Records i memòries

NETEJA A LA CASA

 

Abans era costum, i segueix essent-ne encara avui, de netejar els pisos, les cases, els divendres o els dissabtes. Temps enrera era molt més costum fer aquestes feines els dissabtes.  Quan les mestresses de casa deien: “Dissabte fregarem el pis amb salfumant” volia dir que aquell dia tot aniria de potes enlaire. A algunes cases, de bon matí apareixia una dona pobra, la dona que feia la feina més pobra que es pugui imaginar: fregar el terra amb salfumant. S’havien d’obrir portes, finestres i balcons perquè no es podia respirar amb aquella fortor tan àcida. Les dones que fregaven el terra s’agenollaven damunt d’una saca rebregada, al costat d’una galleda d’aigua i el fregall a la mà. Aquella pobra dona respirava directament el baf del gas asfixiant i apa!... el menjador, la sala, l’habitació. En alguns pisos tota la setmana respiraven salfumant. Aquelles dones, un cop d’haver fregat el pis i cobrat les sis pessetes convingudes tornaven cap a una altra casa amb el seu salfumant. Aquells pobres dones de fregar duraven poc, perquè els pulmons s’anaven xopant d’àcid clorhídric.... Era molt trist.    Però era necessari fregar el pis o la casa, perquè els rajols no eren pas mosaics, ni terrassos ni pàrquets de fusta. Els rajols eren peces rectangulars d’argila cuita on hi quedaven encastades les taques, les engrunes i els fils.

S.D.- A casa havíem venut fregadors, o fregalls. El fregador era un objecte d’espart que  obligava a la dona a estar de genolls com si es trobés a missa.  (parla de les classes de fregalls). Però també hi havia altres classes de fregalls que no obligaven pas a la dona a estar agenollada.. En algunes cases més benestants hi havia la minyona, que amb les seves mans vermelles, amb penellons a l’hivern i clivelles a l’estiu, ,fregava vidres, vaixelles i copes.. Rentava la roba, -des de mocadors a llençols i draps de la casa-  i ho solia fer en els safaretjos que es trobaven generalment a les eixides o galeries.

J.S.- Però no tothom tenia minyona ni safareig, i moltes mestresses de casa havien d’anar a rentar a les rentadores públiques, que n’hi havia moltes a Banyoles (rec del Tint, plaça teatre, carrer Canal, estany, etc)

J.O.- Si ho recordeu, les neteges a les cases es feien els dissabtes. Ja en deien “fer dissabte”, però la neteja general no es feia pas tots els dissabtes. Quan la mestressa anunciava: “Aquesta setmana penso fer dissabte”, ah renoi quin enrenou! Costa de creure, als nostres dies en que una dona disposa de tants electrodomèstics per a fer neteja i treure la pols!. Però llavors les dones només disposaven d’escombra, plomall, drap i espolsadors. La pols ha existit sempre i penetra per les finestres més ben tancades.

S.D.- Als nostres dies la pols es treu amb l’aspirador que la xucla, la passa a un sac i ja podeu llançar-la pensant que heu acabat amb la pols. En altre temps la pols no es treia, es canviava de lloc... s’espolsava, es passava un drap, s’escombrava, però en realitat no marxava de l’habitació. En els mobles sempre s’hi trobava pols..

J.S.- Jo el que recordo són els dies que s’havia de fer neteja general: moure els mobles de lloc, girar els matalassos, netejar amb aigua i sabó els llums i vidres, gratar darrera els armaris i calaixeres, aixecar les catifes i espolsar.les al balcó Era un enrenou. Però la casa quedava neta com una patena.

J.O.- I fer bugada?  recordeu quan s’havia de fer bugada?  La roba s’havia guardat potser un parell de setmanes –la roba bruta vull dir- i calia escalfar aigua amb abundància, posar-la en un cossi gran, tirar-hi cendra neta –la que quedava de cuinar amb carbó vegetal- , deixar-la reposar, esbandir-la el dia següent, esbandir-la, tornar-la a mullar, pujar-la al terrat per estendre-la...

S.D. I molts terrats no eren pas tan grans perquè hi cabessin tots els llençols de la família, perque en temps endarrerits a les cases hi havia molta gent. I si plovia o feia tramuntana, malament rai, perquè hi havia el perill de que s’hagués de tornar a passar a una altra bugada.

J.S.- Això que heu dit de la cendra és d’un temps molt endarrerits, perquè més tard va ser substituïda pel lleixiu. I jo recordo també que, abans del lleixiu es van inventar uns retalls de sabó que en deien “escames”.

J.O.- Tot això ja ha passat. Ara tota aquesta feina la fa la rentadora, amb tantes marxes com vulgueu, botons especials per a roba de seda,, que eixuga, planxa i plega les camises, neteja en fred i en calent. La bugada ara la fa un electrodomèstic.  S’han acabat els safaretjos  i les bugaderes, aquelles dones que passaven estones rentant ala roba als recs i xafardejar amb tots els ets i uts del poble. Hem progressat, però...estic segur que si el marit diu a la senyora que li renti un mocador, aquesta li contestarà: “Espera’t uns dies, no engegaré pas la rentadora per un mocador”.

Netejar, Fregar. Esbandir...

J.O.- Com que em penso que ja ho hem netejat tot ara irem per fregar. Que entenem per la paraula fregar?

S.D.- Entenem per fregar la neteja de plats, la neteja del paviment passant-hi un pedàs mullat, o un munyoc d’espart, o una baieta que abans es passava per terra amb la dona agenollada, i ara, a, amb un pal llarg la feina no es tan feixuga. I fregar es també posar-se en contacte amb punts diferents de l’altra, allò que els castellans en diuen “rozar”, o sigui: tocar superficialment en passar.

J.S.-  I si dues persones es freguen una a l’altra allò és tenir tractes o convivència amb algú. Però a vegades un es frega amb l’altra , com quan ens trobem en algunes manifestacions amb grans multituds o viatjant en tren o en el metro, perquè aquí si que hi havien hagut molts fregaments. O fregadissos.

J.O.- Però a vegades amb aquests fregadissos et podries trobar amb una fregada d’orelles. O no?  Bé, tu, Salvador, a casa teva havies fet molts fregalls o fregadors. I ja ens ho has explicat no fa pas molt. Aquests fregalls que feies eren objectes que servien per a fregar alguna cosa i netejar-la. La gent de parla castellana en diuen “estropajo”.  I sabeu que és un fregall o un “estropajo” si et diuen: que “A casa teva ets un fregall”?

S.D.- Que ets una persona bruta o d’aspecte groller.   Però els nostres fregalls o fregadors  ho netejaven tot.

J.O.- Passem a l’altre tema de neteja que és l’esbandir, que tots sabeu que es passar per aigua clara i rentar novament una peça de roba que s’ha passat per la bugada, una peça de vaixella que s’ha rentat amb sabó o lleixiu, etc, però que també té  algun altra significat

. J.S.-Esbandir és fer que se’n vagi una cosa que està reunida .   “Despejar” en castellà.

S.D.- A Sant Feliu de Guixols solen dir  que “si  esbandeix gaire farà de mal atracar”

J.O.- Doncs, val més que atraquem i deixem aquest tema per un altre . Em sembla que per avui ja hem netejat, fregat i esbandit tot- Ara que ho tenim tot net., ¿que us sembla si passessim altra vegada a la cuina?.