Records i memòries

LA QUARESMA – PROCESSÓ DELS DOLORS (i II)                                          

Els 8 Portants de la Mare de Déu. Els portants procedeixen de famílies pageses del Terme, bàsicament de Lió, però la majoria viuen a la població. Tots porten la “Mare de Dèu” per herència dels passats. En Jaume Congost –en Met de les Arcades- deia que la duia des d’acabada la guerra, i que ja venia de vida del seu pare, de Mas Riera. Ell, i en Pep de ca l’Hort duien sobre els muscles el tabernacle del Nazaret, del Via Crucis del Monestir, que es feia el dijous sant de bon matí.

La gent de can Turró de Lió, des de generacions passades, no han faltat a cap processó, havent passat pels seus muscles tres imatges distintes- La imatge –obra de l’escultor Josep Maria Bohigas Masoliver- es portava directament , fent relleus de quatre homes a dins i quatre a fora. Era força cansat. Ara, des que va amb rodes, és més lleuger..

Entre els Portants de la Mare de Déu esmentem a en Jaume Turró i Serra, en Josep Badosa i Puntí, l’Emeri Feliu i Pujol, en Josep Prat i Serramontmany, en Miquel Feliu i Roca de “can Calic de Lió” que diu: “No hem de trencar mai la cadena, la passem d’avis a fills i néts”... I molts altres...

Llavors hi ha els Portants del sant Crist, que vesteixen túnica o vesta amb un color roig morat que daten d’un segle i mig enrera. Les vestes actuals són propietat de la Congregació i cada portant guarda i conserva la seva durant tot l’any.

(Els portants del “Sant Cristo Gros” d’ara fa 225 anys, lluïen una tela luxosa –bocaram-, importada de Pèrsia. Les túniques pertanyien a la Confraria dels Paraires.)-

El costum tradicional que venen observant els portants de la mare de Déu, els del sant Crist de Santa Maria dels Turers, se solen rellevar per herència familiar o per lligams d’amistat.

A cal Rajoler de la plaça del Teatre van ser portants, almenys des del 1870 fins al 1936. La gent de Mas Riera van anar amb el Sant Crist de Santa Maria des de molts anys enrera. Un altre veterà va ser en Salvador Soler de ca les Badones del carrer de Baix, un hortalà forçut i treballador. En va heredar el lloc el seu nebot en Miquel Planas i Aradas.

La imatge que duien aquests veterans no era la que avui venerem. Fins el 1910 –l’any de l’incendi de l’esglèsia- es desfilava amb el sant Crist que hi havia a Santa Maria. Era una obra de talla d’un pes considerable. La creu era de roure. Per aquestes raons, quan anava a les processons, la canviaven per una altra, menys feixuga. El foc el destruí totalment.

L’any 1920, un donant anònim va oferir una nova imatge de Crist en la Creu, que es va estrenar a la processó d’aquell any. Era de grandària humana, amb cabellera natural cap cot i expressió tràgica. Va acabar trossejada i llançada –entre carretades de runes, ornaments i cendres- als aiguamolls de La Draga, durant els fets de juliol del 36.

L’any 1949, el matrimoni banyolí Francesc Boadella i Rosalia Rabasseda, va fer oferta a la Parròquia, d’un nou Crucifix –l’actual- que va ser encarregat a uns tallers d’artesania d’Olot, per l’arxiprest Dr. Blanch. Es va estrenar a la processó de l’any 1941.

Es va refer el Cos dels Portants. Quan la renúncia, per edat, d’en Llorenç Oller, s’incorporà en Joan Homs i Dalmau de ca l’”Organista”, del carrer Major. Quan es van estrenar les noves túniques vermelles resultava impressionant veure l’Homs amb el seu característic mostatxo  el seu aire marcial. Va cedir el lloc al seu nebot Francesc Homs i Muné, i ara el porta el seu fill, Joaquim.

En Miquel Planas i Aradas, del carrer de Baix, va seguir en el càrrec que havia deixat el seu oncle Salvador Soler, ja abans de la guerra. Anys després va cedir la vesta vermella al seu noi, en Nicolau.

En Joan Constans i Serrat, tallista, ingressà quan la primera processó de la nova etapa. Durant uns 30 anys va estar en actiu. Per raons de salut el va rellevar el seu fill Josep.

L’Esteve Codony i Reig, des dels primers temps de la represa i durant 25 anys, va ser un altre portador.

En Ricard Garriga i Pou, gendre dels Boadella-Rabasseda -donants de la nova imatge- va ser també portant, durant tres anys seguits.. Les ocupacions no li permeteren de prosseguir.

En Miquel Planas i Viñas rellevà a Ricard Garriga, i durant més de 20 anys es va mantenir activament en el Cos dels Portants. Quan cessà va ser substituït pel seu fill, Marià, el qual, en absentar-se, cedí túnica i corretjam al seu germà Lluis.

Per allà el 1943 va sol.licitar l’ingrés en Josep Pla i Busquets, que va assistir com a portant a unes 25 processons, cedint després el lloc al seu fill Gabriel.

(Aquestes  informacions  les hem pogut obtenir gràcies als articles que va publicar Antoni Maria Rigau en els Butlletins de la Festa dels Dolors i del Manípul de Manaies, com també a Revista de Banyoles, gràcies al recull que ha fet Jordi Galofrè en el volum El teixit de la memòria).

En quant a la informació del manípul de Manaies, en Salvador Duran, com a membre que n’ha estat durant molts anys, serà qui ens en farà una bona explicació.

(Com tots els anteriors, aquest és un extracte del programa de Ràdio Banyoles “Records i memòries” que anà a càrrec de Joan Olivas, Salvador Durann i Joan Saubí).