LA QUARESMA

PROCESSÓ DELS DOLORS A BANYOLES (I)

Els manaies – 5oè aniversari –1949-1999 – Lluis Fraguell (un dels fundadors?) - - El 1949 el manípul va ser comandat per Rafel Angelats -  Anècdota: la música militar tocà el fragment de la sarsuela La Dolorosa “La roca fria del Calvario”. Els tambors dels manaies es van posar a tocar tan fort com podien amb el propòsit d’atabalar els músics i fer-los perdre el compàs. – El mestre Rossend Palmada va escriure una nova marxa que encara toquen els pifres de Banyoles

La processó dels Dolors se celebra a Banyoles des de l’establiment dels Frares Servites al seu convent (avui Museu Darder), per allà el 1817. – El grup de la Pietat, que es venerava a l’església del convent dels Servites, l’any 1835 amb motiu de l’exclaustració va passar a la Parròquia. L’any 1936 va ser destruït i cremat. A l’Arxiu de la Ciutat, en una vitrina expressa, s’hi guarden les “mascarilles” de la Verge i del Crist, que va treure el jove pintor Manel Pigem.

El dia de Carnestoltes del 1910 es va calar foc a Santa Maria, i a més d’altres pèrdues, es va cremar l’equip i l’armament dels manaies.. Penjada a la paret, sobre la màquina del rellotge del campanar, fins el juliol del 36 va haver-hi una cuirassa recremada i coberta de rovell, amb aquesta inscripció: “Restos de la crema. 1910”

(Jo recordo els manaies d’abans de la guerra que anaven vestits de color verd amb corasses blanques. La mainada els imitàvem fent el manaia pels carrers cantant “Ram, ram, rataplam, per la pela!” (sembla que una pesseta era el sou d’aquells manaies carregats de bona fe).

Antoni Maria Rigau va parlar amb un manaia de 78 anys, en Narcís Pagés i li va dir que “en aquell temps hi havia un “sargento”, un tabaler i dos cadets. La resta –fins a 18-  eren “classes de tropa”. Ell tenia el grau de capità. Feien l’estrella, molt lluïda, sobretot davant de l’Esport i de la Lliga, a la plaça. Segons en Ciset els seus subordinats marxaven i picaven amb gran marcialitat, amb “soltura i aire”. El primer any, per descuit, van entrar a Santa Maria picant llances, amb trencadissa de rajols.  Els cadets que escoltaven el capità Ciset, eren els dos vailets bessons de can Pol, l’espardenyer del carrer Major; en Santiago (que morí a la guerra) i en Pepet, que tots nosaltres hem conegut.  (Per cert que en Pepet Palmada –en Pol- va tenir ocasió de vestir-se de manaia representant el soldat romà Marcus a La Passió de Banyoles..

Rigau segueix explicant la el que li va dir aquell veterà manaia: El tabaler titular era en Joan Tarrats. Redoblava bé. Va morir tràgicament acabada la guerra.  (en Joan Tarrats era dirigent del Sindicat Agrícola, va ser sotmés a consell de guerra, comdemnat a mort i afusellat el 15 de novembre de 1939. per les autoritats franquistes).. També havia tocat el timbal en Joan Castañer “l’Esguerraborregos”.   -  En Ciset Pagès seguia explicant que llavors hi havia molta disciplina però un any se li van sublevar, perquè només cobraven una pela. La vigília de la processó es van negar a sortir si no cobraven un duro. Sort hi va haver del pendonista, que aquell any va ser el senyor Cinto Masgrau, que després va ser alcalde. En Masgrau es va posar a riure i li va donar vint duros, va cridar a la seva gent “A formar!” i amb un duro cada un tot va anar com una seda. Ram ram pataplam!.

(Recordar alguns personatges de la processó: Butinyà, sr. Manel Prat, la Lura (que cantava “record i memòria”), en Joaquim Mateu i la Schola Cantorum, , en Yani, en Pi, en Vilanova, en Riera, en Met Font, el “Ganiveter”...