acabem amb aquestes anècdotes dels mossos de pagès explicant-ne una d’en Pere Vuitanta, un mosso de l’horta d’en Manel, de Torroella, que agafava granotes per fer-se un sobresou. Un dia, anant a Palafrugell amb el cotxe de línia, se li va obrir el sac i es varen trobar els viatgers amb tot de granotes pel mig de les cames, fins al punt d’haver d’aturar el cotxe de línia i solucionar l’embolic.

( Del extractes dels programes radiofònics (Radio Banyoles) conduits per Joan Olivas i que en llarg dels anys ha estat acompanyat per Joan Alemany, Salvador Duran i Joan Saubí).