LA QUARESMA

LA QUARESMA – EL DIJOUS LLARDER – LES  PASSIÓNS

 

Ara hauríem de recular una mica i parlar de la setmana abans de l’entrada de la Quaresma. Us en recordeu de quan fèiem els Dijous Llarder i cantàvem aquella cançó que feia. “El dijous llarder, botifarra botifarra, el dijous llarder, botifarra menjaré”.

  Es que tradicionalment el dijous llarder era el dia d’anar a fer alguna excursió pels voltants de la població. Gairebé a tot el país, els dijous a la tarda era festa pels escolars. I com que el dijous abans del Carnestoltes els grans solien celebrar-ho amb una gran fartanera, ja que s’aprovava el temps de la penitència, la mainada hi prenia part a la seva manera. A Banyoles s’acostumava anar a la font i bosc de can Puig, a les Estunes, a la font de les Mercedes, a la font del Salt Dalmau , a la Perpinyana o a la del Garrabà (parlar d’aquestes fonts).

  Allà on els infants anaven a berenar, hi hagués o no fonts, solien fer-ho acompanyats pels mestres. S’organitzaven jocs, com el de “Jo te l’encendré”, “En Jan petit com balla”, o si hi havia algun pedrís a posta, “Els esclops d’en Jan”. D’aquestes anades a fora o berenars se’n deriva la dita “Dijous Llarder, sant Bernar-bé”

J.O.- Jo recordo  que alguns tallers i fàbriques plegaven aviat i es formaven colles per anar a fer el Dijous Llarder per la comarca. Era una tarda molt animada que es cantaven moltes cançons. Acabat el Dijous Llarder venia el Mercat de Cendra i ja teníem la Quaresma endegada. I la Quaresma era també temps de Passió. Qui és que no ha assistit a una representació de La Passió?. I no parlem de La Passió de Banyoles escrita per Frederic Corominas que gairebé mig poble hi col.laborava. Em refereixo ara a les Passions que anàvem a veure a Olesa o Esparraguera.. Alguns criticaires diuen que en anar a veure una Passió a fora era un pretext per a fer una excursió o un bon dinar. Jo diria que sobre això hi hauria molt a dir. Però vaja,  recordo que si anàvem a veure una Passió al matí, a la tarda era molt agradable anar a veure una representació de la revista dels vienesos a Barcelona. No em digueu que això no era també un gran atractiu.

  La Passió ha estat tot temps una de les devocions més populars dels pobles de Catalunya. Una de les primeres representacions de La Passió de Banyoles es va fer antigament en una església que hi havia a la plaça dels Estudis. L’historiador mossèn Constans diu en el seu llibre “Banyoles” que La Passió es va fer en un escenari muntat a l’església dels Servites,. Era director de la companyia d’aficionats el senyor Jaume Ordeig i censor el sr. Antoni de Ameller.. Diu que a causa de les circumstàncies que s’atravessaven en aquells temps d’insegura política, aquest teatre va tenir una vida efímera. Es va desmuntar el 7 de juny del 1844. En l’inventari que es va fer hi ha una curiosa llista de vestits i objectes que es feien servir en aquella Passió: “un calze de fusta cobert de paper de plata; la cara d’un Ecce-Homo pintada en un drap (la Verònica), i una columna petita de fusta (la columna de la flagelació).

  En aquest inventari també hi ha una llista de joies. Ho llegim: “un taló de saló del Pretori de Pilat, de cotonina”; 3 creus, la de Jesús i la del bo i mal lladres”, un sepulcre de paper; el pou de la Sarmalitana; tots els vestits dels apòstols i el de Jesús; capa d’Erodes; vestits dels 4 sayons, de calses i fandilletes; fandilleta i capa de Marcos; dues capes de Abdaron i Benjamín i dues túniques; vestit de Pilat compost de túnica i capa”; capa de Jesús; manto del Senturió; i taula dels apòstols que es compón de pots sueltos.

J.O.- Amb el desmantellament d’aquest teatre no per això es van acabar les representacions de La Passió. Al llarg de les Quaresmes següents es va representar en el teatre del Café Vila –construit cap el 1860, a càrrec de l’elenc de l’Ateneo Bañolense”, que tenia l’entrada pel, carrer de la Canal.. Però va durar pocs anys. De Passions teatrals en el segle passat se’n recorda alguna que van fer una companyia de teatre que tenia muntat un teatre ambulant a l’antic camp de futbol, on avui és la plaça Pau Casals –en el lloc on hi ha el Casal dels jubilats. Però no va ser fins el 18 de març de 1962 quan es va obrir per primera vegada al teatre del Cercle de Catòlics el teló de La Passió de Banyoles, escrita per Frederic Corominas, amb la col.laboració de molta gent de Banyoles; actors, dissenyadors –magnífics decorats de l’artista pintor Joan de Palau, i efectes especials molt enginyosos a càrrec d’Albert Tubert. Aquesta Passió es va representar per la Quaresma amb un èxit total , amb organització a càrrec d’un Patronat. Hi havia molta eufòria, i al vestíbul del teatre s’exposaven els plànols d’un nou teatre que s’havia de construir a la plaça Servites i que s’havia de dir el teatre de La Passió. Tota aquesta eufòria es va acabar el 1967. La Passió va durar sis anys. No va tornar fins al cap de 30 anys representada per una colla d’admiradors i entusiastes d’aquella Passió. Va ser en el pavelló de La Draga,  i es van fer poques representacions durant tres anys. Evidentment no estem en temps de Passions Ara només queden les mès tradicionals: les d’Olesa, Esparraguera i  Cervera.