LA QUARESMA

LA QUARESMA - EL SALPÀS – LES PALMES

 

Com a tradició religiosa en la Quaresma, Banyoles conserva la processó dels Dolors.

 Salvador Duran: (parlar de la processó)

I passada la Quaresma, arribàvem a Pasqua. ¿Què us sembla si parléssim de la Pasqua, de la mona i de les cantades de Caramelles?

-De tot això en podem parlar, però primer hauríem de parlar d’una cerimònia que es feia en aquest temps -no sé si encara es fa – que en dèiem el salpàs.. No tinc gaire coneixement del seu orígen però sembla que era una antiga pràctica o costum heretat de l’Edat Mitjana.   La cerimònia consistia en la benedicció de les cases per part del capellà, que aspergia aigua beneita barrejada amb sal a les façanes, prop dels portals. Es feia a les cases de la vila i a les masies de pagès. Acostumava a fer-ho el vicari, acompanyat d’un parell d’escolans. Sortien de bon matí, a peu cap a les rodalies del poble, seguint camins i travessant camps ben bonics perquè ja érem a la primavera. A les cases del terme i de tot Banyoles, el mossèn, amb una cullera espargia l’aigua beneita, portadora de benignes i cristianes virtuts. A Banyoles ho feia el rector, o el vicari o altres capellans de la parròquia, que allavores n’hi havia a dojo.

Portaven un salpasser, que és un objecte que servia per a fer les aspersions d’aigua beneita que esquitxaven a la façana de les cases. Hi ha una cultura popular sobre el salpàs que diu a les regions pirinenques en fer el salpàs, el capellà beneeix la sal i l’aigua; els escolans que l’acompanyen duen palmons beneïts el dia de Rams i els deixen a les cases dels habitants d’aquestes i donen una almoina que sol consistir en ous o formatge o diners. La sal beneida la donen al bestiar; l’aigua beneida serveix per a l’aspersió de la casa i també en donen un glop a la mainada.

La tradició aquesta s’ha perdut, però ha augmentat la de la mona. Però vosaltres recordareu que abans no sentíem parlar pas de la mona. El que no faltava mai a les cases era el tortell, això si. El tortell que donava el padrí el dia de Rams. La mona era una tradició més de grans ciutats. En els pobles eren més tortellers.  I el tortell s’esperava amb molta il.lusió. (parlar de tortells i els dolços que es penjaven a les palmes)

(Salvador Duran i Joan Olivas- parlar de les palmes).

PALMA.-Fulla de palmera engroguida a l’arbre .per haver estat privada de la llum) treballada amb les tècniques de la cistelleria i portada especialment per les nenes a la benedicció del diumenge de Rams, habitualment guarnida amb llaços, confits, adorns, etc.

PALMÓ.- Fulla de palmera que ha estat lligada amb altres de manera que no rebi l’acció de la llum, i així perdi el color verd.

ELABORACIÓ.- Les lacínies de les palmes datileres, en canvi, s’empren únicament per fer les palmes pel diumenge de Rams. Es tria la palma, s’ensofra, es respalla amb un raspall d’arrels i es treballa i arrissa.